Quan les faltes no són l’únic problema

Els analistes insten a reforçar l’expressió de l’alumne més enllà dels aspectes formals

Els professors sempre han dedicat moltes hores a l’estudi de les normes ortogràfiques durant tot l’ensenyament obligatori, però les proves d’avaluació de competències bàsiques de quart d’ESO continuen evidenciant que encara hi ha un marge de millora important. L’ortografia és un maldecap que no desapareix. Tres experts en educació consultats per l’ARA detallen per què es mantenen aquests dèficits, si el registre utilitzat a les xarxes socials pels adolescents ha contribuït a agreujar les mancances en l’ortografia i com s’ha de treballar a l’aula per millorar l’expressió escrita.

Dèficit no resolt

És un saber necessari però calen més elements per expressar-se bé

L’ortografia és un problema endèmic. Així ho entenen els professionals que coneixen la feina que fan els alumnes a l’aula. “Sempre hem tingut un problema, entre altres qüestions, perquè som una societat bilingüe, i això implica una sèrie de particularitats”, exposa Jaume Funes, psicòleg, educador i periodista. Jaume Cela, mestre jubilat i col·laborador de l’ARA, subratlla la transcendència que dediquem a l’ortografia per valorar si una persona s’expressa amb correcció: “És un dels aspectes que solen sortir pitjor en les proves de competències bàsiques. Però hi ha elements de l’expressió escrita que són més importants que l’ortografia. És un coneixement secundari, però té molta rellevància social. Que un text sigui coherent és més difícil d’examinar que una falta d’ortografia”. “Tenim un plantejament de l’ensenyament de la llengua massa centrat en aspectes formals. L’ortografia és un saber que és totalment necessari i que hem de millorar, però no és el més rellevant. Tenen més importància altres elements, com la coherència de l’expressió, que el fet d’escriure bé una determinada paraula”, raona Juli Palou, professor de la Universitat de Barcelona (UB), filòsof i formador.

Enriquir l’expressió

Els analistes reclamen no centrar el debat en els errors ortogràfics

“Ensenyar a escriure no és una competència exclusiva de l’àrea de llengua. El mestre de socials també ha d’ensenyar a millorar l’expressió escrita”, apunta Cela. “Hi ha coses que s’aprenen memoritzant i d’altres que s’expliquen per una lògica. Però el més rellevant és treballar l’expressió més enllà de focalitzar el treball en els aspectes formals. A l’aula hem de crear situacions de producció oral i escrita”, matisa Palou. “Hem de prioritzar que els alumnes s’expressin i que aquesta expressió sigui rica. I hem d’intentar que ho facin gramaticalment bé i complint unes normes, però l’ortografia no ocupa el primer lloc en la pretensió comunicativa”, reflexiona Funes.

El pes de les xarxes socials

Les noves formes de comunicació obliguen a educar en els registres

“És inútil plantejar la batalla que la manera d’escriure els whatsapps és un atemptat a la normativa. Els alumnes s’han de saber expressar en registres diferents”, raona Palou, que subratlla la necessitat d’incidir en aquests aspectes de l’aprenentatge. Aquesta és una lectura compartida per Cela i Funes. “L’alumne que sap escriure bé i que a les xarxes socials utilitza un altre registre, és un alumne amb una expressió escrita rica. El problema el tenim quan aquest ús de la llengua es produeix en un context formal”, afirma Cela. “A vegades entre el professorat que ensenya llengua catalana hi ha una resistència a entendre que la vida és una cosa i Pompeu Fabra una altra”, puntualitza Funes.

El + vist

El + comentat