El Times és un diari senyorial que es publica des del 1785 i que encarna aquells valors british que els anglòfils adorem, ni que sigui des de la ironia. Per això sobtava que ahir es despengés amb un titular que semblava tret d’un dels tabloides que es miren sempre per sobre l’espatlla. Deia la portada: “Les noies britàniques esdevenen les més grasses d’Europa”. Per acabar-ho d’adobar, el titular estava col·locat sota una foto enorme de la reina Elisabet. L’estampa reial corresponia a un altre tema, però per una qüestió de maquetació semblava que il·lustrava l’article sobre les noies grasses del Regne Unit. I què passa amb els nois? Un estudi del 2013 deia que el 66,6% dels britànics mascles eren grassos. Per què no van tenir el seu titular de portada al Times?
La llei de Muphry
La llei de Muphry -que no de Murphy- estableix que qualsevol comentari escrit sobre una errata està condemnat a incloure una errata. Com més sang es faci de l’errata original, més clamorós l’error del criticaire. Un dels casos més sonats va ser un dur article del Sun contra Gordon Brown per haver escrit a mà una carta de condol a una mare que havia perdut un fill a l’Afganistan, equivocant-se en el nom del finat. El problema és que el diari va equivocar-se també, de manera que el ridícul va ser bastant èpic. Aquesta introducció ve a tomb de l’errata en portada que cometia el New York Times, de la qual m’adverteix Germà Capdevila via Twitter. “Reponse” en comptes de “response”. Si a mi se m’ha escapat una errata comentant-ho, sempre podré dir que homenatjava el gran (i fictici) Muphry.
