No n'hi ha prou amb el metge de família

BARCELONAA partir de l'1 de setembre el govern espanyol deixarà sense targeta sanitària els immigrants que no cotitzin a la Seguretat Social i hauran de pagar entre 700 i 1.800 euros anuals si volen continuar accedint a la sanitat pública. Es garanteix, però, l'atenció d'urgència i l'assistència a menors i embarassades. Tot i això, Catalunya -com també Andalusia, el País Basc i Astúries- desobeirà el nou decret i permetrà que els immigrants en situació irregular continuïn tenint accés al metge de família. El Servei Català de la Salut està treballant per establir un mecanisme que blindi l'assistència a aquest col·lectiu i que presentarà a finals de mes.

Però mentre que l'accés a l'atenció primària serà universal, per a la resta de prestacions sanitàries, com especialistes o proves diagnòstiques, els immigrants en situació irregular necessitaran una autorització. I ja hi ha metges que consideren que amb això no n'hi ha prou. "El metge de família és la porta d'entrada al sistema sanitari, però no guanyem res si no pot continuar el circuit i derivar el pacient a especialistes o a proves diagnòstiques. És com posar-hi un pegat", diu Jesús Edison Ospina, del Servei d'Epidemiologia de l'Agència de Salut Pública de Barcelona.

Ospina explica que els seus pacients, molts d'ells sense papers, estan "preocupats". "No s'acaben de creure que aquí tindran la sanitat garantida. Se senten orfes perquè l'accés al metge de família no implica l'accés a tots els serveis fonamentals". I posa l'exemple de persones amb VIH que necessiten tractament amb antiretrovirals "i han de ser atesos a l'hospital". Albert Boada, coordinador del grup d'estudi i recomanacions sobre malalties infeccioses a l'atenció primària, assegura que els metges de família continuaran visitant pacients d'una manera o altra: "Ja ens buscarem la manera d'aconseguir, per exemple, la medicació". Pilar García, secretària general de l'associació Médicos del Mundo, també demana un "accés universal" a tots els serveis perquè entenen la sanitat "en un sentit ampli". García denuncia que ja s'han trobat amb casos d'immigrants irregulars a qui no els ha estat renovada la targeta sanitària. O metges que han vist com els esborraven la història d'algun pacient.

A Catalunya, els metges donen suport a les mobilitzacions dels seus companys de la resta de l'Estat que s'han declarat en objecció de consciència per continuar atenent els sensepapers. "Aquesta és una mesura que xoca frontalment contra el nostre codi deontològic i els metges tenim clar el que hem de fer. Encara no ens hem begut l'enteniment", assenyala Adolf Díez, cap del servei de medicina interna i malalties infeccioses de l'Hospital del Mar.

Més car que una mútua privada

El ministeri de Sanitat ha anat modificant sobre la marxa el nou decret sanitari. Ara diu que els malalts crònics sí que seran atesos quan el metge consideri que és una urgència o hi ha un risc per a la salut. I la factura l'enviarà al país d'origen de l'immigrant. Els professionals de la salut alerten que obrir només la porta de les urgències col·lapsarà aquest servei i desendreçarà un sistema que ha costat molt d'ordenar.

A més, dificultarà el control de malalties infeccioses, com la tuberculosi i la sida, i pot ser un risc de salut pública. "Es posa en perill la vida del malalt, que anirà a urgències quan ja estigui molt greu", indica Díez. "Generarà encara més despeses econòmiques", afegeix Orpina, en referència al cost a llarg termini. Passa el mateix amb malalties cròniques, com les cardiovasculars, el colesterol i la diabetis, que també requereixen un control.

El que el govern espanyol vol fer pagar als immigrants per la sanitat -entre 59 i 155 euros mensuals- és més car que algunes assegurances privades, denuncia la Coordinadora d'Usuaris de la Salut, ja que n'hi ha de 35 euros mensuals. I també està molt per sobre de la despesa mitjana anual que generen els immigrants -260 euros-, que consumeixen menys recursos sanitaris que els autòctons, ja que els que emigren acostumen a ser joves i sans. Per això els metges consideren que aquesta mesura -amb la qual el govern de Rajoy vol estalviar 500 milions d'euros- és "absurda i ideològica". "Ells no són els turistes sanitaris", conclou Albert Boada.

