Publicitat
Publicitat

TRIBUNALS

Els acusats del setge al Parlament es neguen a declarar al judici

Les defenses al·leguen que són faltes i que no s’haurien de jutjar a l’Audiència Nacional

Els fets ocorreguts el matí del 15 de juny del 2011 davant del Parlament podrien, en alguns casos, constituir faltes, però no atemptats a l’autoritat i menys encara un delicte contra les altes institucions de l’Estat. Aquesta convicció ha portat els advocats dels acusats a recomanar-los no declarar durant el judici obert contra ells des d’ahir a l’Audiència Nacional. Els lletrats confien que la vista oral finalitzi amb una rebaixa en la qualificació penal que avali la seva tesi que el cas no hauria d’haver sortit mai dels jutjats de Barcelona.

Així, la primera jornada del judici va servir fonamentalment perquè, un a un, els 19 acusats -el vintè està en situació de cerca i captura- desfilessin per davant del tribunal que presideix Fernando Grande-Marlaska i comuniquessin en castellà i català que s’acollien al seu dret de no declarar. Un cop fora de l’Audiència Nacional, alguns van accedir a parlar amb els mitjans. “El que s’està jutjant aquí és el dret a manifestar-nos i protestar davant els nostres representants polítics, a expressar com ens sentim per les retallades”, va afirmar Antonio Dolz, que assegura que treballa com a periodista i que el dia dels fets estava cobrint la protesta.

Durant el torn de les qüestions prèvies -abans de les declaracions dels acusats-, els advocats de la defensa van aprofitar per denunciar incongruències i irregularitats comeses, al seu criteri, durant la instrucció. Cap, però, va ser acceptada pel tribunal. Una d’aquestes presumptes incoherències es manifestava al banc de les acusacions: allà s’hi apleguen els representants de la Fiscalia de l’Audiència Nacional, Teresa Sandoval i José Perals -aquest últim també fiscal del cas Neymar-, l’advocat del Parlament, la lletrada de la Generalitat i el representant del pseudosindicat ultra Manos Limpias.

La fiscalia demana 5 anys i 6 mesos de presó per cadascun dels acusats per un delicte contra les altes institucions de l’Estat -el màxim- en concurs amb un altre d’atemptat a l’autoritat. El Parlament, per aquests mateixos delictes, demana tres anys, igual que la Generalitat, tot i que la petició només es dirigeix contra els quatre acusats d’atemorir membres del Govern, entre els quals hi ha Artur Mas. Manos Limpias, que exerceix l’acusació popular, demana les penes més altes, vuit anys i mig de presó per cada acusat, en sumar el delicte d’associació il·lícita als altres dos esmentats.

Per l’advocat de la defensa Benet Salellas, la presència de Manos Limpias com a acusació popular constitueix “un abús de dret”. “Estem en un camp d’acusació en què no arribem a entendre quina intenció de defensa d’interessos difusos pot tenir el sindicat Manos Limpias”, va assegurar en el judici. “Com pot ser acusació en aquest judici una organització que es dedica a posar querelles contra el Govern i diputats del Parlament per acords que s’adopten en el si de les dues institucions?”, es pregunten les defenses.

Decisió del Tribunal Suprem

Tres anys després que irrompés el fenomen del 15-M, una protesta desenvolupada sota aquest paraigua d’activisme ciutadà ha acabat a l’Audiència Nacional. Aquest tribunal s’ha negat a instruir cap cas per delicte contra les altes institucions de l’Estat, tot i que el govern del PP ho ha intentat per protestes a Madrid als voltants del Congrés de Diputats. L’Audiència Nacional també va considerar que no era competent per jutjar el setge al Parlament, però va ser el Tribunal Suprem qui va imposar que l’investigués i jutgés. La fiscalia creu que els acusats van intimidar els diputats quan accedien al Parlament. La sessió es va endarrerir deu minuts, i després mitja hora més, i dos punts del dia es van haver de posposar. En el capítol de presumptes incoherències, l’advocat defensor Gonzalo Boyé va assenyalar la Generalitat. El Govern, va argumentar, abandera un procés de ruptura amb l’estat espanyol i després recorre a un dels grans símbols del seu sistema judicial per acusar els manifestants. “Cal ser una mica coherents”, va apuntar Boyé durant el seu torn d’intervenció.

Avui està previst que agents dels Mossos ratifiquin el contingut dels atestats policials, en els quals es parla d’empentes, escopinades i insults contra els parlamentaris. Davant d’això, l’advocat Boyé va afirmar: “És molt trist que l’Audiència Nacional acabi enjudiciant faltes”. Dimecres tindran lloc les primeres declaracions de parlamentaris per videoconferència i dijous arribarà el torn del president Mas.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT