BARCELONAUn dels primers interrogants que sorgeixen en endinsar-se en el món de la llengua de signes és arribar a entendre que n'existeixi una de catalana. "A qui em pregunta això, sempre li responc el mateix: oi que no es parla un sol idioma a tot el món?", diu Sara Costa, que forma part de la primera promoció de graduades en traducció i interpretació de llengua de signes catalana, a la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Cada idioma, doncs, a banda de tenir una versió oral i una escrita, té també una llengua de signes.
"Tenim l'oportunitat, al segle XXI, de descobrir una llengua que socialment està poc reconeguda, que pràcticament no està estudiada, però que és culturalment riquíssima", explica Cristina Gelpí, degana de la Facultat de Traducció i Interpretació de la UPF. "Fins al 2000 la formació universitària en llengua de signes a l'Estat no estava prevista i es concentrava en cicles formatius de grau superior", puntualitza la degana. Les primeres experiències en l'àmbit universitari van ser en forma de cursos de postgrau, però aviat la UPF es va adonar que amb això no n'hi havia prou. "Hi havia la necessitat d'anar més enllà de la simple adquisició de la llengua. Vam considerar que era important donar-li el mateix estatus que a qualsevol idioma, i la vam incorporar com a idioma de treball a traducció i interpretació", subratlla Gelpí.
Emmirallant-se en la universitat nord-americana per a sords Gallaudet, la UPF és la primera a l'Estat a oferir la llengua de signes en aquest grau com una opció equiparada a qualsevol altra llengua. El resultat és que el 15 de desembre es van graduar en traducció i interpretació amb la llengua de signes catalana com a primera opció les primeres quatre noies a tot l'Estat -Núria Baquero, Anna Nabau, Neus Morató i Sara Costa-. "Hi ha dos perfils d'alumnes: els que ja tenien contacte amb el món dels sords i, per tant, tenien formació prèvia, i els estudiants que la descobreixen al grau", diu Gelpí. És el cas de Baquero i Costa. "Al principi va ser difícil, perquè no entenia res, però els primers mesos és quan més s'aprèn i quan absorbeixes més coses", reflexiona Baquero.
L'estructura de la llengua de signes és diferent a l'escrita i l'oral. Per exemple, el verb va al final. Per expressar-la no s'utilitzen només les mans sinó també l'expressió i el cos, un fet que provoca que sigui una llengua plena de matisos. Entre diferents llengües, com la castellana i la catalana, alguns signes -que representen paraules i també conceptes- poden ser compartits, però els trets són diferencials. "Sorgeix de la necessitat de dues persones de comunicar-se i, per tant, hi ha molts matisos diferents", diu Baquero. "Com més cultural és el concepte, més diferent és el signe", apunta la degana.
Obstacles invisibles
Tant les dues alumnes com la degana asseguren que la sordesa "és una discapacitat invisible i difícil de detectar", per la qual cosa no ha estat prou estudiada. Gelpí recorda que la comunitat sorda -xifrada en 25.000 persones a Catalunya i 250.000 a tot l'Estat- "ha desenvolupat estratègies de supervivència" i que, malgrat que hi ha llibres de gramàtica i un diccionari, és necessari un estudi a fons per "anar sumant".
"El grau és un pas més, però falta que la gent prengui consciència que hi ha una comunitat de persones sordes. No hi ha informació al carrer", es lamenta Baquero. Costa hi afegeix una reflexió: "Hi hauria d'haver una persona que es pogués comunicar en llengua de signes en totes les institucions públiques, perquè tothom té dret a tenir-hi accés". De moment, la UPF ja prepara els alumnes per fer de mediadors en tots els sectors, però també d'investigadors. Des de Sevilla s'han interessat per la iniciativa acadèmica. "És un món d'oportunitats, les perspectives professionals són molt àmplies perquè queda molt per fer", conclou Gelpí.
