Els nens de l'escola el Roure Gros no fan servir llibres de text ni tenen exàmens. Tampoc tenen taules individuals ni una aula per grup. "L'escola és com una gran casa de tots", explica la directora, Marisa Puntí. Cada nen té un o diversos projectes de recerca científica en els quals va treballant al llarg del dia al seu ritme, anant a buscar les eines que li calguin a l'aula. Per molt caòtic que pugui semblar des de fora, els resultats escolars obtinguts amb aquest projecte pedagògic són tan alts que han fet l'escola d'infantil i primària de Santa Eulàlia de Riuprimer mereixedora del Premi d'Ensenyament 2011 de la Fundació Cercle d'Economia.
El projecte Conèixer, descobrir i aprendre junts a través de la ciència , que és com es diu l'experiència que aquest col·legi osonenc va posar en marxa ja fa cinc anys, ha rebut els 25.000 euros i el reconeixement que suposa aquest guardó, que premia les millors pràctiques docents de Catalunya. Dels 61 centres que participaven en la 4a edició, el jurat va valorar sobretot els bons resultats d'aquesta escola pública. Segons els organitzadors del premi, quan els alumnes del Roure Gros passen a secundària, normalment a Vic perquè Santa Eulàlia de Riuprimer no té institut, van força més avançats que la resta.
Petits científics
L'Eduard ha volgut fer un hortet dins una capsa de fusta i en Xavier, en canvi, està fent un treball sobre la bicicleta, on explica des de la història d'aquest vehicle fins al nom de cada peça en català, castellà i anglès.
En lloc de llibres de text tenen caixes, una per a cada temàtica de treball. Dins hi troben el material que necessiten i un dossier amb les dades bàsiques de les quals han de partir per fer la seva pròpia investigació científica. Ells mateixos escullen les caixes que més els interessen i el tema que volen investigar. "Això els fa protagonistes del seu propi aprenentatge i els motiva; i l'error es tracta sempre en positiu, com una forma d'avançar", explica Puntí.
La directora admet que perquè un projecte pedagògic tan singular com aquest funcioni "l'actitud del mestre és clau". I és que, al Roure Gros, tots els mestres són tutors, també els especialistes i els de direcció. "Treballem en equip i tots els nens són de tots", resum Puntí. Els docents van supervisant la feina dels nens i els ajuden, però els donen total autonomia, de manera que fins i tot quan no hi ha mestres a l'aula, tots segueixen concentrats en les seves tasques. "Tots han de dedicar una estona del dia a la lectura i ells mateixos decideixen quan la fan", diu Puntí. "El mestre és observador actiu i orientador, i fa un seguiment del procés d'aprenentatge de manera individualitzada", explica.
De fet, l'escola ha eliminat les classes de teoria i tot el currículum obligatori està "adaptat i integrat" dins els treballs de recerca que els nens van fent al llarg del curs. Així, quan en Xavier elabora el seu treball sobre la bicicleta o la Mariona redacta el que ha descobert sobre el pèndol de Newton, a més de la física, està treballant també aspectes numèrics, per fer matemàtiques; i de llengua, quan redacta el treball, sovint en diverses llengües.
Com a escola rural, ja partien d'un sistema força personalitzat, tot i que 123 nens -són els que tenen ara- no són pocs. Després d'anys lluitant per un edifici nou (l'actual té aluminosi), el poc èxit va decidir els mestres a centrar els esforços en el mètode.
La responsable del projecte, Carme Alemany, admet que per a molts docents "no tenir llibre de text genera inseguretat", però creu que fer aprendre la lliçó sobre un llibre pot donar al mestre una certesa fictícia "perquè mai no saps del tot si el nen ho ha après". "Aquí ges tionem el coneixement de cada nen acompanyant-lo en la seva recerca. No els omplim el cap", diu Alemany, i amb la mateixa seguretat afegeix: "No els fem cap examen, però et puc dir exactament en quin punt del seu aprenentatge està cada nen".
