SANITAT

Es disparen els casos de sífilis i gonorrea

Salut detecta més de 1.800 afectats per aquestes malalties i els recomana que ho facin públic per evitar-ne l’expansió

“Les infeccions de transmissió sexual són un problema de salut pública a Catalunya, no hi ha cap dubte”, assegura amb rotunditat la responsable del servei de vigilància epidemiològica de l’Agència de Salut Pública, Anna Rodés. “Tenim prou informació per afirmar que aquests casos estan augmentant”, rebla el director del Centre d’Estudis Epidemiològics sobre Infeccions de Trasmissió Sexual i Sida de Catalunya (Ceeiscat), Jordi Casabona. Ells són dues de les persones que saben més bé què està passant en aquest àmbit, tot i que les xifres són eloqüents: entre el 2007 i el 2013 els casos de sífilis s’han multiplicat per 3,7 i els de gonorrea per 2,6. Les dades parcials d’aquest 2014 confirmen que la tendència es manté, i en els primers sis mesos de l’any ja són 603 els diagnòstics de sífilis i 683 els de gonorrea.

La societat ha assumit que el principal problema de les relacions sexuals no protegides és el VIH, i, de fet, els contagis es mantenen estables entorn dels 700 nous casos cada any, però per contra sembla que s’hagi oblidat que el preservatiu no només evita la sida i els embarassos, sinó que també prevé altres patologies que semblaven superades. Per què aquest repunt? Els experts destaquen que la situació no és d’alarma sanitària i que, de fet, la millora dels sistemes de detecció i de notificació obligatòria d’aquestes patologies per part dels metges de primària i els laboratoris ha fet aflorar uns casos que, habitualment, han estat sempre infradiagnosticats per la vergonya o la por dels que els pateixen a ser estigmatitzats si ho comuniquen. A més, assenyalen que la situació és similar a la resta de països occidentals, estretament vinculada amb uns canvis culturals notables. Alguns d’aquests canvis són que l’edat d’inici de les relacions sexuals s’ha avançat fins als 15 anys de mitjana i que una sola persona experimenta diferents canvis de parella al llarg de la seva vida. “Els joves són monògams en sèrie”, exemplifica Rodés, i tot i que mantinguin una sola parella a la vegada, aquesta acostuma a canviar durant la seva joventut. El canvi de conductes, afavorides també per les xarxes socials, fa que hi hagi més exposició, i això genera un “cercle viciós” en el qual creix la prevalença d’aquestes patologies, argumenta per la seva banda Casabona. Per tot plegat, Rodés recorda la importància d’utilitzar el preservatiu, i encara més en una “època de risc” com l’estiu, en què normalment augmenten els contactes sexuals i els canvis de parella.

És en aquest context en què es pot entendre els 13 casos de gonorrea que es van detectar l’any passat en joves menors de 16 anys, una cosa que no havia passat mai abans i que sí que va generar una alerta del sistema i la publicació d’un article científic a la revista Eurosurveillance. El seguiment dels casos va permetre comprovar com en dos dels adolescents, de 13 i 14 anys, el focus d’infecció havia sigut un altre jove de 15 anys, amb qui s’havien posat en contacte a través de les xarxes socials.

El col·lectiu homosexual

Els homes que tenen sexe amb altres homes, malgrat que són el col·lectiu més conscienciat i amb qui més s’ha treballat, són també els que pateixen la majoria de nous contagis, expliquen Casabona i Rodés. No passa només amb les noves infeccions de VIH, sinó que, per exemple, el 96% dels 58 casos de limfogranuloma veneri que es van detectar l’any passat corresponen a homes homosexuals. La coinfecció del VIH amb altres malalties, com l’hepatitis C, és una constant que es repeteix des de fa anys. “Els joves i els gais són els grups d’intervenció prioritari”, afegeix Rodés.

Llevat del virus que provoca la sida i el del papil·loma humà, que està al darrere de bona part dels tumors de coll uterí, la resta d’infeccions tenen un tractament fàcil i barat. Per això, el repte passa per diagnosticar-los com més aviat millor. A més, la vacuna del papil·loma, que des del curs 2008-2009 se subministra amb caràcter general a les nenes que fan sisè de primària -alguns experts creuen que cal incorporar-hi també els nois, tot i que l’elevat cost de la vacuna ho dificulta-, fa pensar que en un futur pròxim les malalties associades a aquest virus també s’haurien de reduir.

De moment, la Generalitat ja ha provat dos sistemes per facilitar la comunicació de casos entre les possibles persones afectades, ha millorat els circuits de diagnòstic fixant professionals de referència per resoldre els dubtes que puguin sorgir als ambulatoris i estudia la inclusió de proves de diagnòstic ràpid basades en la biologia molecular, que superin l’actual termini d’entre 4 i 10 dies que es necessita per confirmar cada cas als laboratoris.

Els sistemes d’avís que s’utilitzen com a prova pilot des de fa un any i mig entre el col·lectiu homosexual són unes targetes que facilita el metge perquè aquell que sap que està infectat ho comuniqui als seus contactes sexuals, i un mètode similar que funciona via internet. El primer mètode l’han utilitzat un miler de persones, i el segon, unes 800, i ara cal analitzar quin dels dos és més efectiu, sempre respectant la intimitat i la confidencialitat del pacient. Com a estratègia secundària, es vol informar de les característiques de cada malaltia perquè, davant de l’aparició de símptomes com berrugues o coïssor en el moment d’orinar, es consulti el metge.

“L’objectiu és modificar el comportament de les persones que no adopten mesures de protecció”, afegeix Rodés, perquè la millor protecció és la prevenció i no practicar conductes de risc. La simple alarma o la culpabilització del malalt no ajuden, afegeix Casabona.

Més continguts de

El + vist

El + comentat