Satish Kumar: "Tota persona hauria de tenir un 90% de confiança en ella mateixa"

Home de múltiples ocupacions, té temps per a tot i transmet pau a qui l'envolta. Fundador de The Small School i del Schumacher College, a Devon, Satish Kumar (Dungargarh, Índia, 1936) va ser monjo jainista, seguidor de Gandhi, pelegrí de la pau i activista pel desarmament nuclear. És, de fa més de 45 anys, l'editor de la revista Resurgence & Ecologist , en què es defensen les polítiques amb principis morals, la ciència amb ànima i l'economia amb ecologia, a més d'exercir la crítica al model establert i les propostes per al nou paradigma emergent. De Kumar se'n diu que és el guia espiritual de nombroses aventures ecològiques i educacionals; un savi.

Quin és, segons vostè, el camí de la saviesa?

El camí de la saviesa és el mateix que el de la felicitat. La felicitat està directament relacionada amb l'amor, l'ajuda als altres, la generositat... La saviesa i la felicitat es troben en mirar dins d'un mateix, cap a la pròpia ànima.

No és molta feina, això?

Molt poca gent té temps per observar-se. Però el cert és que tenim temps per navegar per internet, tuitejar, mirar la televisió... En canvi, no hi ha temps per ocupar-se d'un mateix. En tot cas, el temps es guanya quan es va a caminar per la muntanya, es cuida el jardí o es cuina.

Molta gent pot pensar que interrogar-se és perillós.

Esclar, la saviesa és perillosa, precisament perquè t'interroga, t'obliga a fer-te preguntes. Et preguntes: "Què faig?", "La meva feina és bona per a mi?", "És positiva per als altres?" Si no es volen perills, ni assumir riscos, no es pot buscar la saviesa. La persona que vol aconseguir un cert grau de saviesa ha d'estar lliure de pors. I no n'hauria de tenir pel fet de mirar dins d'ell mateix, perquè el fet de mirar exclusivament a fora sí que està ple de motius per sentir por.

Quin valor s'ha de tenir?

La confiança en un mateix és essencial en el camí cap a la saviesa. Hem d'estar segurs que podem confiar en nosaltres, en el futur, en l'Univers i en les altres persones. Així tindrem la capacitat de resoldre els problemes que vinguin.

Vostè no dubta?

Dubto, però poc. Vull dir que dubtar és bo si es dubta en un percentatge petit. Massa dubtes no condueixen enlloc, et paralitzen. La persona hauria de ser 90 per cent confiança i 10 per cent dubtes. Em refereixo, esclar, a una confiança sense arrogància, amb una gran humilitat.

Nascut a Orient i resident a Occident, què ha après d'aquests dos mons tan diferents?

Orient és més espiritual, es refereix al ser . Occident és més pragmàtic i està relacionat amb el fer . El món occidental s'ha desenvolupat sobretot en les ciències, en la tecnologia i en l'economia. En canvi, el món oriental ha caminat a poc a poc, ha cultivat l'esperit, la compassió, la relació amb la terra. Ara bé, el fet és que actualment països com la Xina i l'Índia cada vegada semblen més occidentals o volen ser-ho més, i alhora els països occidentals tenen més i més gent interessada en l'espiritualitat oriental.

No sembla que vulguin intercanviar-se els papers.

La realitat és que l'Índia, per exemple, necessita educació, menjar, roba, ciència i feina. I els països occidentals necessiten parar una mica, repensar els seus sistemes i tenir en compte la terra i l'ànima. Això és bo, perquè hi ha un punt mitjà on Orient i Occident es poden trobar i complementar-se, perquè es necessiten. Que un món copiï l'altre és negatiu, i el perill és que es perdin la cultura i els valors propis.

Encara fa olor d'impremta el llibre Soil, soul, society , que acaba de publicar al Regne Unit. Què ens pot avançar d'aquesta "nova trinitat per als nostres temps"?

Aquesta nova trinitat és la terra (soil ), que, a més d'estar relacionada amb la ciència, ens és vital perquè en som part; l'ànima ( soul ), en referència a l'espiritualitat com a camí per trobar la saviesa, i la societat ( society ), que es refereix a l'activisme, a servir els altres, a fer coses positives per a la comunitat.

Encara que no sigui el mateix, aquesta trinitat s'aproxima als ideals de la Revolució Francesa.

Llibertat, igualtat i fraternitat es van proclamar en el passat, però no passaven de ser una idea política, exclusivament. També els nord-americans parlen d'ideals com la vida, la llibertat i la felicitat, però només pensen en clau humana i material. Als ideals de la Revolució Francesa és imprescindible afegir-n'hi dos que incloguin la natura (l'ecologia) i l'ànima.

Què ens pot dir de l'educació que ha practicat a The Small School i al Schumacher College?

És una educació holística. La paraula educar ve de treure cap a fora coneixements, no d'introduir-ne. Per alguna cosa els arbres també surten de la terra, i les flors es mostren en obrir-se. La gent que s'ha educat en aquests dos centres ha d'aprendre a cuinar, perquè quan saps preparar un bon menjar estàs més ben preparat per aprendre. Després de saber fer pa o sembrar, pots aprendre Shakespeare, Newton, Darwin, Einstein i el que vulguis. Una educació de qualitat no es pot fer amb una mala dieta.