ROBATORIS VIOLENTS

Els 'lladres de cotxes' passen als habitatges

La majoria d'assalts els cometen delinqüents oportunistes

La tipologia dels lladres que cometen robatoris violents en domicilis ha variat en els últims cinc anys a Catalunya. Del 2005 al 2008 van proliferar les xarxes organitzades que actuaven amb gran violència. Ara, però, són els lladres no professionals els que cometen la majoria d'aquests assalts. "Actualment les bandes organitzades només fan entre un 5% i un 6% dels robatoris violents i els delinqüents no professionals un 60%", explica el portaveu dels Mossos d'Esquadra, Joan Miquel Capell. Molts d'aquests lladres amateurs, afegeix, abans es dedicaven a petits robatoris, com cotxes, i ara han optat pels habitatges perquè creuen que hi trobaran botins de més valor. El 35% dels altres assalts els cometen delinqüents que creuen que roben en domicilis buits i quan troben el seu propietari a l'interior l'agredeixen.

Cada perfil de lladre té una manera diferent d'actuar. Els grups organitzats estudien les seves víctimes, el lloc on viuen i planegen la manera com executaran l'assalt. "Trien propietaris amb un alt nivell econòmic, que els habitatges estiguin en una zona apartada o el tipus d'arma i roba que utilitzaran", detalla el portaveu dels Mossos d'Esquadra. Pel que fa als no professionals, només prioritzen llars que estiguin aïllades per "evitar ser enxampats".

Segons els Mossos d'Esquadra, des que es va aconseguir desarticular les xarxes organitzades que van actuar a Catalunya entre el 2005 i el 2008, s'ha aconseguit estabilitzar el nombre d'assalts, tot i el repunt que hi ha hagut a les comarques gironines entre l'últim trimestre del 2012 i el primer d'aquest any. De l'1 de gener al 31 de juliol han baixat un 6,1% els robatoris violents al país respecte al mateix període de l'any passat, mentre que han pujat un 5,3% les detencions d'assaltants. "De mitjana hi ha 1,5 robatoris violents al dia i la gran majoria es cometen a l'àrea metropolitana de Barcelona, tot i que els que obtenen més ressò mediàtic siguin els que es produeixen en zones aïllades", assegura Capell. Les dades no entren en contradicció amb les del ministeri de l'Interior fetes públiques aquest mes d'agost, que asseguren que han augmentat un 5,2% els robatoris amb força als domicilis catalans, és a dir, els que es produeixen en llars que estan buides i que, per tant, no s'agredeix ni s'intimida els seus propietaris.

Bona estratègia

Els Mossos d'Esquadra asseguren que la resposta policial dissenyada per aturar les onades puntuals d'assalts, com la de Girona, "dóna bons resultats". "És una estratègia en què s'implica tota la societat", assegura Capell. D'una banda, hi ha una col·laboració més estreta entre els Mossos d'Esquadra i les policies municipals per decidir en quines zones s'ha d'augmentar el patrullatge. De l'altra, també s'intensifica la relació entre les empreses que es dediquen a la seguretat privada, és a dir, que instal·len alarmes o càmeres de videovigilància, i es consciencia la ciutadania mitjançant xerrades -només a Girona se n'han fet més de 4.000- de les mesures d'autoprotecció que ha de dur a terme. Tot i l'estratègia, el portaveu dels Mossos admet que la prevenció és "complicada", ja que només entre Begur i Pals hi ha més de cinquanta urbanitzacions.

L'alcalde de Llagostera, Fermí Santamaria, corrobora que la col·laboració ciutadana és clau per frenar aquest tipus d'assalts perquè no pot haver-hi un policia darrere de cada veí. Des de finals de l'any passat la població ha patit quatre robatoris. "S'ha aconseguit contenir-ne la xifra gràcies a les patrulles mixtes entre la policia local i els Mossos, i sobretot a les mesures que han pres els llagosterencs, als quals vam donar diversos consells", explica.

L'últim assalt violent que ha transcendit es va produir en una masia d'Estaràs (Segarra) el dissabte 17 d'agost. Els lladres van lligar el pare i el tiet del propietari, Isidre Salat, i quan ell va arribar al domicili li van disparar. Salat va ser traslladat a l'Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona i, segons la família, la seva evolució és favorable. "És un fet greu però puntual", manté el president del Consell Comarcal de la Segarra, Adrià Marquilles. L'ens va crear fa un any una junta de protecció civil que els permet estar en contacte permanent amb els diversos cossos policials, d'emergències i sanitaris. "El municipi va parlar de muntar patrulles ciutadanes però al final s'ha descartat -explica-. La millor vigilància són els veïns. Ens coneixem tots. Per tant, el més senzill és que quan algú vegi alguna cosa estranya alerti la policia", afegeix.

Altres municipis com Platja d'Aro, on va morir l'empresari Jordi Comas durant un assalt, han optat per autoprotegir-se amb càmeres. L'Ajuntament n'instal·larà un total de 19, de les quals 16 es posaran a les urbanitzacions i 3 al casc antic.

Més continguts de