RELLEU D’UN CÀRREC POLÈMIC
Societat 28/05/2014

Prat cedeix a la pressió i plega com a cap dels Mossos

La renúncia, pactada abans del 25-M, s’anuncia la vigília que el Parlament el reprovi

Laura Díaz-roig / Joan Serra
3 min

BarcelonaSol, en una compareixença d’última hora sense preguntes, Manel Prat va anunciar la seva dimissió com a director dels Mossos d’Esquadra. Una renúncia “irrevocable” que, segons va explicar, es produeix per motius “estrictament personals”. “No veig més recorregut professional assumint aquesta difícil i complexa responsabilitat”, va expressar Prat. El relat que explica la seva dimissió, però, inclou més ingredients que els arguments personals.

La decisió de Prat, comunicada des de la comissaria de les Corts -i no des de la seu del departament d’Interior-, arriba després de les eleccions europees i precedida per una forta pressió política arran de la mort de l’empresari del cas Raval i, especialment, pels efectes del cas Ester Quintana. El desgast acumulat ha estat una maleta massa feixuga per a Prat. Tanmateix, el ja exdirector de la Policia va intentar desvincular la seva renúncia del cas Quintana. “No plego per aquest motiu”, va apuntar. “Aquell dia, i avui em refermo amb més contundència si cal, no es van llançar pilotes de goma”, va reiterar. En la seva última interlocutòria, el jutge que investiga el cas va concloure que Quintana va perdre l’ull per una pilota de goma durant la manifestació de la vaga general del 14-N del 2012. Segons Prat, en aquest cas s’ha buscat més “la venjança per interessos diversos que l’aclariment de la veritat”.

Amb contundència i en contra del que, fins ara, indiquen totes les proves recollides durant la investigació, Prat es va mostrar convençut que es podrà aclarir qui va ser el responsable “de la desafortunada i trista lesió” de Quintana. També va exposar que els dos mossos que estan imputats “quedaran absolts”. L’exdirector dels Mossos havia promès que dimitiria si apareixia una prova “fefaent” que demostrés que la lesió havia estat provocada per una pilota de goma, cosa que, segons ell, encara no s’ha produït. Tot i així, en la compareixença de comiat va demanar disculpes a les persones que s’haguessin sentit perjudicades per alguna de les seves decisions i va recordar les dificultats “intrínseques i de vegades incompreses” de la professió de policia. Un últim missatge de suport als Mossos d’Esquadra.

Nova petició de cessament

La dimissió del director general de la Policia s’havia cuinat abans de la campanya electoral, com van confirmar ahir a l’ARA fonts nacionalistes. El pacte incloïa aparcar el relleu al capdavant dels Mossos fins després del 25-M. Finalment, la dimissió es va produir ahir, dos dies després de la victòria electoral d’ERC, l’endemà d’una altra actuació polèmica dels Mossos -el desallotjament de Can Vies- i la jornada abans que el Parlament tornés a debatre el possible cessament de Prat, a instàncies d’una esmena d’ICV-EUiA. La proposta dels ecosocialistes va acabar actuant de desencadenant. Si ahir no s’hagués produït la dimissió, el Govern s’hauria trobat avui amb la primera reprovació a Prat al Parlament, que hauria inclòs els vots dels socis republicans.

La continuïtat del director general de la Policia era un afer polític que afectava CiU -condicionava els equilibris de càrrecs dels dos partits que integren la federació- i tensionava les relacions amb ERC, incòmode com era per als republicans defensar la presència de Prat al capdavant dels Mossos d’Esquadra. Quan Felip Puig (CDC) es va acomiadar de la conselleria d’Interior i el va substituir Ramon Espadaler, un dels requisits dels convergents va ser que el director de la Policia, militant de CDC, no es mogués del seu lloc. Tot i el desgast pel cas Quintana i posteriorment pel cas Raval, Artur Mas va imposar la continuïtat de Prat a Espadaler. ERC va optar per una via contemporitzadora, un gest a canvi que el Govern s’obrís a eliminar de manera taxativa les pilotes de goma. Fonts d’ERC consultades per l’ARA van apuntar ahir, just després de la compareixença de Prat davant dels mitjans, que entenien que el relleu havia de partir d’un “gest personal” de l’exdirector general de la Policia. Els republicans es remetien al comunicat que havien emès quan el jutge del cas Quintana va posar de manifest que la lesió s’havia produït pel llançament d’una pilota de goma: van demanar que Prat prengués una decisió basada en el compromís de dimitir si hi havia proves d’aquests fets. “Volíem que es produís un gest personal, no una votació al Parlament”, van reflexionar fonts d’ERC. A la pressió de l’oposició s’hi va afegir el component personal esmentat per Prat en la seva compareixença. Fonts nacionalistes apuntaven ahir que la relació entra Prat i Espadaler no era fluïda. L’exdirector de la Policia no se sentia amb la confiança del conseller. El relleu era inevitable.

El Govern haurà de decidir ara el substitut, una negociació que posarà a prova les relacions entre CDC i Unió. Seria estrany que Convergència perdés el càrrec en una conselleria avui en mans democristianes. Però el nom del relleu de Prat s’haurà de consensuar.

stats