Hi ha molta recerca que mostra que passats els 35 anys la fertilitat femenina disminueix. Però molt pocs han explorat els límits de la fertilitat masculina. Els homes, igual que les dones, també tenen un rellotge biològic que posa límits a la seva capacitat reproductiva. En les parelles amb homes de més de 35 anys hi ha més avortaments espontanis i això s'explica perquè amb l'edat augmenta el que es coneix com a fragmentació dels espermatozous. Es tracta d'anomalies en el seu material genètic que fan que la gestació no progressi.
Al nucli de l'espermatozou i de l'òvul hi ha empaquetat l'ADN, el llibre que conté les instruccions per al desenvolupament d'un ésser humà i l'herència genètica dels progenitors. En el cas de l'espermatozou, el material genètic pot estar fragmentat. Continuant amb l'analogia del llibre, la fragmentació vol dir que la narració (la informació genètica) pot tenir parts amb frases inconnexes perquè falten paraules o, fins i tot, perquè falten pàgines senceres. Per aquest motiu, el desenvolupament embrionari no arriba a bon terme i s'acaba produint un avortament espontani.
Un estudi amb més de 12.000 parelles realitzat pel centre de reproducció assistida Eylay de París, avalat per la Societat Europea d'Embriologia i Reproducció Humana, conclou que quan el pare té entre 30 i 34 anys, el risc d'avortament espontani és d'un 16,7%. El percentatge augment a un 19,5% quan té entre 35 i 39 anys, i arriba al 33% quan té 40 anys o més. I ho relaciona amb aquesta fragmentació creixent. Si bé és cert que l'home pot ser pare a edats avançades, l'estudi conclou que com més gran sigui més li costarà.
Un nou paràmetre
Cada cop són més els especialistes que apunten que hi ha casos en què el seminograma no és suficient per valorar la infertilitat masculina i que, sobretot en els casos en què es recorre a tècniques de reproducció assistida, caldria analitzar abans la fragmentació. En el seminograma s'avalua la quantitat d'espermatozous per mil·lilitre, la seva motilitat (si es mouen bé i, per tant, si nedaran prou per poder arribar fins a l'òvul) i la seva morfologia (la forma).
Quan s'analitza la fragmentació, també s'han establert quins nivells són acceptables i quins poden comprometre l'embaràs. Es considera normal fins a un 15% de fragmentació dels espermatozous. El 20% ja seria anormal, i per sobre del 30% hi hauria problemes de fecunditat, segons indiquen els estudis de Jaime Gosálvez, catedràtic de genètica de la Universitat Autònoma de Madrid (UAM) i autor de múltiples treballs sobre els factors que poden malmetre el material genètic dels gàmetes masculins.
Si això passa és perquè la natura és sàvia i té mecanismes per protegir-se de les anomalies. L'espermatozou conté l'ADN empaquetat. Quan l'ovòcit el rep, el desempaqueta, en fa còpies i intenta reparar-lo. Si el dany és gran, no aconsegueix arreglar-lo i aleshores o no es produeix la fecundació o es produeix un avortament espontani, ja que l'embrió podria estar malament i això podria originar malformacions o tumors.
Edat, hàbits de vida i altres
A més de l'edat, hi ha molts altres factors que poden alterar l'equilibri genètic de l'espermatozou. S'ha relacionat amb la infecció per clamídies (la malaltia de transmissió sexual amb més incidència al món), segons ha estudiat Gosálvez en homes que, malgrat tenir un seminograma normal, no podien deixar embarassades les seves parelles.
Una altra malaltia que afecta és el varicocele. Es tracta de venes pronunciades que es poden formar als testicles, com varius, que augmenten la temperatura. Per produir espermatozous normals, la temperatura dels testicles ha de ser inferior a la del cos. En un home amb febre, ni que sigui per un simple constipat, la fragmentació també és més gran. Quan hi ha varicocele no només es produeixen menys gàmetes, sinó que els que s'aconsegueixen estan fragmentats. Quan el varicocele es tracta i es cura, els problemes de fertilitat desapareixen.
Pel que fa a la influència dels hàbits de vida sobre el material genètic dels espermatozous, els estudis no son concloents. Alguns estudis incipients indiquen que tenir poques relacions sexuals podria afavorir la fragmentació. També hi podria contribuir el tabac i estar exposat a algunes substàncies genotòxiques. Estudis del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i l'Institut Marquès fins i tot indiquen que la fertilitat masculina pot quedar compromesa des del ventre de la mare. En alguns estudis s'ha vist que tenen més problemes de fertilitat els mascles fills de dones que han viscut en zones molt contaminades durant l'embaràs.
