La beatificació de Tarragona: oportunitat desaprofitada?

TarragonaLa beatificació de 522 màrtirs de l'Església espanyola, que tindrà lloc aquest migdia al Complex Educatiu de Tarragona, ha reobert el debat sobre la gran assignatura pendent de la institució: reconèixer explícitament el seu suport a la dictadura franquista i demanar perdó. La Conferència Episcopal Espanyola ha insistit a presentar la beatificació com un esdeveniment merament religiós -amb prohibició de pancartes i banderes inclosa-, però les connotacions polítiques que l'envolten han atiat la flama de la discòrdia dels sectors crítics, alguns dins de la mateixa Església. Res fa pensar que sigui així, però en els últims dies diverses veus han coincidit a demanar que la beatificació serveixi per començar a fer net d'aquest tèrbol episodi de la història de l'Església espanyola. Aquest parer s'ha estès a molts estaments de l'Església catalana. Tot i que oficialment es dóna suport a la beatificació, alguns estaments no veuen amb bons ulls que no es faci cap menció a les víctimes que va ocasionar la repressió franquista ni a les complicitats de la institució amb el règim. Norbert Miracle, vicesecretari de la Conferència Episcopal Tarraconense; Armand Puig, degà de la Facultat de Teologia de Catalunya, i Lluís Serra, secretari general de la Unió de Religiosos de Catalunya, i la plataforma Xarxes Cristianes són alguns dels noms que s'han posicionat a favor que l'Església demani perdó. Durant l'acte de benvinguda ahir als pelegrins, l'arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, va afirmar que la beatificació "no es fa en contra ni a favor de ningú" i que no hi ha "gens ni mica de ressentiment" cap als que els van matar.

Dimensió espanyolista

Un altre dels elements polèmics i criticats de la beatificació és la seva dimensió espanyolista. És l'opinió d'Església Plural, un col·lectiu de catòlics laics que creu que l'acte té un caràcter "d'exaltació patriòtica i anticatalanista", que coincideix casualment amb el procés sobiranista que s'ha obert a Catalunya, just l'endemà del 12-O. Una de les veus més contundents és la de la teòloga i monja benedictina Teresa Forcades, que ahir mateix declarava que l'Església "ha de demanar perdó pel franquisme i renunciar als privilegis que encara conserva per haver col·laborat amb la dictadura". Pel que fa a la beatificació de Tarragona, Forcades va afirmar: "No tinc cap opinió crítica per beatificar una persona assassinada per haver defensat la seva fe, però aquesta beatificació, com qualsevol acte, té una dimensió política" perquè, "tot i que els anomenen màrtirs del segle XX, són víctimes de la Guerra Civil, un conflicte polític que va acabar amb una dictadura en la qual l'Església no va tenir un paper neutral, i això no ho podem obviar".

Fora de l'àmbit eclesiàstic, l'oposició a l'acte la canalitza la Coordinadora per la Laïcitat i la Dignitat, que dijous va convocar una concentració i va lliurar a l'arquebisbe un manifest en què demanaven que l'Església reconegui "la dignitat de totes les víctimes i la il·legitimitat del cop d'estat del 1936" i que la institució "demani perdó pel seu suport al règim". Segons la portaveu de l'entitat, Teresa Fortuny, "actes com el de la beatificació no ajuden en absolut a tancar ferides, més aviat al contrari". Ahir unes 500 persones es van manifestar a Tarragona contra les beatificacions i avui la Coordinadora ha convocat un acte alternatiu que, a la mateixa hora de la beatificació i al cementiri de Tarragona, homenatjarà les víctimes de la repressió franquista.

Les associacions de víctimes del franquisme, aglutinades per la Plataforma per la Comissió de la Veritat, van enviar una carta al papa Francesc en què li demanaven que suspengués la beatificació de Tarragona, que l'Església demanés perdó per la seva adhesió al franquisme i que doni suport a la recerca de les víctimes encara desaparegudes de la dictadura.

Les xifres de l'acte

L'organització calcula que més de 25.000 persones es concentraran al Complex Educatiu per participar en aquesta beatificació. Hi haurà una important representació de l'Església espanyola, encapçalada pel president de la Conferència Episcopal Espanyola, el cardenal Antonio María Rouco Varela. L'acompanyaran un centenar de bisbes, vuit cardenals, gairebé 1.400 capellans, més de 2.700 religiosos i 4.000 familiars dels màrtirs beatificats. A més, s'espera que participin en l'acte prop de 20.000 pelegrins que arribaran a Tarragona en un miler de vehicles privats, en uns 300 autocars i en transport públic. Està confirmada l'assistència a l'acte del president de la Generalitat, Artur Mas, juntament amb la vicepresidenta Joana Ortega i diversos consellers. També hi seran els ministres de Justícia i Interior, Gallardón i Fernández Díaz, però si no hi ha sorpreses d'última hora no hi haurà cap representant de la Casa del Rei.

La cerimònia se celebrarà en un gran altar de més de 2.000 metres quadrats que presideix l'esplanada principal del Complex Educatiu de Tarragona, on ahir es va celebrar l'assaig general. En aquest espai s'han situat dues grans pantalles gegants i s'han habilitat 7.500 cadires per als assistents. La beatificació comptarà amb un segon espai, situat al camp de rugbi que hi ha al mateix complex, amb més seients i una pantalla des d'on també es podrà seguir la cerimònia. Gairebé un miler de voluntaris participaran en l'organització de l'esdeveniment. Els Mossos d'Esquadra coordinaran un dispositiu de seguretat en què també participaran la Guàrdia Urbana de Tarragona, la Policia Nacional, la Guàrdia Civil i la Policia Portuària. L'Ajuntament de Tarragona ha reforçat el servei de bus entre el centre de la ciutat i el complex on se celebra la beatificació.