"La història està plena de gent que s'ha enterrat on no toca"
El senyal d'inici de la Revolució Russa -el 25 d'octubre del 1917- va ser un tret que es va disparar des del cuirassat Aurora . Molt a prop del final d' Escolta, Volòdia! -segona novel·la de Ramon Erra-, el narrador té l'oportunitat d'anar fins a Sant Petersburg i fer una visita turística al cuirassat. La seva impressió resumeix bona part de l'abast cronològic del llibre: el creuer li recorda "un grandíssim bressol", però també "un taüt de mort vell".
El personatge principal de la novel·la, Carles-Frederic, té "la ceba del comunisme" ficada al cap des de ben jove, la converteix en obsessió que divulga a tort i a dret al poble on viu i n'escriu poemes que li poden arribar a merèixer la victòria en algun certamen literari tan voluntariós com provincià.
"He conegut personatges semblants al Carles-Frederic. Els pobles en són plens, de tipus que, de tan idealistes, ratllen el patetisme. En aquest llibre m'he plantejat convertir aquesta mena de personatge en arquetip". Ramon Erra començava la seva participació al cicle Parlem amb ... referint-se al "seu" personatge: si a la novel·la anterior, Desfent el nus del mocador (La Magrana, 2008) optava per una estructura coral, Escolta, Volòdia! torna a incidir sobre un dels seus grans temes, la memòria, a partir d'un únic personatge que és observat, això sí, a partir dels records dels seus veïns i coneguts.
"Hi ha dos aspectes fonamentals de la memòria, en aquest llibre", recordava Erra. "El primer és la memòria històrica: sempre hi ha molts personatges que la història oblida en un racó, que han estat enterrats on no tocava. D'altra banda, també hi ha la memòria local: al llarg de la vida vas coneixent gent, i la gent, quan mor, al cap d'un temps s'oblida. Aquesta novel·la era un intent de rescatar un personatge que va pertànyer a un passat polític que ja està enterrat -el comunisme-, i alhora un intent de convertir en arquetip algú que tots nosaltres hauríem pogut conèixer de molt a prop".
Quan se li demana pel possible contingut polític de la novel·la, Erra ha de recordar que és un llibre "en què no es posicionava ni en un bàndol ni en l'altre", però recorda que "un cop has comprat i recomprat tot el que volies unes quantes vegades, la gràcia del capitalisme s'acaba".
Erra també va explicar la seva fascinació i coneixement -literari i topogràfic- dels països eslaus. Va fer saber a l'audiència que a la base del seu personatge hi havia Evgueni Bazàrov, personatge nihilista que apareix a Pares i fills , d'Ivan Turguènev. Va fer una menció a Vladímir Volòdia Lenin i també a la "llibertat occidental de les llibreries, que és fonamental".
