Durant els convulsos anys que va viure l'Europa de l'Est al final del comunisme, una petita nota de Claudio Magris escrita en l'apassionant llibre El Danubi em va portar a la ciutat romanesa de Sibiu, mogut per la curiositat de conèixer l'home que, segons deia Magris, reivindicava que era "el rei internacional dels gitanos". Magris no explicava gran cosa més, a part del fet que el citat rei practicava la "justícia gitana" i que els gitanos de l'Europa de l'Est l'anaven a visitar per dirimir els seus litigis. El rei en qüestió es deia Ioan Cioaba i, com vaig saber més tard, havia estat un home molt important en la defensa de la comunitat gitana en contra de la persecució i el genocidi promogut per Hitler, que a Romania va comptar amb l'entusiasta col·laboració del mariscal Antonescu.
Recordo que Ioan Cioaba em va rebre molt amablement, sense trencar, però, el protocol que considerava adient al seu càrrec. La casa on vivia estava situada a la carretera, i destacava enmig de la foscor gràcies a uns estridents neons de color malva. Va obrir la porta una de les seves filles i ella mateixa em va acompanyar fins a una àmplia estança presidida per una enorme taula de despatx darrere de la qual s'havia assegut el rei dels gitanos, vestit amb una majestuosa capa.
"Espanyol d'Espanya?", va interpel·lar-me, allargant la mà després de les presentacions de rigor. "Deu venir de part del rei Joan Carles I", va afegir sense escoltar la resposta mentre jo encaixava uns dits engalanats d'anells, el més vistós dels quals enllaçava el dit anular amb el símbol del cotxe Mercedes-Benz. La peça era d'unes dimensions tan extraordinàries que vaig interpretar que no l'havien confeccionat expressament per adornar l'anell sinó que havia estat arrencada de la carrosseria d'algun cotxe.
Vam estar xerrant una llarga estona i en acomiadar-nos em va encarregar que saludés de part seva Joan Carles I. M'ho va dir amb un somriure il·luminat per una dentadura reconstruïda tota ella amb peces d'or, com si aquell rei singular ja preparés en vida l'estàtua que hauria de recordar-lo per a la posteritat.
La persecució d'un poble
En aquells anys Romania acabava de derrocar el règim de Nicolae Ceausescu, un règim sota el qual els gitanos havien ocupat un paper important en el reciclatge de ferralla, la festa i la música. Ioan va morir el 1997 i el va substituir el seu fill Florin Cioaba, que es va autoproclamar un graó més amunt en el càrrec del seu pare i va decidir ser "el rei dels gitanos del món sencer". Convertit en un pastor evangèlic, el nou rei va aconseguir fer una gran fortuna amb la fusió del coure i va ampliar el palau de Sibiu, convertint-lo en una casa de sis-cents metres quadrats construïda amb marbre blanc. Malgrat que Florin Cioaba hagi tingut alguns problemes amb la justícia com li va passar el 2003 quan va casar la seva filla de 12 anys amb el seu pretendent de 15, l'estat romanès va reconèixer el 2011 la legitimitat del primer tribunal totalment gestionat pels gitanos, precisament a la ciutat de Sibiu. El tribunal té la missió de dirimir els litigis de la comunitat gitana segons els propis costums.
El reconeixement a Romania no amaga que després de l'esfondrament del comunisme una nova persecució dels gitanos es va revifar a l'Europa de l'Est, sumant-se a la persecució que sempre ha existit a la resta d'Europa. A Kosovo se'ls va deportar i a la ciutat txeca d'Usti Nad es va alçar un mur per aïllar-los. "S'ha de reduir aquesta població socialment inadaptable i mentalment retrògrada", va dir l'aleshores president Meciar, mentre Havel li contestava des d'Eslovàquia que els gitanos eren el "paper de tornassol en què es posa a prova la societat civil". Cioaba va morir fa unes setmanes, als 58 anys. Mentre escrivia aquestes ratlles en la seva memòria, he volgut creure que el fet més destacable, el missatge irrenunciable d'un acte institucional com la Diada, va ser la presència de la néta de Carmen Amaya, Karime, en l'homenatge d'aquesta gitana nascuda entre nosaltres, al barri del Somorrostro, fa 50 anys.
