Quan el soroll del veí és un malson
Les festes domèstiques i els animals de companyia encapçalen el rànquing de queixes
BarcelonaEntre viure en una ciutat suïssa o fer-ho en una de catalana hi ha diferències abismals. Més enllà de les temperatures i els horaris, una de molt notòria és la tolerància al soroll, que allà és molt baixa i aquí inusualment alta. Ho sap bé Meritxell Mir, que durant un temps, com que treballa a Basilea, es va instal·lar a viure en aquesta ciutat suïssa, de la qual va marxar quan va poder a una població francesa a només tres quilòmetres de distància, però amb normes més laxes pel que fa a la convivència i al soroll. "Allà tothom et controla, no calen policies perquè tots els veïns et recriminen el que fas i que no es pot fer", explica. Recorda que els diumenges no podia engegar ni rentadora ni assecadora per no fer soroll i que un oblit de mig minut caminant amb talons per casa era suficient perquè els veïns pugessin a queixar-se. També ho podia ser el soroll que fa un home orinant dret -allà, diu, és habitual que s'asseguin-. Tot és soroll, com ratifiquen també les anècdotes que explica l'ara alcalde de Barcelona, Xavier Trias, que en la seva època d'estudiant a Suïssa havia tingut problemes fins i tot amb el soroll de la dutxa.
Aquí la tolerància és força més alta, però també hi ha límits -més o menys estrictes en funció de la subjectivitat de cadascú-, com ha quedat clar amb el judici a la pianista de Puigcerdà, que incialment s'enfrontava a fins a set anys i mig de presó. Però l'advocat Lluís Gallardo, especialitzat en soroll i portaveu de l'Associació Catalana Contra la Contaminació Acústica (ACCCA), assegura que el volum de casos de molèsties de soroll entre veïns que es tramiten no és baix. Ells atenen unes mil queixes anuals, de les quals només un 10% acaben donant lloc a un procés judicial. En la majoria dels casos, s'assoleix un acord abans.
Gallardo explica que quan algú busca els serveis d'un advocat és perquè ja ha vist fracassar la via del diàleg, ja que en molts casos el veí a qui s'acusa de fer soroll se sent ofès i s'escuda en el "Jo a casa meva faig el que vull". El primer pas, explica, acostuma a ser enviar un burofax exposant la situació i oferint una via "bona", que és buscar una solució pactada per acabar amb el soroll, i una de "dolenta", que implica engegar el procés. Un de cada quatre casos se soluciona per aquest camí. I un altre gruix de casos es resolen en un acte de conciliació davant del secretari judicial. Si no s'arregla aquí, es pot arribar al jutjat civil -és més estrany arribar al penal, com en el cas de la pianista.
Del total de queixes per soroll rebudes, el 60% són de conflictes entre veïns i en l'altre 40% hi entren els problemes amb bars o negocis i el soroll del carrer. Quan la batalla és entre particulars les causes més freqüents són les festes, la música i els sorolls dels animals de companyia. La resta s'integren en un grup divers, que inclou des del soroll del televisor fins a l'ús de talons, la rentadora o, sobretot, "els orgasmes a crits", com apunta Gallardo. Precisament amb aquest últim problema va tenir la seva particular lluita el Marc, veí de Salt, que explica que va arribar a trucar als Mossos pels crits que feia la seva veïna. "Pensava que era un cas de violència de gènere", explica. Quan la policia va picar a la porta del costat, va envermellir després de comprovar que el soroll no era res més que el to habitual de les pràctiques sexuals dels nous veïns.
Més queixes a l'Eixample
De les queixes per soroll que arriben a l'ACCCA, la majoria provenen de la ciutat de Barcelona i és el districte de l'Eixample el que més en concentra. Segons relaten fonts municipals, la Guàrdia Urbana actua quan rep l'avís al 092 i, si el soroll no és "exagerat", es limita a avisar. Pot denunciar si hi ha reincidència o si el soroll sí que és de nivells "exagerats". Fins ara aquest any a la ciutat s'han registrat 1.518 denúncies per soroll domiciliari, una xifra lleugerament més alta que la de l'any passat per aquestes dates (1.505). Més enllà de l'acció policial, una de les eines que té l'Ajuntament per intentar pal·liar els problemes de convivència és el servei de suport a les comunitats de veïns. Els problemes, òbviament, no són només de soroll, també de neteja o econòmics. La vida entre veïns no és mai fàcil.
La pianista s'enfronta ara a una pena més baixa
La fiscalia ha rebaixat a 20 mesos de presó la petició de condemna per a la pianista de Puigcerdà Laia M., acusada de delictes contra el medi ambient, contaminació acústica i lesions psíquiques a la seva veïna. D'aquesta manera, doncs, rebaixa la petició inicial de set anys i mig de presó perquè entén que no hi va haver una conducta obstruccionista per part de l'acusada. A més, ahir, durant les conclusions de l'últim dia de judici, la fiscalia també va demanar sis mesos d'inhabilitació per a la concertista, en lloc dels quatre anys que havia sol·licitat inicialment. L'acusació particular, al seu torn, també ha reduït la seva petició de condemna: dels set anys i mig de presó a cinc i mig. La defensa, en canvi, es manté ferma en la seva sol·licitud d'absolució tant de la pianista com dels seus pares.
