TRANSPORT

TMB protegirà l'estació Catalunya de la venda de noms al metro

Parades com Urquinaona, Maria Cristina i Diagonal sí que esperen patrocinador

Aviat les estacions de metro de Barcelona començaran a incorporar el nom de patrocinadors. Seguint el camí que ja han obert ciutats com Madrid i Lisboa, Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) preveu obtenir amb aquesta estratègia uns ingressos extres que contribueixin a pal·liar la mala situació econòmica de l'empresa, molt sacsejada pel deute milionari que arrossega i per factors afegits, com la baixada del nombre d'usuaris. La referència -en aquest cas, sí- és Madrid, on Vodafone paga un milió d'euros a l'any per posar el seu nom a l'estació de Sol i a la línia 2 del metro. TMB, que comercialitza els patrocinis a través d'International Management Group (IMG), parteix d'aquesta quantitat com a referència per a la negociació.

Es prefereix el patrocini per parades i no per línies -tot i que també estan obertes a incorporar el nom d'un privat, com també el Bus Turístic, el funicular i el telefèric de Montjuïc i les parades de bus-, i l'empresa vol mantenir sense patrocinador parades amb noms especialment delicats,com Catalunya. Tot i que IMG treballa amb el conjunt de parades a la venda, TMB posarà filtres més estrictes -les ofertes, apunten, haurien de ser molt més interessants perquè entressin a valorar-se- per a estacions amb noms propis de personatges que generen un respecte especial a la ciutadania. És el cas de Verdaguer, com reconeix a l'ARA el director de l'àrea de promoció comercial de TMB, Enric Vilar. Entre les que figuren a la llista de factibles per ser les primeres a incorporar un patrocinador hi ha, a banda de Liceu i Passeig de Gràcia -que ja es van donar a conèixer el dia de la presentació del pla-, Urquinaona, Maria Cristina i Diagonal. La idea és que tinguin patrocinadors un màxim de cinc parades. De moment, però, hermetisme sobre quines són les empreses que s'hi han interessat.

La mesura, que ahir a la comissió de mobilitat del consistori va ser intensament criticada pel PSC i ICV, que hi veuen una nova mostra que l'equip de govern de la ciutat es "ven" l'espai públic -el mateix argument utilitzat amb la polèmica de la samarreta del Barça a Colom-, s'inclou en un pla comercial més ampli. TMB preveu incrementar els seus ingressos i compta amb un altre punt que també ha portat cua: la prova per incorporar una màquina de venda de llaminadures als autobusos. De moment, n'hi haurà una durant sis mesos en un autobús de la línia 7, però les crítiques a la iniciativa -l'oposició municipal aprovava ahir mateix una proposició perquè es retiri- semblen definitives per a la continuïtat del projecte.

Actualment l'àrea comercial ingressa uns 20 milions d'euros anuals, i l'objectiu amb què es treballa és obrir nous horitzons en diferents branques a través del nou pla. El primer àmbit en què s'ha vist marge de millora és el dels títols propis, els que no estan dins de la tarificació integrada. El repte és donar més visibilitat als títols de dos, tres, quatre o cinc dies pensats per a turistes -per exemple, anunciant-los a les màquines de venda del metro-, i dotar-los d'identitat pròpia sota el nom Hola BCN! Una altra branca és la publicitat a l'interior dels autobusos, sigui amb vinils, amb papers als agafadors o a través de les pantalles de televisió, per exemple. Començarà a veure's a principis d'any. Es treballa per obtenir recursos econòmics també dels canals d'informació. Per exemple, amb publicitat a l'aplicació per a mòbils o, fins i tot, a la web.

La compra, al metro

TMB estudia la comercialització de la xarxa de metro a través de lloguers d'espais comercials, màquines de venda, i instal·lació de caixers automàtics -ja n'hi ha una desena-. Es potenciaran serveis especials, com els lloguers d'estacions per a rodatges o d'autobusos per a esdeveniments. També es valora l'opció d'instal·lar taquilles a les parades o màquines, a les sortides del metro, per recollir-hi les compres que s'hagin fet a través d'internet. Tot plegat ja ha obert el debat sobre on és el límit. Des de TMB es defensa que totes les decisions es prenen sense alterar el funcionament de les línies i respectant la condició de servei públic, però l'oposició política alerta que no tot s'hi val per ingressar més.

Més continguts de