Els reductes de la ultradreta a Barcelona
Els veïns es mobilitzen contra el Casal Tramuntana i la llibreria Europa
BarcelonaEl tancament del Casal Tramuntana del barri del Clot, després d’una intensa lluita veïnal ,va tornar a recordar que a Barcelona encara hi queden reductes de la ultradreta. Tot i que el moviment feixista a Catalunya és molt menor i molt menys organitzat que el del País Valencià o el de Madrid, el Casal Tramuntana i la llibreria Europa del barri de Gràcia han aconseguit superar els impediments legals que l’Ajuntament els ha intentat posar.
La seu del Casal Tramuntana al carrer Independència número 333 va tancar les seves portes fa dues setmanes, i dies després es va anunciar una nova localització, al mateix districte de Sant Martí, al carrer Alcalà de Guadaira. El casal neonazi assegura que van abandonar l’espai perquè se’ls havia quedat petit, però els veïns creuen que la bel·ligerància i els problemes amb l’administració hi han tingut molt a veure.
Així, fa dos anys i mig un grup de joves, entre els quals destacats membres de Plataforma per Catalunya (PxC), van instal·lar-se al Clot “per intentar vertebrar i normalitzar una ultradreta antisistema a Barcelona”. Així ho explica el periodista expert en aquest fenomen Xavier Rius, que afegeix que durant aquest temps el grup no ha crescut de manera significativa. En un inici, el nom escollit era Centre Militia, però en “un intent de normalització i d’acostament”, van decidir canviar-lo per Casal Tramuntana, explica Rius. S’emmirallaven en l’experiència de la Casa Pound de Roma, formada per okupes d’extrema dreta que han fet reviscolar en els últims anys el moviment neofeixista italià, mitjançant una xarxa de centres socials i esportius arreu del país. Seguint la seva estela, el Tramuntana es ven com un centre de lleure, però “realment és un centre de trobada i reclutament feixista”, denuncia Unitat Contra el Feixisme i el Racisme (UCFR).
“El Tramuntana fa públiques sovint activitats de caràcter social, seguint l’exemple d’Alba Daurada: donacions de sang, visites a casals d’avis o recollides d’aliments per a famílies barcelonines, per exemple. Totes són accions que busquen normalitzar la seva presència, mostrant una cara amable que no és la real”, argumenta aquesta plataforma. Dani Selma, d’UCFR del Clot, explica a l’ARA que al barri s’hi trobaven pintades i adhesius neonazis, sovint situats al costat d’instituts, per intentar captar jovent. “Hem aconseguit que els feixistes entenguin que aquí no poden seguir i això és una gran victòria”, explica Selma.
No obstant, les entitats veïnals sempre han reivindicat que el Tramuntana no tenia cabuda “ni al Clot ni enlloc”. Per aquest motiu, la lluita contra el casal continuarà a la Verneda. “Hem recollit gairebé 11.000 firmes per demanar a l’Ajuntament el tancament del local i ara les passarem als veïns de la Verneda”, diu Selma. L’Ajuntament explica que es va posar en contacte amb el fiscal de delictes d’odi, que va determinar que els membres del Tramuntana “no han fet cap activitat que constitueixi cap fet delictiu”. L’executiu afegeix que s’ha fet un seguiment de les activitats, “però és un grup que ha llogat un local i no fan cap activitat pública”.
Un reclam per als neonazis
Un altre dels punts neuràlgics del neonazisme a Barcelona és la llibreria Europa, situada a Gràcia, amb més anys d’història i amb més investigacions policials al darrere. El seu amo, Pedro Varela, que s’autoconsidera “només un llibreter” però que defensa que l’Holocaust “és un mite”, ha sigut la primera persona detinguda a Espanya pel delicte de difusió d’idees genocides. De fet, l’antic president de CEDADE -un dels grups nazis més organitzats a Europa- va ser condemnat a 15 mesos de presó per vendre i difondre contingut que justifica el genocidi del poble jueu. Però, ironies de la vida, el 2013 el Tribunal Europeu dels Drets Humans va condemnar l’Estat a indemnitzar Varela amb 13.000 euros perquè l’Audiència de Barcelona va canviar la seva acusació sense informar-lo.
Gràcia, un barri que destaca per la seva militància antifeixista, sempre s’ha revoltat contra la presència de la llibreria, mitjançant tota mena de mobilitzacions. El 4 de juliol el ple del Consell del Districte va aprovar amb els vots a favor de tots els partits un manifest d’UCFR que demana que es tanqui. El pas següent, explica el membre de la plataforma Jaume Vilaseca, serà portar-ho al Parlament perquè s’aprovi una declaració institucional. “És un reclam per als nazis de tot el continent”, lamenta Vilaseca, que afegeix que la llibreria no té cabuda “ni a Gràcia ni enlloc”.
