Talana Bradley: "L'educació diferenciada és un bon camí per millorar els resultats"

Talana Bradley fa sis anys que dirigeix la Young Women's Leadership School de Brooklyn (Nova York). És una escola on només estudien noies, la majoria de les quals tenen una situació socioeconòmica desfavorida. El curs passat, un 98% de les alumnes van accedir a la universitat i un 56% de les estudiants de vuitè grau -l'equivalent a quart d'ESO- van obtenir la màxima qualificació en les proves que elabora el departament d'Educació de Nova York. Bradley ha visitat Barcelona per explicar el seu model educatiu en una conferència organitzada per l'Associació Europea de Centres d'Educació Diferenciada (EASSE) a l'Institut Català de les Dones.

En què es basa el model d'educació diferenciada?

Hi ha dos aspectes claus: el compromís i la constància. Quan les alumnes entren al centre, tot i que és de titularitat pública, hi ha una sèrie de compromisos que han d'acceptar tant elles com les seves famílies. El més important és que el fracàs no és una opció. És a dir, elles accepten que faran tot el possible per anar a la universitat.

A qui li costa més assumir aquest compromís, a l'estudiant o a la seva família?

El context familiar d'una alumna no es fa servir mai com a excusa. L'equip de l'escola fa tot el possible perquè les alumnes acceptin el seu context familiar, sigui quin sigui, i tirin endavant.

Per què només noies?

Abans d'obrir l'escola on sóc directora, vaig treballar en un altre centre amb un tipus d'alumnat molt similar, amb la mateixa realitat social, però on hi havia barrejats nois i noies. El resultat és que hi havia una taxa d'abandonament escolar molt elevada. Allà vaig veure que perquè aquelles noies tiressin endavant es necessitava un tret diferencial. Tot i així, insisteixo que hi ha d'haver el màxim d'opcions de models d'ensenyament possibles per aconseguir que els nens i nenes puguin trobar el seu lloc.

¿Des del punt de vista pràctic com es desenvolupa aquest model?

Cada alumna té un tutor particular i, a partir del novè curs -l'equivalent a secundària-, té un mentor amb qui parla cada dia per correu electrònic i s'hi veu un cop per setmana. A més, hi ha una altra persona que s'encarrega d'orientar-la sobre les diferents vies d'entrada a la universitat. Paral·lelament, es manté el mateix tipus de comunicació amb la família de l'alumna. Qualsevol mestre que entra a l'escola ha de tenir clar que aquestes nenes han d'assolir l'èxit. Si algun d'ells no ho veu així, no pot treballar al nostre centre. Com es pot observar, darrere de tot plegat hi ha una feina important d'autoestima.

¿És millor, doncs, un sistema educatiu basat en la separació d'alumnes, ja sigui per sexe, per nivell socioeconòmic...?

Les alumnes de l'escola provenen de contextos socials molt desfavorits i s'ha comprovat que a través d'aquesta educació diferenciada han estat capaces d'arribar a la universitat, cosa que fins ara no havien fet. Tant de bo algun dia no hi hagi la necessitat de fer grups diferents però, tenint en compte els resultats, queda clar que tenen molts aspectes favorables.

¿No hi ha el perill que aquestes noies creïn un rebuig cap a altres col·lectius diferents dels seus, com ara els nois?

Posar nois i noies en escoles diferents no crea un rebuig. Senzillament es tracta d'una separació per aconseguir que cadascun d'ells aporti el millor que té i, posteriorment, vegi que junts sumen.

I un cop salten a la universitat, ¿no topen amb una realitat educativa molt diferent?

No, perquè moltes de les alumnes vénen d'una educació prèvia en què no han tingut èxit. Quan arriben a la universitat tenen molt clar què s'hi trobaran i com han d'actuar, tot i que hi hagi molts aspectes que les puguin distreure. A més, ara no estan tot el dia entre noies, només viuen durant unes hores en un context diferent en què busquen les seves experiències per tenir èxit en els estudis.

A Catalunya aquest curs s'aposta per separar els alumnes per nivells en les assignatures de català, castellà i matemàtiques. És positiu?

Dependrà de les necessitats de cada alumne, però és un bon camí per millorar els resultats. Moltes vegades, separar-los per nivells en llengües o en ciències s'ha demostrat que és positiu. Però en totes aquestes assignatures hi ha d'haver un treball cooperatiu. Es tracta que cada alumne contribueixi amb les seves habilitats en tot allò que es treballa a l'aula.

¿Com es pot millorar el sistema educatiu de l'estat espanyol tenint en compte els pèssims resultats de l'informe d'avaluació de competències d'adults?

És important no parlar tant i actuar ràpid. Sempre s'ha de donar l'oportunitat a noves maneres de fer i d'entendre l'escola. Si no es prova, no se sabrà mai què és millor i què és pitjor. A més, s'ha de tenir en compte que moltes vegades un sol model no és vàlid per a tots els nens i que, com més models tens, més fàcil és arribar a tot l'alumnat. S'hauria de donar l'oportunitat d'aplicar el model diferenciat a l'escola pública.