Lleida sota el pes de les cigonyes
La Generalitat actua per evitar que els nius d'aquestes aus provoquin desperfectes en zones urbanes
LleidaAl campanar de l'església romànica de Sant Martí, al centre de la ciutat de Lleida, hi ha un niu de cigonyes des de fa tres anys. És migdia i els dos animals fan els mateixos moviments dins del niu: en paral·lel segueixen la direcció del vent com si fossin dos penells. Des de la terrassa d'uns veïns, el tècnic de la Generalitat Damià Sánchez estudia les aus. Aquest niu, que deu pesar uns 100 quilos, s'ha establert just damunt de la creu de pedra del campanar. Pel risc de fer malbé el campanar, el niu haurà de ser traslladat aviat, possiblement a un pivot de metall que instal·laran en un altre punt de la mateixa església. Cada vegada hi ha més cigonyes a les Terres de Lleida i, per seguretat, la Generalitat no vol que s'estableixin més nius en zones urbanes.
La cigonya arribava tradicionalment a casa nostra a la primavera -l'estació en què explota la vida- amb un farcell al bec per lliurar-nos els nens. Gerard Bota, tècnic del Centre Tècnic Forestal de Catalunya, confirma que aquesta imatge tan arrelada al nostre imaginari s'ha acabat, perquè les cigonyes ja són a Catalunya durant tot l'any. En els últims deu anys la població s'ha disparat, sobretot la que nia al Segrià i la Noguera. Una espècie que hauria de continuar emigrant cap a Andalusia i l'Àfrica, però que ara opta per les nostres latituds. A Catalunya hi ha actualment 488 parelles de cigonyes, 365 de les quals són a les Terres de Lleida. El 2012 n'hi havia 341 parelles. El 2013 van néixer 630 polls de cigonya a Lleida. Aquestes dades són espectaculars si es té en compte que fins fa vint anys la nidificació era pràcticament testimonial. El 1979, quan va començar el control com a espècie protegida, a Lleida només n'hi havia 13 parelles.
Bota destaca que la principal raó d'aquesta població creixent és que han après a alimentar-se als abocadors de la regió. "Per a elles és com un bufet lliure. Quan arriben els camions, ja les tens preparades envoltant els vehicles". A la tarda, a l'abocador de Montoliu, s'hi poden reunir un miler d'animals. Xavier Marco, cap de l'àrea de Medi Natural del departament d'Agricultura a Lleida, destaca que els abocadors d'ara, més grans i accessibles que abans, són un focus d'atenció irresistible per a les aus. Indica que no s'han detectat efectes negatius pel fet d'alimentar-se de residus orgànics, i que no només mengen detritus sinó també rates. Marco confirma que el canvi climàtic també ha tingut una influència en el fet que tants individus no hagin d'emigrar més al sud.
La cigonya ha fet durant segles parada als pobles perquè culturalment és ben rebuda pels humans. L'informe de la Generalitat descriu així la situació actual: "En la majoria dels casos instal·len els nius per reproduir-se en edificis, esglésies, fumeres, torres elèctriques i altres llocs, i requereixen forçosament un mínim d'actuacions per no trobar-nos amb problemes de convivència, com ara neteja de campanars, teulades i terrasses d'edificis on estan ubicats els nius, així com els seus canvis d'ubicació per temes de seguretat i/o perquè requereixen una ubicació més òptima per a aquesta espècie".
Trasllat a zones rurals
L'objectiu de la Generalitat és evitar que s'instal·lin nous nius dins de municipis i traslladar-los a arbres de zones naturals. Només un 30% dels nius són fora de nuclis urbans i l'objectiu és forçar que aquesta xifra vagi en augment, que les cigonyes aprenguin a viure a la natura per evitar brutícia i desperfectes en construccions i en antenes. Les empreses hi col·laboren: les companyies de telefonia no poden fer reformes d'antenes durant l'època de reproducció i Endesa ha estat adequant des de fa quatre anys les torres de la xarxa elèctrica en punts sensibles perquè les cigonyes no s'electrocutin, segons Damià Sánchez.
Un portaveu del bisbat de Lleida confirma que les cigonyes són un problema per a l'estructura de molts temples, tot i que destaca que els coloms continuen sent un maldecap molt més gran. Sánchez informa que des del 2012 compten amb una partida de 17.000 euros anuals per fer les actuacions pertinents, que fa l'associació ecologista Trenca. El 2013 es va actuar en 33 nius. Sánchez diu que són especialment sensibles els indrets on s'acumulen més de tres nius, però la setmana que ve, per exemple, anirà a Ponts a reduir un niu, instal·lat a l'església, que fa 1,6 metres d'altura i pot pesar més de mitja tona.
