MARIANTÒNIA OLIVER : "A través del cos vius els teus límits i entens els dels altres"

No atura ni un moment durant l'entrevista. Mentre parla, pausat però sense aturar, Mariantònia Oliver s'asseu i torna aixecar-se, mou els braços, les mans, els peus, el tors i les cames. I estableix una dansa que la du d'un lloc a l'altre del nou espai d'experimentació i pedagogia que l'associació cultural La Impossible acaba d'estrenar al barri de la Gerreria de Palma. Sense parar, gestiona les itineràncies dels nous i vells espectacles de la companyia que du el seu nom, prepara els tallers que s'imparteixen al seu espai i els festivals en els quals ha de participar. "Ballam més que mai", assegura la coreògrafa. Oliver acaba de complir 54 anys.

Vostè va fundar La Impossible el 2001. El nom que va donar a l'associació cultural és avui encara més vigent?

Vaig fundar La Impossible en decidir tornar a Mallorca, fa tretze anys. Volia fer possibles tots els impossibles per al món de la dansa en una terra àrida i dura. Deixava Catalunya, on s'ha afavorit un altre ritme. Hi ha fàbriques de creació, circuit, possibilitats d'actuar, un Institut Ramon Llull que funciona com a promotor de la cultura a l'exterior, infraestructures... Aquí, a les Illes, les infraestructures culturals mai no es consoliden, no tenen cara i ulls, ni sabem de què disposam. Es fa molt difícil poder treballar en espais públics.

D'aquí que la trobam al front d'un espai privat, al cor de Palma. Qualsevol país desenvolupat faria el possible per tenir un espai d'experimentació i pedagogia així dins la seva oferta pública.

Aquest nou espai de la plaça de Quadrado ens permet fer tot el que reivindico que hauríem de fer a un teatre o a un espai públic. És un taller, el lloc on treballa la nostra companyia, on fer la convivència necessària. Un espai de creació, però també de comunicació amb el barri i amb les escoles properes. Encara que també feim pedagogia, no té res a veure amb una escola de dansa típica, sinó amb l'experimentació i difusió d'aquest mitjà d'expressió contemporani. Amb els anys que fa que reivindic això, ens hem de rebel·lar: ja n'hi ha prou de pensar amb la dansa com una cosa bonica.

A punt d'estrenar Malmenats a l'Espai Inestable de València (serà a finals de novembre), la darrera creació de la Companyia Mariantònia Oliver sembla que tornarà a basar-se en l'expressió d'un sentiment.

Malmenats és l'expressió del cos que tenim, de com ens sentim, de la incertesa en la qual ens trobam. No sabem on ens volen dur. I aquesta sensació genera violència. Jo em sent agredida com a ciutadana perquè ens estan arrabassant els drets més bàsics, drets que ens va costar molt d'aconseguir. És agressiu contemplar certs comportaments i actituds sense escrúpols. Com a pedagoga, ho faig tot per educar dins una ètica i uns valors d'integritat, i em sent molt responsable del missatge que emet. I aquesta responsabilitat no la trob en els qui ens representen.

Així, ara, a més de ballarina, coreògrafa i educadora, ha de fer de gestora.

Sí, també he de fer de gestora perquè he de fer que d'això en puguem viure les persones que hi estam implicades. Ja no puc, ni em surt a compte, ser una artista social. Ho he fet molts d'anys, fent molt d'esforços per a la comunitat, però en aquests moments l'energia que això requereix l'hem d'estalviar per dedicar-nos a nosaltres mateixos. D'alguna manera, hem de fer la guerra a la cultura gratuïta. És intolerable que els poders públics es pensin que la gent de la cultura viu de l'aire.

Com a coreògrafa, què és el que els hi demana al seu equip de ballarins?

Mai no treballo amb ballarins oficinistes , que es posin només al meu servei. Els ballarins són intèrprets, així que els deman que tenguin molta curiositat, que tenguin criteri i que siguin creatius. L'intèrpret, si no és creatiu, no és. Un coreògraf aprecia el que li ofereix l'intèrpret, li sap treure el millor que té, sap demanar-li que ho faci i col·locar-lo a un lloc adequat.

Vostè ha creat molts espectacles per a infants. Creu que la dansa ha de fer part també de tot procés educatiu?

A través de la dansa, treballam el cos i el contingut de la persona. Treballam el cos per saber qui som. La dansa educa molt la confiança en un mateix, la responsabilitat, el respecte, la curiositat i el desig de compartir. A través del cos, vius els teus límits, que tot cos en té, i entens els límits dels altres. Tot això per als nens és molt important.

Què significa ballar per a vostè?

Hi ha una cosa al món que és molt interessant, i es diu fantasia. La fantasia entesa com a desig. I el que ens mou és sempre el desig. Ballar és moure't segons et dicta el desig. A través de la dansa, sent la curiositat de cercar el desig que tenc a dintre, i treure'l. És fer el que vols, i si ho fas, et sents bé amb tu mateix. En canvi, si la teva actitud és fer gimnàstica a una màquina, el teu cos no pensa, és un pur consumidor.