Josep F. Abril: "En ciència també hi ha ànsies per sortir a les fotos"

Durant la darrera dècada s'han desxifrat les seqüències no només del genoma humà, sinó també del ratolí, el pollastre, el meló o la vaca. Actualment es treballa per conèixer, entre altres, el del tomàquet. Josep Francesc Abril ha participat en algunes d'aquestes seqüenciacions -es dedica a fer models per ordinador que permetin desxifrar-los-. Fa pocs mesos, amb només 40 anys, ha entrat a formar part de la llista que elabora ISI Highly Cited dels científics més citats del món pels seus col·legues. Només hi ha quatre catalans.

Fa poc que estàs entre els científics més citats del món. Deu ser afalagador...

Sí, però també va ser bastant sorprenent. Aquestes llistes poden ser enganyoses: hi té molt a veure haver participat en el projecte de diversos genomes, perquè sortia al llistat d'autors dels articles, que solen ser molt citats. Tot i així, això no vol dir que no treballés molt, perquè per fer cada article potser t'hi has estat dos o tres anys. Tot plegat és una mica aclaparador, però suposo que vaig ser al lloc adequat en el moment clau, cap al 2000.

Per què va ser un moment tan important?

La genòmica és un camp que ha viscut un boom els darrers anys. I el 2000 va ser el punt d'inflexió: de treballar amb seqüències genòmiques de 100.000 o 1 milió de nucleòtids, en poc temps vam passar a fer-ho amb 3.000 milions. La culminació va ser la seqüenciació del genoma humà. Després d'aquell moment, podríem dir que és l'era postgenòmica.

Tu estaves fent la tesi quan va passar tot això.

Sí, i va ser una bogeria. El problema que tenen els projectes genòmics és que els financen consorcis internacionals i hi ha molta competició per obtenir resultats. El consorci diu que tal data ha de sortir, i si no tens les anàlisis fetes a temps, et quedes fora. Hi ha molta pressió i moltes nits sense dormir. Els americans s'asseguraven que tinguéssim la màquina de cafè gratuït ben a prop... Però aquell temps que vaig passar als Estats Units va ser molt enriquidor.

Vas aguantar la pressió.

Quan has de tenir un esborrany acabat per al dia següent i ja n'has fet 25 que han sortit malament, costa aguantar-la. Però ens en vam sortir, també gràcies a un equip molt compenetrat. I després, amb tanta atenció mediàtica, et trobes en una roda de premsa, tens els teus cinc minuts de glòria i et sents fins i tot famós.

El genoma humà és el popular, dels altres n'hem sentit parlar poc.

La gràcia de tot el rebombori amb el genoma humà va ser que va trobar-se dues vegades. Clinton acabava la candidatura i ho va anunciar abans que sortís publicat, i quan va sortir ho van tornar a anunciar... Els que ho havien finançat tenien ànsies per sortir a la foto -en ciència també passa-, i s'entén, però potser de vegades valdria més la pena esperar que les coses estiguessin ben acabades.

En què treballes actualment?

Entre altres projectes, en el genoma de la planària, un cuc amb una capacitat de regeneració brutal: en talles un en cent trossos, i tens cent cucs.

De què ens pot servir conèixer la seqüència del genoma del tomàquet?

No sempre hi ha aplicacions directes per als humans. Això, per exemple, podria servir per fer tomàquets que aguantin més temps.

La teva filla és aquí, al teu despatx. Com concilies feina i família?

És complicat, sobretot perquè tinc dues feines: la docent i la investigadora. Et passes la vida estudiant i fent recerca, i després sembla que no tingui gaire repercussió. T'has de partir en dos i tampoc es valora prou, en aquest país. De vegades també és perquè t'exigeixes massa a tu mateix. Sigui com sigui, t'acabes organitzant com pots, però pel que fa a la conciliació estem molt malament en aquest país.

Què enveges dels teus col·legues que investiguen als Estats Units?

L'espai -en aquest despatx hi convivim unes quantes persones en pocs metres-. I la facilitat per aconseguir finançament: si per a un projecte cal muntar 200 màquines seqüenciadores, es fa. Això també va lligat a un esperit emprenedor molt gran, i a molts recursos dedicats a la investigació. Allà l'investigador pot centrar-se en la part científica, i aquí sovint també fem la part burocràtica, amb excepcions. També ens guanyen per golejada en divulgació científica. Els mitjans no només heu de parlar de ciència quan surten els premis Nobel o quan se seqüencia el genoma humà; la ciència es fa dia a dia.

Vas tenir l'oportunitat d'investigar a l'estranger. Per què no ho vas fer?

Perquè quan marxes costa molt tornar, sovint si surts et quedes a fora, i jo ja m'he arrelat aquí amb la meva família. A més, a països com els Estats Units, tot i cuidar més els científics, són molt competitius i has d'estar disposat a treballar sense saber on seràs al cap d'uns anys, a moure't, i és massa incertesa a la meva edat. A més, no només es pot fer ciència a l'estranger. A vegades sembla que si no has estat a l'estranger no ets ningú.