Sociòleg i professor de la UocPeriòdicament apareixen notícies d’escoles on es concentren molts infants d’origen estranger, i sol passar que confonem aquest símptoma espectacular de la segregació amb tot el problema. És una qüestió convenient: així s’hi poden buscar solucions concretes, com tancar aquestes escoles o fer-hi alguna inversió extraordinària, i eludir-ne l’abast real. Però la segregació afecta tot el sistema educatiu finançat públicament i té conseqüències negatives sobre la cohesió social i la igualtat d’oportunitats.
Un sistema escolar sense segregació escolar seria aquell en què les escoles imitessin la mateixa diversitat que hi ha a la societat, de manera que hi trobéssim famílies de tots els nivells econòmics i educatius en les proporcions que pertoquen. La situació contrària, a la qual cada vegada ens acostem més, és la d’un sistema fortament segregat, amb escoles on trobem sobretot famílies avantatjades i escoles on trobem les que no ho són, siguin de procedència estrangera o autòctones.
Segons diverses investigacions, reduir la segregació escolar tindria diferents efectes positius: milloraria (modestament) el rendiment dels infants, faria créixer la proporció dels que es graduarien en finalitzar l’ESO i n’eixamplaria les expectatives formatives. La millora més espectacular seria sobre l’equitat del sistema escolar, perquè les desigualtats familiars d’origen condicionarien molt menys els resultats escolars dels fills. Tot plegat s’ajusta als objectius de la llei d’educació de Catalunya i també als principis rectors tant dels partits d’esquerra (es millorarien els nivells de justícia social) com dels de centreesquerra i dreta que s’autodefineixen com a liberals, perquè el sistema educatiu seria més meritocràtic. Alhora, revertir la segregació és només una qüestió de voluntat política, perquè no requereix inversions educatives extraordinàries.
Malgrat això, dins de l’agenda dels partits i governs és una preocupació de segon nivell. M’aventuraria a dir-ne el motiu principal: molts electors, ho vulguin o no, es beneficien d’un escenari educatiu que blinda la transmissió de pares i fills d’una posició acomodada a costa de bloquejar les possibilitats de mobilitat social ascendent dels més desafavorits. Es tracta d’un bon exemple dels enganys que tendim a fer-nos, tot mirant que no s’esquerdi el mite que, aquí, podem arribar tan lluny com el nostre talent i esforç ens ho permetin.
