Quan Picasso va encendre París

Enviat especial / Amsterdam.Si alguna vegada ja es va dir que els gira-sols de Vincent Van Gogh sembla que tenen foc a dins, per la bogeria creativa amb què els va pintar, el desembarcament de l'obra de Picasso a Amsterdam promet atiar la foguera. Divendres obre les portes al museu que porta el nom del pintor holandès l'exposició Picasso a París 1900-1907 , la primera dedicada a un període concret de l'obra del pintor malagueny als Països Baixos.

A través de més de setanta obres dels mateixos Picasso i Van Gogh i també d'artistes com Tolouse Lautrec, Rodin i Gauguin, entre d'altres, l'exposició explora els viatges que Picasso va fer a París entre aquestes dues dates, i el paper que aquests artistes van jugar en la recerca del seu estil propi. Hi va anar per primera vegada quan encara era un txitxarel·lo de dinou anys, i set anys més tard, després d'haver pintat les Les senyoretes d'Avinyó , es va convertir en el rei de l'avantguarda i en l'inventor de milers de corrents artístics. Com un bòlit, durant aquests anys va passar per l'època blava, la rosa i encara va reblar el clau a Gósol l'estiu de 1906. Va tornar a París la tardor d' aquell mateix any i, finalment, pocs mesos després, va trobar el seu estil personal -un de molts- amb la que ha estat considerada l'obra d'art més important del segle XX.

Per subratllar la gran importància que l'exposicio té per al centre i per a la ciutat, Edwuin Becker, cap d'exposicions del Museu Van Gogh, assenyala que "als Països Baixos es conserven poques obres de Picasso, menys de trenta, i totes són tardanes. I tot i que al Museu Van Gogh es van poder veure els Picasso del museu Ludwig de Colònia, van oferir una visió molt general de la seva trajectòria". I afegeix que la que presenten és, "de les noranta exposicions de Picasso que s'arriben a fer a l'any, la que té sentit al museu, ja que té un lligam molt fort amb la nostra col·lecció". No cal dir-ho. Ahir es veia ben clar.

La influència de Van Gogh

Malgrat que no totes les obres de Van Gogh que apareixen al catàleg les han baixades a les sales d'exposicions temporals -i tenen, a més, una significativa vista del barri parisenc de Montmartre sota la pluja- Picasso a París posa en paral·lel les experiències que l'artista malagueny va tenir a la capital francesa amb la que Van Gogh hi havia tingut catorze anys abans, i la passió per l'art que els dos artistes van compartir. I encara, coincidint amb l'exposició, el museu Van Gogh n'ha organitzat una altra amb els seus fons de cartells de locals de music hall com el Moulin Rouge i de programes de mà de teatre de l'època que permeten a l'espectador fer-se una idea de la intensa vida nocturna en què aquests artistes van estar, a més, immersos.

Picasso imparable

A través de dibuixos conservats al Museu Picasso de Barcelona, que recullen les anades a París de l'artista com si fossin les vinyetes d'una auca, l'exposició traça una crònica de les estades de Picasso a París. I ho fa a través d'obres tan conegudes com Le moulin de la Galette , propietat del Museu Guggenheim de Nova York, o el cèlebre autoretrat amb camisa blanca i la paleta a la mà que es conserva a Filadèlfia, i altres peces que no se solen veure en exposicions temporals, com una de les versions del retrat de Carles Casagemas, l'amic i artista que el va acompanyar durant la seva primera estada a París, al seu taüt, o una Parella de pobres provinents d'un museu alemany.

I, cosa que és més important, la mostra posa en relleu que el jove Picasso no es va fixar en els artistes de què es parla en aquestes ratlles per imitar-los. Sense tenir aturador, i de manera vertiginosa, va "contestar", segons Pepe Serra, director del Museu Picasso de Barcelona, a les seves obres, i va incorporar al seu estil les novetats tan temàtiques com tècniques que li van oferir.

Coproduïda pel Museu Picasso de Barcelona, Picasso a París arribarà a les sales del carrer Montcada a partir del 30 de juny amb el títol Devorar París. Picasso 1900-1907 . El títol no serà, però, l'única novetat que l'exposició presentarà a la capital catalana. En paraules de Pepe Serra, " Picasso a París és un projecte del qual hem fet dues exposicions diferenciades". La de Barcelona, afegeix, serà més "de tesi i en consonància amb les línies de treball que estem desenvolupant al museu".

Serra ens avança que dotze obres de Van Gogh -un artista que molt rarament es pot veure a Barcelona- ocuparan un àmbit diferenciat dins la mostra i que hi haurà nous préstecs, a més dels que ara ja han fet museus tan importants com el Metropolitan de Nova York o el Centre Georges Pompidou de París. No va desvelar quins...

Mentre que la desgràcia del suïcidi de Casagemas va suposar l'origen de la malenconia de l'època blava de Picasso, el pintor malagueny va iniciar un procés de recerca encara més intens que ja no va abandonar fins a la seva mort. Si aquest estiu a Barcelona hi fa més calor del que és habitual, ja sabem on hem d'anar a buscar les raons: al Museu Picasso.