L'home de Felip Puig, sol i arraconat a la conselleria

Espadaler mai l'ha tingut en el seu cercle de confiança

El mòbil de Manel Prat i Peláez rep aquests dies missatges d'ànims de la vella guàrdia de la conselleria d'Interior. Al seu despatx està més sol que mai. Fins ara, l'actual responsable del departament, Ramon Espadaler, havia fet esforços en públic per repetir que li mantenia "intacta" la confiança. Però dilluns va deixar de defensar-lo, en un gest inèdit en un conseller que des del primer dia ha demostrat que vol rentar la roba bruta a casa.

Manel Prat va néixer a Còrdova el 4 d'octubre del 1972 i es va criar a Olot. Ha crescut a l'ombra protectora de l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, i molt marcat pel carnet de la JNC, la branca jove de Convergència. Des dels 25 anys ha ocupat càrrecs tècnics als departaments de Medi Ambient, de Salut i Política Territorial, fins que el partit va decidir foguejar-lo en una feina tan exposada com llaminera: el control de la Policia.

Però va ser un aterratge controlat. Va arribar a Interior el mes de gener del 2011 agafat de la mà de Felip Puig, que sempre el va protegir i apartar dels focus en les situacions més polèmiques. Amb ell, va compartir l'estratègia i la línia més dura de la conselleria, en controvertides actuacions dels Mossos, com el desallotjament de la plaça Catalunya el 27 de maig del 2011. Per primera vegada, Prat va veure com l'oposició demanava la seva dimissió. En privat repetia irònicament: "Ara ja sóc algú". Puig el va salvar i ho va tornar a fer amb el cas d'Ester Quintana. El director general de la Policia va presentar, per primera i única vegada, la seva renúncia, però Puig no la va acceptar. El sacrificat va ser el comissari Sergi Pla, que comandava la Brigada Mòbil.

Manel Prat és llicenciat en geografia i història per la Universitat de Barcelona, però no ocupa precisament la direcció de Mossos pels seus estudis. Tan bon punt va aterrar a la conselleria reconeixia honestament que el càrrec li venia gros. Per això va decidir fer una immersió amb contactes intensos amb la cúpula dels Mossos, amb comandaments intermedis, amb el món judicial i amb experts en seguretat. S'ha volgut barrejar entre els policies, trencant distàncies jeràrquiques i formalismes. Però la joventut, la inexperiència inicial i el tracte directe i planer, reconegut per tothom, han provocat, finalment, que una part dels alts comandaments no se'l prenguin prou seriosament. No és només una qüestió de formes. Alguns comissaris, significats políticament a prop de CiU, esperaven que Prat els escollís per comandar el cos. Però ell va quedar seduït per un altre comissari, Josep Lluís Trapero, que no sortia a gairebé cap de les travesses. Tot i que Espadaler ha acceptat algunes de les seves propostes, com el nomenament de Trapero, mai l'ha tingut en el seu cercle de confiança.

Aclarir el cas Raval

Són moltes les veus que creuen que Prat hauria de marxar i no esperar que el cessin. Fonts del seu entorn asseguren que abans vol esbrinar què ha passat exactament al Raval i defensar els Mossos, tal com va aprendre amb Puig. És un argument dubtós, ja que ha passat un mes i afers interns, que controla Prat, ni tan sols ha pres declaració als agents. Va comparèixer dijous en roda de premsa acompanyat d'Espadaler i Trapero. Va intervenir poc. Només per defensar l'atestat policial i per justificar que no els havien interrogat per no interferir en la investigació judicial. Va ser una compareixença a tres bandes, però a Prat se'l va veure més sol i arraconat que mai.

Més continguts de

El + vist

El + comentat