La clínica de prestigi de Cabrils on es va fer ‘Polseres vermelles’ està abandonada
El 2007 va deixar de funcionar com a centre sanitari i ara se’n promou un canvi d’ús i la venda
CabrilsEn una d’aquelles famoses jornades maratonianes pel territori, Jordi Pujol va trobar un forat a l’agenda l’1 de desembre del 1980 per inaugurar una de les clíniques més modernes i sofisticades que hi ha hagut a Catalunya. El centre de rehabilitació de Cabrils, destinat a accidents laborals, tenia fins i tot un telefèric de 345 metres de longitud per a trasllats entre àrees internes. El va construir Antoni Bonet, un dels arquitectes referents del grup GATCPAC. Un projecte d’alt nivell de la mútua laboral Midat que podia acollir fins a 202 pacients i que va acabar la seva vida el 2007 amb 60 places. Aquell any, la Seguretat Social, clienta de la clínica, va dir que no podia continuar pagant els serveis d’un producte tan costós. Des d’aleshores, l’Estat ha buscat compradors per al centre, sense èxit.
La Seguretat Social demanava a principis d’aquesta dècada més de 14,4 milions d’euros per la clínica de Cabrils. La clínica ocupa 72 hectàrees i té 12.800 metres quadrats de superfície construïda. S’ubica al Parc de la Serralada del Litoral, a 500 metres d’altitud, entre boscos i camins freqüentats per excursionistes i ciclistes. La crisi ha dificultat la subhasta o venda d’un complex singular. Actualment només té un règim d’ús sanitari i l’Ajuntament de Cabrils, per facilitar-ne l’explotació, ha acordat amb la Seguretat Social la presentació d’un POUM que n’ampliï l’opció d’usos. A canvi, el municipi es quedarà amb els espais esportius de la clínica.
Hotel de luxe o universitat
L’alcaldessa de Cabrils, Lina Morales, apunta que amb l’ampliació d’usos la clínica podria ser reoberta com a hotel de luxe, residència per a la tercera edat o centre formatiu universitari. Moreno destaca que l’opció de convertir-ho en un hotel de luxe té molta lògica perquè el complex disposa d’una carretera privada, un auditori i un heliport. Les condicions per al comprador són que no hi podrà construir res més -l’espai està situat en un parc natural- i que haurà de preservar el patrimoni arquitectònic. El POUM haurà de ser analitzat pel Govern, i Morales preveu que com a mínim caldrà un any perquè s’aprovi.
L’arquitecte Antoni Bonet -explica una tesi doctoral de Juan Fernando Ródenas-“va tornar a utilitzar edificacions singulars construïdes amb formes esfèriques a les garites d’accés del Centre de Recuperació de la Mútua Metal·lúrgica de Cabrils i en una de les cases que va projectar per a la filla de Duran Farell. [...] A Cabrils, Bonet també recupera les piràmides. Són llanternes amb il·luminació zenital a través d’una claraboia cilíndrica que remata superiorment les piràmides”. Les piràmides són l’element visualment més vistós de la clínica. Per accedir-hi cal entrar per la carretera privada escortada per una d’aquestes garites esfèriques. L’espai està vigilat per guardes de seguretat contractats per MC Mutual, la companyia que gestiona el manteniment de l’hospital. El centre, la seva preuada arquitectura i els detalls d’una altra època, es poden observar des d’un itinerari de muntanya que segueix els límits restringits, un corriol freqüentat per ciclistes que creua boscos i prats. Les torres del telefèric són ben visibles des de la carretera que puja des de Cabrils.
MC Mutual és una entitat sense ànim de lucre que gestiona els serveis sanitaris laborals d’1,1 milions d’afiliats a la Seguretat Social. MC Mutual és el resultat de la fusió el 2005 de les mútues Midat i Cyclops. El president de MC Mutual és Miquel Valls, president de la Cambra de Comerç de Barcelona. A la junta directiva hi ha importants empresaris com Enric Crous (Damm), l’hoteler Enric Reyna i l’empresari vinícola Carles Sumarroca.
L’Estat va obligar MC Mutual a vendre-li la clínica. Des d’aleshores, l’empresa s’encarrega de la vigilància, del manteniment i de netejar els boscos, segons les memòries anuals de MC Mutual. Part del material que hi havia als edificis s’ha donat a entitats socials, segons asseguren les memòries de la mútua. Les imatges del rodatge de Polseres vermelles indiquen que encara hi queden molts objectes i fòtils del seu passat sanitari. La sèrie de televisió va ser rodada en aquesta clínica. Filmax, un dels productors, ja havia rodat una pel·lícula a la mútua de Cabrils, Cruzando el límite, de Xavi Giménez. A Cruzando el límite, l’hospital es converteix en un violent reformatori d’adolescents. “El lloc és collonut, té una estètica dels anys setanta molt cuidada, és espaiós i està aïllat del soroll”, explica Pau Freixas, un dels directors de Polseres vermelles. Freixas recorda que, excepte la planta baixa, la resta dels departaments estan en mal estat.
¿Podria convertir-se en un centre de filmacions? Freixas veu el problema que cal una inversió molt elevada. L’alcaldessa de Cabrils ho descarta perquè en el POUM no s’hi inclouen usos audiovisuals.
“Un lloc molt especial”
La subdirecció d’entitats col·laboradores de la Seguretat Social no ha volgut aportar informació sobre el procés de venda. Tampoc ha permès a l’ARA accedir a la clínica. Els guardes no hi permeten l’entrada tot i que a internet circulen moltes fotografies de curiosos que hi han accedit. A partir de la negativa de la Seguretat Social, MC Mutual també ha esquivat les sol·licituds d’aquest diari. Tot i això, un directiu de l’empresa va confirmar que reobrir l’espai suposarà una inversió molt elevada de reformes i que les alternatives més factibles seria convertir-ho en tanatori o en un espai per a ensenyament. “Aquest centre mai ha tingut gaire activitat. Era un lloc molt especial”, recorda l’alcaldessa de Cabrils.
