Pepe Rodríguez: "Ens hem habituat a consumir porqueria"

Desencantat del rumb que agafava el periodisme, fa anys que Pepe Rodríguez va canviar les redaccions de diari per les aules de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB. Va al gra: "Sóc molt crític amb el periodisme perquè és fonamental per a una democràcia i el que tenim no és periodisme".

I què és?

Relacions públiques, propaganda i, de tant en tant, una mica de periodisme. Pero el 80% no ho és. Anar a una roda de premsa, copiar el que diu un altre i publicar-ho no és fer periodisme, és fer d'agent de relacions públiques. I això és el que fan el 90% de les publicacions. El periodista està contribuint a la demagògia, a la desinformació i a una visió acrítica.

I què cal per tornar a fer periodisme?

Possiblement el que hem de canviar són els empresaris. Però els mateixos periodistes ens hem deixat prostituir. Vam passar de ser un ofici a ser una professió. Ens vam ensopir, ens vam vendre a interessos i estàvem massa a prop d'ideologies. I totes aquestes coses van començar a corrompre el periodisme. I hi van entrar empresaris als quals el periodisme no els interessava per a res, el seu negoci era la publicitat. Aquell periodisme potent que vam inventar a la Transició ha desaparegut.

¿O sigui que des de llavors considera que no es fa bon periodisme?

De bons periodistes n'hi ha. El que no es pot fer és bon periodisme, que és diferent.

¿S'ha de fer fora dels mitjans?

Sí. El que passa és que fer bon periodisme d'una manera independent és molt complicat. Pots muntar un mitjà a internet, però de moment no dóna per viure. S'han de redimensionar les empreses periodístiques actuals i tornar a fer periodisme com Déu mana. I en aquesta reconstrucció, la primera ha de ser la nostra com a consumidors. Ens hem habituat a consumir merda. Per tant, si com a consumidors no som exigents, no podem tenir qualitat. El periodista fa el que li manen i l'empresari el que li dóna rendibilitat.

El consumidor també ha d'assumir la seva part de responsabilitat.

Sempre ho poso al mateix nivell. Com a periodista un és responsable de la porqueria que està comunicant, però com a consumidor també. Si a mi ja m'està bé, em mereixo el que em donen. Però si deixo de consumir aquell diari, aquella ràdio o aquella televisió, l'audiència baixa i les coses canvien. Com a consumidors podem canviar el món, si ens organitzem i diem prou.

Un dels temes que més ha tractat als seus llibres és el de l'Església catòlica. La figura històrica de Jesús continua generant interès. Recentment un estudi de Harvard suggeria que Jesús estava casat.

El primer que hem de tenir clar és que mai sabrem res del tal Jesús, a part del poc que ja sabem. La resta és especulació. En el tema del casament, és absolutament improbable que un jueu de més de 16 o 17 anys fos solter. Això és el més lògic, però no ho podrem saber mai perquè Jesús no va escriure absolutament res. El personatge està infinitament desdibuixat, tot el que sabem és per gent que, majoritàriament, no el va conèixer.

¿L'Església catòlica ha construït un personatge a mida?

Un mite. A Jesús se'l fa Crist al segle IV, al concili de Nicea, i se'l construeix a partir d'una imatge falsa generada per Pau. Pau mai va conèixer Jesús i es qui genera la cristologia bàsica del cristianisme. A aquell jueu desdibuixat se li apliquen tots els mites del déu Mitra: fill de verge, nascut en solstici d'hivern, en una cova adorat per rics i pobres, mor i ressuscita al tercer dia... Molt abans de Jesucrist ja hi havia aquests mites. Per això em preocupen molt els creients. Una persona pot ser enganyada pel que desconeix però no pot viure enganyada pel que tothom coneix.

Per què la dona ha avançat en tants àmbits però no en l'Església?

Jesús -si agafem com a real el que diuen els Evangelis- era atípic perquè va defensar la igualtat entre home i dona. S'hauria d'haver seguit la imatge que tenia Jesús de les dones però no es va fer perquè era una societat de misògins i s'ha quedat així. Però és que encara ara quan un capellà diu que està enamorat d'una dona el consell tradicional és que si ha de tenir-hi relacions sexuals procuri que sigui casada, perquè si la deixa embarassada no es noti. L'estructura mental és patològica. La dona encara és el repòs del guerrer. Les dones en les primeres comunitats paulines feien el paper del capellà actual. ¿I si ho feien llavors per què ara no? La dona dins de l'Església fa el 80% de la feina sense cobrar i és el 80% de la clientela. Empassa-t'ho i calla. És admirable.

I veurem capellans casats?

Dins de l'Església catòlica ja s'han ordenat capellans casats quan ha convingut, com ara en països de l'Est. Que deixin de ser hipòcrites. Un capellà casat no és pitjor que un capellà solter igual que un metge casat no és pitjor que un metge solter. Per tant, en algun moment s'hi haurà d'arribar, però a l'Església li costa molt per motius econòmics i de control. Perquè un capellà casat no es pot manipular tant com un capellà solter ni és tan immadur.