THE NEW YORK TIMESL'espai és ple de centenars de milers de milions de planetes que han estat expulsats dels sistemes planetaris que els han vist néixer. Segueixen el seu camí en solitari, encara que també n'hi ha que només mantenen un vague lligam amb estrelles situades a una distància com a mínim deu vegades superior a la que separa el Sol de la Terra. Són planetes orfes, i es calcula que n'hi ha dos de la massa de Júpiter per cada un dels 200.000 milions d'estels de la galàxia de la Via Làctia. Ho indiquen els càlculs fets per un grup internacional d'astrònoms dirigit per Takahiro Sumi, de la Universitat d'Osaka, al Japó, i publicats a Nature.
Abans d'aquest descobriment es pensava que només el 10% o el 20% de les estrelles allotjaven planetes de la massa de Júpiter. Ara sembla que hi ha més planetes que estrelles. "Aquest descobriment té profundes repercussions", diu Joachim Wambsganss, de la Universitat de Heidelberg, en un comentari que també publica Nature. Alan Boss, de l'Institut Carnegie de Washington, afirma: "Vol dir que per aquí fora volten molts més gegants gasosos que no ens pensàvem". Això té conseqüències importants per a les teories sobre la formació dels planetes.
Els astrònoms planetaris diuen que els resultats els permetran accedir a un món insospitat d'exoplanetes -com es denominen els planetes que són fora del nostre sistema solar-. Això farà que els científics tornin a calcular quants n'hi ha, on són i com s'han creat, mentre els astrònoms es plantegen si els nous planetes floten lliures o simplement són lluny de les seves estrelles, a distàncies comparables a les d'Urà i Neptú dins del nostre sistema solar.
Nous planetes
Durant aquestes dues últimes dècades, els astrònoms han identificat uns 500 planetes que orbiten altres estrelles. Aquest any els científics que treballen amb el satèl·lit Kepler de la NASA han anunciat que hi ha 1.235 candidats més. Les noves recerques s'han fet mitjançant un mètode conegut com a microlent gravitacional, més sensible als planetes llunyans. Es basa en la capacitat d'un camp gravitatori -en aquest cas d'un planeta i la seva estrella- per corbar la llum i actuar com una lupa, precisament com va predir la teoria general de la relativitat d'Einstein.
Astrònoms de dos grups -Microlensing Observations in Astrophysics, amb seu a Nova Zelanda i el Japó, i Optical Gravitational Lensing Experiment, amb seu a Polònia i Xile- fan un seguiment de la llum d'un ampli camp d'estrelles del fons, a la recerca de breus punts de brillantor més intensa causats per un planeta i la seva estrella mare en passar pel davant. El grup va localitzar 10 d'aquests punts, que es podien atribuir a objectes de la mida d'un planeta, però no va detectar els punts de llum corresponents a les estrelles que allotgen aquests planetes, i això indica que o no pertanyen a cap estrella, després d'haver estat expulsats per una mena de joc del milió gravitacional en una fase anterior de la seva vida, o que la tenen molt lluny.
