Pere Dot, a la recerca de noves roses

En la història de la roserística, un corrent europeu generat a França a partir dels jardins napoleònics de la Malmaison, destaquen noms com Pere Dot. Va heredar del seu pare el gust per la jardineria, es va formar amb Joaquim Aldrofeu i el 1923 va donar a conèixer les seves roses, flors de nova creació sorgides de la hibridació i batejades amb noms de personalitats catalanes. Els anys trenta van ser gloriosos pels amants de la flor que glossava Gertrude Stein: el 1929 es va celebrar el primer Concurs Internacional de Roses Noves de Pedralbes i el 1931 es va crear l'Associació d'Amics de les Roses de Catalunya. Sobresortien noms com els Munné, els Camprubí o Llorenç Pahissa, però la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial van frenar el moviment i Pere Dot va exportar les seves varietats-d'entre les quals destaca la rosa miniatura- als Estats Units. El roserar de Dot i Camprubí, a Sant Feliu de Llobregat, prolonga la tasca divulgadora de Pere Dot i vol ser una espai de referència del món de la rosa. 17.000 metres quadrats alberguen 20.000 rosers i 400 varietats; les de procedència internacional o les històriques (com les que van portar els creuats de Guerra Santa o les protagonistes de la Guerra de les Dues Roses) són dels exemplars més destacats, segons els Amics de la Rosa de Sant Feliu, els principals impulsors de l'espai.