Publicitat
Publicitat

SOLIDARITAT

Thomas Pogge: "Hem d'evitar perjudicar els països pobres"

L'alemany Thomas Pogge, doctor per la Universitat de Harvard i professor de la Universitat de Yale, se sent còmode amb la definició de filòsof però també amb la d'activista. Assegura que molts principis filosòfics tenen significats massa abstractes fins que no s'apliquen a situacions concretes, com intenta fer ell. Afegeix que també ho fa perquè, com a ciutadà, està preocupat per la pobresa i la justícia al món.

Dirigeix un programa de justícia global. Per què cal especificar-ho?

Perquè vivim en un món en què la regulació supranacional juga un rol profundament important en la vida de la gent, en la distribució de la renda, la riquesa, l'educació i el treball. I per analitzar aquesta regulació, entendre'n els efectes i valorar-la des d'un punt de vista moral, no ens serveix una teoria de la justícia nacional. Necessitem una teoria de la justícia global perquè la regulació és global, o almenys supranacional.

Defensa que aquesta regulació viola els drets humans. Per què?

És una regulació que va acompanyada d'un important dèficit en drets humans, i seria possible reformar aquesta regulació de manera que aquest dèficit fos menys important. Aquest potencial per al canvi és el que permet dir que hi ha una violació dels drets humans. La definició d'una violació és que el mal sigui evitable. Si aquest mal és evitable, continuar produint-lo és una violació dels drets humans.

També assegura que la pobresa ha causat el doble de morts en 25 anys que les grans guerres en 100 anys. Per què no la valorem igual?

Valorem poc els morts en països en vies de desenvolupament, per diversos motius. Un és que ens costa processar xifres, i les grans xifres ens semblen més o menys iguals. Un altre és que no acabem d'empatitzar amb aquesta gent. Sabem que són pobres, però no ens imaginem fins a quin punt. En canvi, en les grans guerres hi han participat els nostres països i són una cosa molt més propera. És una qüestió psicològica.

¿Ens hauríem de concentrar més en les xifres i menys en la proximitat?

Sí, però hi ha un problema més greu, que també és una qüestió psicològica. Hauríem de veure que no som simples espectadors del patiment. Pensem que no té res a veure amb nosaltres, que pot ser que hi ajudem, però que no contribuïm al patiment. I això és totalment fals. Hi contribuïm, i molt, a través de la regulació global que els nostres governs dissenyen i apliquen. En som molt més responsables del que ens creiem.

Critica molt la influència dels lobis. Quin és el problema i com es resol?

En la negociació sobre la regulació, hi estan representats els interessos dels més poderosos, que volen un repartiment més beneficiós. En general, l'aconsegueixen, i per a la resta el repartiment és més perjudicial. Cal introduir els interessos dels més pobres en la negociació, amb experts que expliquin els efectes que tindrà per a ells i com es poden evitar. La regulació ha de permetre que els més pobres també participin en el creixement econòmic global.

Però els governs dels països rics no veuen necessari preocupar-se pels pobres del món si no els votaran...

Exacte. L'única manera és que nosaltres, els ciutadans dels països rics, pressionem els nostres governs perquè s'ho prenguin seriosament. Hem de dir al govern català o espanyol que volem que ens defensin, però mai en perjudici dels països pobres. De moment, és evident que la gent dels països rics no ho demana. Es preocupen per ells mateixos, i com a molt estan a favor d'una mica d'ajuda al desenvolupament.

¿És un deure moral preocupar-nos també pels països pobres?

Hi ha deures morals positius, ajudar proactivament, i deures morals negatius, evitar perjudicar. En relació amb els països pobres, només ens plantegem els deures morals positius, perquè creiem que som simples espectadors. Però estem contribuint al seu patiment, de manera que estem incomplint un deure moral negatiu. No és només que no els estiguem ajudant, és que no estem evitant perjudicar-los. Com a mínim, hem d'evitar perjudicar-los.

Així, ¿els deures morals negatius han de ser iguals amb compatriotes que amb estrangers?

Sí, ha de ser igual de prioritari evitar perjudicar els compatriotes que evitar perjudicar els estrangers. Pel que fa a l'ajuda proactiva, puc acceptar que es prioritzin els compatriotes sobre els estrangers, és lògic psicològicament. Però a l'hora d'evitar perjudicar, és un gran error. Si estant de vacances condueixes begut i mates un nen, has violat un deure moral negatiu. ¿És diferent si ets a Catalunya o al Senegal? No.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT