Maria Barbal, més enllà del 'Petit príncep'
El Petit príncep, del francès Antoine de Saint-Exupéry és una de les respostes recurrents quan es demana als lectors que, entre tots els llibres que han llegit fins al moment, en triïn només un. Un que els hagi condicionat l'actitud lectora o despertat una emoció especial mentre es passejaven per les seves pàgines. Per a l'escriptora Maria Barbal, les cerques i reflexions del petit príncep també van marcar un abans i un després en la seva trajectòria lectora, però remarca, sobretot, el pes d'una altra obra del mateix autor, Carta a un hostatge , en la qual va trobar una "conjunció perfecta entre el fons i la forma".
Explica que es tracta d'un llibre "poètic que alhora és profund i que, per molts anys que passin, continua igual de vigent -està escrit amb el context de l'ocupació alemanya de França-". Per això reconeix que és un dels títols que recomana. El va llegir per primera vegada en plena adolescència i fruit de la casualitat, ja que el llibre li va arribar com a regal de l'amic invisible i, per tant, la persona que el va escollir no sabia ben bé a qui l'acabaria regalant. És evident que va encertar-la, ja que, anys i relectures després, l'autora de Pedra de tartera el continua assenyalant com el llibre que més l'ha marcat.
