Sílvia Congost: “No escollim bé la parella perquè no sabem què hi busquem”

En el seu primer llibre Sílvia Congost explicava que va patir una relació de dependència emocional de la qual li va costar anys alliberar-se. A La clau de les emocions la història es repeteix i la protagonista també està atrapada en una relació tòxica.

Què hi ha d’autobiogràfic en aquest segon llibre?

L’Alícia, el personatge principal, té bastant de mi, molt més del que inicialment m’imaginava. Tot i que la seva experiència no és exactament la mateixa, sí que és una noia de la meva edat, més o menys emprenedora perquè obre el seu propi negoci, i que acaba amb una relació que al principi semblava fantàstica però que en realitat no ho és. És una relació en la qual ha quedat atrapada.

Quan t’adones que estàs atrapat en una relació?

En el moment que comences a plantejar-te que potser estaries millor sense aquella persona és que hi ha alguna cosa important que s’ha trencat. És quan a poc a poc et vas desencantant i t’adones que la seva manera de fer no és la que tu t’havies imaginat inicialment. Els tics principals són que deixes d’organitzar coses per si l’altre no les vol fer o que vols que la parella et faci sentir la seva prioritat.

Defensa que, acabat l’enamorament, si veus coses de la teva parella que no t’encaixen val més deixar-la. Així de dràstic?

L’enamorament dura entre tres mesos i un any. Durant aquesta etapa s’han de tenir clars els valors imprescindibles que volem trobar en l’altra persona i com encaixen amb els nostres. Si encaixen estarem bé, si no començarem a lluitar per fer que canviï perquè encaixi amb el nostre motlle.

Per tant, ¿el tòpic que dues persones oposades es complementen és mentida?

Poden tenir característiques complementàries, que un sigui tímid i l’altre molt sociable, però a nivell de valors han de tenir els mateixos, perquè si no és molt difícil construir una relació que funcioni.

El relat es posa a la pell d’una noia que vol acabar amb una relació tòxica. ¿Pateix tant la persona que deixa com la que és deixada?

El que és deixat es fa la víctima, això fa que l’altre se senti encara més culpable. Patir, però, pateixen tots dos. El que deixa experimenta tres emocions: pena (perquè veu que la parella està desfeta), culpabilitat (pels números que escenifica la persona deixada) i la por a equivocar-se o a no trobar a ningú més. El problema és quan et quedes atrapat en una d’aquestes tres emocions. Això provoca que sigui molt difícil trencar la relació i que en molts casos s’allargui anys i entris en un procés de lluita interna.

És impossible reconduir la relació?

Sí, perquè la persona mentalment ja ha pres la decisió. Com es fa per estimar algú que ja no estimes?

Així doncs, no et pots tornar a enamorar d’una mateixa persona?

No es pot dir mai. En principi, però, si has deixat d’estimar, has de marxar, i si no ho acabes de fer és perquè has entrat en una dependència emocional.

De les seves reflexions es desprèn que hi ha molt poques relacions que siguin ben bé sanes.

Sí. Crec que patir per amor està a l’ordre del dia. Es calcula que la meitat de les consultes que fan els psicòlegs són per problemes emocionals entre parelles. La causa principal és que no escollim bé la parella perquè no sabem què busquem. Ens movem molts cops per la por a quedar-nos sols.

¿Tenir una parella que encaixi, doncs, és quasi un miracle?

No, no és tan difícil perquè al final la majoria de persones busquem els mateixos valors: honestedat, afecte, sinceritat...

¿No és una mica contradictori que hi hagi tantes persones que busquin el mateix i alhora tantes relacions tòxiques?

Es tracta de trobar la persona amb qui tinguis sintonia. No som tan diferents. El que passa és que hi ha persones que són menys conscients de com actuen i no canvien, i d’altres, en canvi, que sí que en són conscients, fan un creixement personal i van canviant amb els anys.

Com pots arribar a superar una relació tòxica?

És una addicció i, per tant, com tota addicció la premissa és contacte zero amb l’altra persona (no veure’l, no trucar-li i no tenir-lo a les xarxes socials). Necessites eines per aconseguir-ho perquè hi ha la síndrome d’abstinència, la necessitat de tornar a contactar amb aquesta persona i, també, en moltes ocasions, recaigudes.

¿La dependència emocional seria la gran addicció del segle XXI?

És una gran addicció i es considera que es pateix igual o més que qualsevol addicció a una substància.

Un cop superada una primera relació tòxica, com es pot evitar tornar-hi a caure?

És important fer un procés terapèutic. Quan entens què és la dependència emocional i les causes per les quals t’has enganxat a una persona (baixa autoestima, por a estar sol...) ja no tens els risc de tornar a caure en la mateixa situació.