El "xoc cultural" de Sanjosex a Mali

BarcelonaCarles Sanjosé acaba de tornar a la Bisbal després de vuit dies a Mali. I encara està una mica aclaparat pel que defineix com "un viatge molt important". Aquest cap de setmana Sanjosex, la formació que lidera, ha presentat allà el seu últim disc, Al marge d'un camí (2010), en el marc del Festival au Désert, una mostra nascuda fa deu anys com un punt de trobada de la música subsahariana inspirada en les celebracions tradicionals del poble tuareg, i que avui dia és un dels referents de l'escena internacional de les músiques del món.

Sanjosex hi han compartit cartell amb l'Afrocubism d'Eliades Ochoa, Toumani Diabaté i Bassekou Kouyate, amb el grup tuareg Tinariwen i amb Vieux Farka Touré, fill d'Ali Farka Touré, entre molts d'altres. Però què hi fa un grup de cançó pop -eclèctica i que beu de fons diverses, però pop i essencialment hereva de la tradició anglosaxona i mediterrània- en un festival especialitzat en música subsahariana? "La música africana ens ha influenciat molt, sobretot la de Mali, que és una de les zones musicalment més riques del planeta. I concretament al nostre últim disc això d'alguna manera hi és", explica Carles Sanjosé. La influència de la música maliana a Al marge d'un camí (2010) va moure Sanjosex i també el seu segell, Bankrobber, a buscar sinergies amb músics africans, i això s'ha acabat materialitzant amb la participació del grup al Festival au Désert, una mostra que vol anar-se obrint a artistes de tot el món. "El festival va néixer com una trobada de tuaregs, tenia un caràcter més de país, i ara s'està intentant internacionalitzar, de manera que els interessava tenir grups de diferents llocs, i va sorgir la idea que vingués un grup de Catalunya -explica el de la Bisbal-. I nosaltres en teníem ganes".

Com estaquirots

Com els va anar? "No va ser un concert fàcil -reconeix Sanjosé-. Per als malians és molt important el ritme i de vegades no saben ni com ballar la teva música, i això produeix una sensació estranya. La seva música és molt desinhibida, tenen una relació amb el cos molt intensa, per a ells deixar-se anar és molt important. Nosaltres som com estaquirots, no movem els braços". I explica que van gravar el concert en vídeo i que, revisant-lo, als bisbalencs se'ls veu estàtics: "Ja ens movem, però ho fem amb una poca gràcia!" "És un xoc cultural molt bèstia i és molt interessant- continua Sanjosé-. Tot i que poden sentir música occidental a través de mitjans internacionals, per a ells la nostra música, amb cançons de tres minuts, els sembla rara: les seves cançons duren deu minuts. Però al final tu has de fer la teva, tens la teva cultura. És com quan ells vénen aquí a un festival i es troben amb la gent asseguda. Aquestes diferències culturals xoquen". Mentre ells tocaven, explica, entre el públic no es veia "la passió que tenien amb els seus músics": "Hi estan molt ben disposats i els fa molta il·lusió que hi vagis, però tenen la seva música i n'estan molt orgullosos, saben que és molt bona, i per això la música traspua un sentiment d'autoafirmació com a país". Sanjosé explica que van fer molts contactes de cara a possibles col·laboracions, "però és difícil concretar, perquè és una cultura molt de l'anar fent". Ara, assegura que "tot això donarà fruits".

Però la valoració de tot plegat és per a Carles Sanjosé molt positiva: "És molt enriquidor veure la reacció a la teva música en un país estranger". Culturalment, Sanjosex no s'havien mogut mai del país: només havien traspassat la frontera estatal per tocar a la Catalunya Nord. Però anar més enllà dels Pirineus i del Mediterrani no els fa perdre el son. "El nostre públic és el d'aquí -afirma-. El públic que nosaltres hem de cuidar i al qual tenim ganes que agradin els nostres discos és el d'aquí, i del que tinc ganes és de tocar aquí i que la gent estigui contenta. Si ho fem molt bé i gràcies a això anem a tocar a l'estranger, nosaltres contentíssims. Però no ens oblidem que el que és important és el nostre públic, que és el públic que ens entén, que ens anima".