Medellín s’emmiralla en Barcelona per sortir del pou

Enviat Especial a MedellínMedellín fa temps que ha assumit que la seva és una batalla del bé contra el mal. Els 3,5 milions d’habitants de la seva àrea metropolitana -la segona més important de Colòmbia- intenten desempallegar-se de l’estigma de la droga i la violència, personalitzada en el narcotraficant més sanguinari de la història de Colòmbia, Pablo Escobar, avui derrotat després d’anys de regnat. “Quan es parla de Medellín, encara s’associa al nom d’Escobar”, lamenta una treballadora del Metrocable, l’imponent telefèric que s’alça sobre l’urbanisme desbocat per connectar el centre de la ciutat amb els barris perifèrics que s’enfilen als turons, com Santo Domingo, que abans era un dels sectors més perillosos. El Metrocable, un exemple de les infraestructures que han poblat la ciutat per matisar les desigualtats -des de biblioteques fins a instal·lacions esportives-, permet als ciutadans d’aquests barris humils sentir-se més a prop de la seva Medellín.

Són imatges de la Medellín en transformació, la metròpoli que a base d’una teràpia d’educació i cultura ha passat de ser la ciutat amb la taxa d’homicidis més alta del món per cada 100.000 habitants (380 l’any 1991) a ser la número 24 (41,7 assassinats el 2013). Hi deu ajudar l’aposta per les polítiques socials. El 50% del pressupost del departament d’Antioquia -un territori equivalent a Catalunya governat per l’exalcalde de Medellín Sergio Fajardo- es dedica a educació. La injecció de valors cívics a la ciutadania és ben visible al metro, un espai d’urbanitat que els habitants de Medellín cuiden amb l’orgull de la ciutat que aposta pel canvi, conscients, però, que les desigualtats encara hi són ben visibles. Per revertir aquestes disfuncions -que mantenen la violència com una amenaça latent-, Medellín ha barrejat la injecció de recursos en polítiques socials amb la tasca de planificació urbana, un àmbit en què s’emmiralla en la ciutat de Barcelona.

“Han fet una aposta per la dignificació de la manera de viure”. Així ho definia Xavier Trias després de visitar el centre de la ciutat amb el seu homòleg, Aníbal Gaviria. El consistori de Gaviria pretén construir 10.000 habitatges socials en aquest mandat municipal -en l’anterior se’n van construir 7.000-. Bona part dels nous pisos es lliuren sense cost als ciutadans en situació de vulnerabilitat, que són reubicats de les zones més degradades a altres de més ben urbanitzades. “Per molt que els ofereixis una vida millor, el més difícil és trencar la pertinença al lloc d’on la gent es veu obligada a marxar”, explicava el Juan Carlos, un colombià amb parella lleidatana que treballa en la transformació de Morro Moravia, un símbol del canvi urbà gestat a Medellín. No és casualitat que aquests dies la ciutat aculli el Fòrum Urbà Mundial, organitzat per ONU Habitat. Medellín, que durant anys ha atapeït la vall i els turons que ocupa, planteja avui un cinturó verd que encercli aquest urbanisme desmesurat, que havia fet créixer sense fre ni ordre. Per fer-ho recollirà l’assessorament de Barcelona.

La transformació de la Sagrera

En els acords formalitzats aquests dies de viatge institucional de Trias, la capital catalana ha assumit el compromís d’orientar la ciutat colombiana en la creació d’una agència de paisatge urbà, espai públic i patrimoni. L’Ajuntament també els facilitarà informació i assistència per avançar en l’àmbit de les smart cities com, per exemple, en el desplegament de telecomunicacions. De moment, al centre de la ciutat, a l’exterior del Banco de la República, ja s’hi pot observar un videowall, amb una gran pantalla que transmet imatges de Barcelona. S’hi pot comprovar, per exemple, la transformació de la Sagrera. Aquests deures, però, són els de la capital catalana.

Trias rep la medalla del Congrés colombià

En un petit parèntesi de l’estada a Medellín -seu del Fòrum Urbà Mundial- l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, va rebre ahir a Bogotà la medalla Orden de la Democracia Simón Bolívar, que lliura el Congrés colombià. La cambra de representants va voler agrair així a Trias, com a màxim representant de Barcelona, la implicació de la ciutat en els processos de pau i de desenvolupament de Colòmbia.

Durant l’acte, que va comptar amb la presència de l’ambaixador espanyol a Colòmbia, Ramón Gandarias Alonso de Celis, Trias va remarcar que “Barcelona sempre ha sigut una ciutat de pau” i que “Colòmbia no es mereix més patiment”, que ja n’ha tingut prou. L’alcalde també va destacar la feina que fa el país per deixar enrere la violència de manera definitiva.