Sara Romina Ortiz

"No m'imagino sense atenció mèdica"

Comparteix amb cinc persones més un pis modest al barri de Sant Andreu, paga el menjar i el lloguer amb l'ajuda de Càritas Diocesana de Barcelona, fa temps que s'ha quedat sense feina i ha iniciat un tractament per combatre la tuberculosi. És la realitat a la qual s'enfronta Sara Romina Ortiz, una jove de 21 anys natural del sud del Paraguai, que va arribar sola a Barcelona el 2009. Tres anys després continua sense haver regularitzat la seva situació, amb el maldecap afegit d'una malaltia que l'obligarà a medicar-se fins a finals d'any. "No m'imagino sense atenció mèdica. A banda de la meva salut, puc contagiar altra gent", explica Ortiz, que a principis de juny va ingressar a l'Hospital de la Vall d'Hebron i fins a aquest 2 d'agost no va poder tornar a casa seva.

Sense familiars pròxims a Barcelona, l'etapa hospitalària ha estat una llosa per a aquesta paraguaiana, que va deixar cinc germans al país d'origen amb l'al·licient de progressar. Però les feines cuidant gent gran i netejant cases, que li aportaven uns ingressos raquítics, fa mesos que no han tornar a aparèixer. Per això, quan va saber que el govern espanyol plantejava fer pagar als immigrants sense papers una quota anual per rebre atenció mèdica -Catalunya ha avançat que continuarà atenent tothom almenys a l'atenció primària-, va preocupar-se encara més per la seva situació. "Segons el que passi, no podré pagar, perquè primer he d'afrontar les despeses del menjar i el pis", afirma.

El perill de la desatenció

Un cop superada la fase més agressiva de la tuberculosi, Ortiz ha iniciat la rutina de medicar-se. Ha de prendre 15 pastilles diàries, uns fàrmacs que rep de mans dels professionals del Servei d'Epidemiologia de l'Agència de Salut Pública de Barcelona, que controlen el tractament, com amb tants altres pacients. Ortiz se sent ben atesa, però no voldria haver de tastar la desatenció per falta de recursos econòmics. "Els metges ja m'han dit que el tractament s'allargarà sis mesos més i no m'agradaria patir per si puc pagar en el cas que hi hagi canvis a la sanitat", explica. Amb dolors crònics a la zona lumbar que s'afegeixen al malestar pels efectes de la tuberculosi -no para de tossir-, Ortiz ho té complicat per trobar feina. Estar en situació irregular tampoc hi ajuda. "M'havia plantejat l'opció de tornar al meu país", comenta. De fet, es va acollir al programa de retorn voluntari, una decisió que no es va concretar. És conscient que, sense ingressos, serà difícil mantenir viu el somni que la va portar a prendre la decisió d'emigrar del Paraguai. "La gent amb qui comparteixo pis està en la mateixa situació", admet.

Ana López

"Si continuo malament de salut, hauré d'anar-me'n"

Fa cinc mesos que es troba malament, un temps que ha viscut com una eternitat. La diarrea, el dolor estomacal, les dificultats per ingerir aliments i el mal als ossos -que han acabat debilitant-la- van tenir explicació quan a l'Hospital de la Vall d'Hebron li van diagnosticar una hèrnia de hiatus. Ana López, de 32 anys i natural d'Hondures, resideix a Catalunya des del març del 2011, però les coses no li han anat del tot bé d'ençà que va arribar. Forma part del col·lectiu de sensepapers, ja no té feina -tot i que havia treballat netejant una finca a Cadaqués i cuidant una dona gran- i la possibilitat de treballar en plena crisi ha quedat truncada pels problemes de salut. "Havia demanat el retorn voluntari, però el metge em va dir que no marxés", explica López.

Els dubtes sobre el tipus d'atenció mèdica que rebran els sensepapers a partir del setembre han generat encara més inquietud en aquesta hondurenya. "Si continuo malament de salut, hauré d'anar-me'n. Sense feina, sense recursos, com podré pagar l'atenció mèdica?", es pregunta, conscient que a Catalunya la decisió de l'Estat ha topat amb l'oposició del Govern.

Amb una filla de vuit anys que viu a Hondures i de la qual té cura l'àvia, López es qüestiona quin sentit té continuar a Barcelona si no aconsegueix un sou. De moment, resisteix gràcies a l'ajuda de Càritas Diocesana. Comparteix un pis amb tres persones més a la ciutat. "No veig la manera de poder regularitzar la meva situació. Això no era el que em vaig imaginar. Vaig venir aquí a millorar la meva vida i m'he trobat una altra realitat", reflexiona. "Expulsar els sensepapers de la sanitat només agreujarà una situació de patiment, i ja sabem que prevenir és més barat que curar. La pobresa i la salut van lligades. La salut mental i física és un factor clau a l'hora d'evitar l'exclusió severa", sentencia Mercè Darnell, coordinadora de programes i serveis de Càritas Diocesana de Barcelona.