Societat 26/09/2014

“La situació m’ha superat, a vegades penso que no puc més”

i
Joan Serra
2 min

BarcelonaA casa de José Gómez i Abdona Motera, de 56 anys tots dos, han de sobreviure quatre persones amb només 1.056 euros al mes. El matrimoni, usuari de la Creu Roja a Lleida, comparteix domicili amb un germà d’ell i la seva mare, de 94 anys, que té una demència senil i és completament dependent. Els únics ingressos són la pensió de l’anciana i la prestació d’atur del germà. Fa dos anys que el matrimoni es va traslladar de Madrid a Lleida per cuidar la María Josefa, que requereix atenció les 24 hores del dia. Van haver de deixar la feina que tenien a la capital espanyola -el José feia obres de reforma i l’Abdona regentava una botiga-, i a Lleida no han trobat l’oportunitat laboral que buscaven. Se’ls han acumulat els problemes i han hagut de recórrer a les ajudes d’entitats socials. “La situació m’ha superat, a vegades penso que no puc més”, admet l’Abdona.

Entre llàgrimes, explica que s’ha de medicar per poder dormir a la nit i per estar relaxada durant el dia. La tensió per cuidar la sogra i el neguit per la falta d’ingressos familiars ha minat l’Abdona, fins al punt que la situació ha repercutit en la seva salut. “Això que visc no m’havia passat mai. La meva vida ha canviat completament”, admet. Subratlla que va renunciar a una realitat més còmoda a Madrid per complir amb les obligacions familiars, una etapa que no imaginava tan tortuosa. És una de les usuàries ateses per la Creu Roja que asseguren que la seva qualitat de vida ha empitjorat en el període de crisi. El matrimoni rep cada mes les ajudes alimentàries que gestiona l’entitat i confia a ingressar una prestació de la llei de la dependència després d’haver tramitat la documentació del cas de la María Josefa. “No pot parlar i no es pot moure sense ajuda. La meva sogra és com un nadó que pesa uns 40 quilos”, relata l’Abdona, que aspira a obtenir l’ajuda com a cuidadora no professional de l’anciana.

Els recursos, per comprar menjar

“Estem passant necessitats”, exposa aquesta lleidatana d’adopció per sintetitzar el paisatge domèstic. Les penúries li han impedit, per exemple, poder afrontar les despeses del dentista. “M’hauria d’arreglar la boca, però no tinc diners per fer-ho. Em fa vergonya fins i tot somriure”, afirma amb tristesa. “Els diners els hem de destinar a comprar menjar fresc, carn i peix, uns aliments que no cobreixen les ajudes que ens arriben de la Creu Roja”, afegeix. Patiments associats a la crisi.

stats