Barcelona.Laila Karrouch compagina la feina d'infermera a l'Hospital General de Vic amb la passió per la literatura, premiada amb el premi Columna Jove 2004 per les memòries que relataven el seu trajecte vital de Nador a Osona. Té 34 anys -la seva família va arribar a Catalunya l'any 1985-, és mare de dues criatures i també va patir el rebuig quan intentava trobar pis amb la seva parella. "Em van haver d'ajudar persones autòctones. Em sobtava que hi hagués tants pisos buits per llogar i que, alhora, alguns propietaris no acceptessin immigrants", recorda Karrouch d'aquella etapa, prèvia al seu casament. "Era frustrant escoltar segons quins comentaris, però tot plegat em va fer més forta", detalla l'osonenca, que demana trencar certs esquemes mentals associats a la immigració. "Només dir el nom i el cognom, el propietari es pensa que no pagaràs el lloguer. Encara es vincula l'immigrant al frau. No ens l'imaginem com una persona amb feina solvent", lamenta Karrouch, que també és autora d'un llibre de contes àrabs per a públic infantil, publicat per Columna.
La infermera i escriptora relata una anècdota per exemplificar que els prejudicis no són bons aliats: "Tenia una amiga marroquina que tenia un pis i el volia llogar. Va decidir que preferia tenir com a inquilina una persona autòctona i es va trobar que, al cap d'un temps, no li va pagar el lloguer. La qüestió va acabar a judici".
