COOPERACIÓ
Societat 02/12/2011

La crisi ens fa més solidaris

La crisi estimula la generositat dels ciutadans, que es posen en el lloc dels més necessitats. El Banc dels Aliments ha recollit més de mil tones de menjar i les entitats socials sumen més voluntaris.

Lara Bonilla
3 min
EFECTES POSITIUS DE LA CRISI El Gran Recapte del Banc dels Aliments ha batut rècords i ha recollit més d'un miler de tones de menjar. És el costat positiu de la crisi.

BARCELONA.Qui més qui menys té un familiar a l'atur, un veí amb dificultats per arribar a final de mes o un company de feina amb problemes per pagar l'hipoteca. La crisi s'ha fet present al costat de casa. "Cada cop hi ha més persones a prop nostre que passen dificultats i això ens estimula la solidaritat i les ganes de col·laborar", assegura Àngels Guiteras, presidenta de la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya. Aquest és un dels motius que expliquen l'èxit d'iniciatives solidàries com el Gran Recapte del Banc dels Aliments, que ha superat les previsions més optimistes i ha recollit 1.095 tones de menjar en la seva tercera edició. L'any anterior se'n van recollir 400 i el primer any, 200. Ahir continuaven arribant caixes d'aliments a la seu de l'entitat i fins diumenge encara s'accepten donacions.

La fita s'ha aconseguit gràcies a la generositat ciutadana -el cap de setmana passat hi havia cues als supermercats- i a l'allau de voluntaris. ¿La crisi ens fa més solidaris? "Creiem que sí. Hi ha més gent que s'ha abocat a donar menjar, i això que hem notat que els costava més esforç econòmic fer-ho, però per això és més lloable", assegura Laia Guinjoan, responsable del Gran Recapte. El nombre de voluntaris també s'ha doblat i ha passat de 3.800 a 7.500. Aquesta crisi ha trencat molts estereotips sobre la pobresa i ha fet que molta gent s'hagi mobilitzat perquè s'identifica amb els necessitats.

"És una presa de consciència general perquè el que li està passant a l'altre també et podria passar a tu, i és una manera de posar-se a la pell de l'altre", explica el professor d'antropologia econòmica de la UAB Hugo Valenzuela. "És millor donar perquè quan jo ho necessiti també em donin. És la base de la reciprocitat", assegura Valenzuela, que diu que aquest és un fenomen comú en èpoques de crisi. "Quan es va produir el corralito a l'Argentina -del qual es compleixen 10 anys- també es va articular un servei d'intercanvi d'aliments". Si la part negativa de la crisi són els milers de nous usuaris dels serveis socials, la positiva és l'augment de socis i voluntaris. La Creu Roja té 186.000 socis a Catalunya, 4.000 més que l'any passat, i 16.000 voluntaris. Les entitats socials estan canalitzant la solidaritat ciutadana. "En època de retallades hem donat l'oportunitat a la gent de donar un cop de mà", diu Guinjoan.

Solidaritat a llarg termini

Accions com la recollida d'aliments tenen èxit perquè els ciutadans "no ho veuen com una ajuda llunyana que no saben on anirà a parar o a qui", explica Enric Morist, coordinador de la Creu Roja a Catalunya.

El risc de pobresa ha augmentat i ja afecta un 20% de la població catalana, i els menors de 16 anys són el col·lectiu més vulnerable, segons dades de l'Idescat. "Al mes de març ja hi haurà 320.000 aturats sense prestació, el doble que ara", alerta Guiteras. "Cada cop hi ha més persones en situació de risc i no veiem una reactivació a curt termini", diu Morist. Els aliments recollits en el Gran Recapte, per exemple, s'hauran acabat en dos mesos. És per això que fa una crida a mantenir la solidaritat a llarg termini: "Tornem a veure la militància ciutadana dels anys 60 perquè les administracions no poden suplir totes les necessitats socials". El desembre -el Nadal convida a la generositat- està ple d'oportunitats per ser solidaris: des de les campanyes de recollida de joguines fins a la ja clàssica Marató de TV3. El repte, segons Morist, és, però, "convertir iniciatives puntuals en accions quotidianes".

stats