COMENÇA LA PASSAREL·LA 080 Reportatge
Societat 31/01/2011

La moda d'autor desfila a Barcelona

Eugènia Sendra
3 min
Robustela, Robustella

Juguen amb la creativitat i la innovació, barregen materials, s'inspiren en el que els atrau i, dissenyant, fan el seu somni realitat. A la recambra de la botiga (alguns ja en tenen i d'altres hi aspiren), els dissenyadors analitzen els problemes a l'hora de donar-se a conèixer i posicionar les seves creacions al mercat. Des d'avui fins dimecres seran més a prop d'aconseguir-ho.

Aquesta tarda engega el 080 Fashion Week, la passarel·la que permetrà veure fins a divuit dissenyadors independents del panorama nacional i internacional, i un trentena de firmes, exposades al showroom (enguany, i com a novetat, el 080 es trasllada al passeig Joan de Borbó). Per a Miquel Suay i Justícia Ruano és el primer 080, mentre que Montse Liarte i Krizia Robustela consoliden la seva presència. Més enllà de les diferències en les col·leccions que presenten, els nous i els veterans comparteixen preocupacions i aspiracions.

On vendre, la gran qüestió

A les botigues els costa apostar

Un dels principals problemes dels dissenyadors és on posicionar la seva marca. "Em costa més vendre el producte que fer-lo", assenyala Ruano. Les botigues no sempre volen apostar per joves creadors o marques que no estan consolidades i segons quins estils són encara més difícils de col·locar. "Acabem tots a les quatre botigues de Barcelona i a les quinze d'Espanya que hi aposten i si tens un estil molt marcat no encaixes enlloc", expressa Robustella. Suay ha apostat per posicionar-se a la Xina, on tindrà un showroom , i Ruano no descarta intentar-ho a Rússia o als Emirats Àrabs.

La producció és cara

Es necessiten tallers i diners

Si la producció no s'externalitza, trobar un taller on produir les col·leccions és cada vegada més difícil. Per Liarte, "falta crear les sinergies entre els diferents sectors del tèxtil del país". L'altre problema és la tirada d'una col·lecció: si és petita, "els teixits surten molt més cars", explica. Robustella, en canvi, s'està plantejant reduir la col·lecció i treballar en col·laboració amb altres dissenyadors per afrontar amb més facilitat els maldecaps, les factures. Una producció cara influeix també en el preu final de la peça: és una roba més cara, però té l'ànima del dissenyador.

L'objectiu, ser al 080

La passarel·la ofereix visibilitat

La seva aposta (i la del jurat que ha seleccionat els creadors de la setena edició) és donar-se a conèixer. Coincideixen que el 080 és un aparador per a les seves creacions, una plataforma perquè compradors i mitjans internacionals hi accedeixin. Confien en la consolidació del 080 com a referent, però mentre aquesta és produeix, la de Barcelona és un primer pas cap a les grans places de Milà o París. Juguen a casa i consideren que ser al 080 és una oportunitat.

Haikus fets matèria

Miquel Suay

Té una botiga de vestits de cerimònia a València i col·labora amb Devota & Lomba o Agatha Ruiz de la Prada. Fa cinc anys, però, que Miquel Suay també explora la moda masculina d'autor. "És una aposta pels que volem intentar canviar i experimentar amb l'estètica de l'home", comenta. La cultura japonesa i els versos dels haikus (poemes fets per samurais) han inspirat la seva col·lecció. Predominen les volumetries generoses i les robes amples amb jocs de plegats. Les formes circulars també són protagonistes. "La moda d'autor s'ha de poder vestir però té una càrrega important de concepte i filosofia... jo aquí m'he inspirat en la lluna".

La marca d'una veterana

Justícia Ruano

La seva trajectòria en el món de la moda comercial no l'ha distret del seu objectiu, creat al 2009, i el qual ha anomenat 9PM. Justícia Ruano volia sentir-se reconeguda amb la seva obra i ha optat pels vestits de festa i còctel fets amb teixits nobles com la seda. L'Hotel Deco, un viatge als anys 20 i 30, és la seva tercera col·lecció. Ruano n'explora les línies mestres: "Hi ha luxe, hi ha esperit vintage -m'agraden les peces que semblen tretes d'un bagul-; hi combino l'or i el negre amb detalls arquitectònics i de les pintures de Mondrian".

Neons 'made in Spain'

Krizia Robustella

Becària del projecte Bressol, Krizia Robustella repeteix per tercera vegada al 080. El seu estil esport de luxe persisteix; no l'ha abandonat perquè li permet barrejar influències i materials. Els clubs de carretera, la relació entre un camioner i una prostituta ("un Pretty Woman a l'espanyola", bromeja) i els neons l'han influït en aquesta col·lecció. "Per a elles he introduït molt de vermell i fúcsia, perquè hi hagi el toc sexy, i per a ells, els tons són més marrons i grisos combinats amb formes quadrades".

La fusió de tècnica i moda

Montse Liarte

"De les partícules més grans a les més petites, tot parteix de la geometria", anuncia Montse Liarte. Aplica la seva formació com a òptica a la roba que, de resultes, és d'aparença tècnica. El neoprè el combina amb sedes i dóna color al negre aparellant-lo amb el fúcsia, en la col·lecció que presenta. És el quart 080 d'una creadora que també va rebre la beca de Bressol i que ara camina sola per un camí complex, el dels dissenyadors.

stats