Cap a un disseny ciutadà de la plaça de les Glòries

ArquitectesFer ciutat és també desfer algunes de les idees fixes que planaven sobre la ciutat. Amb l’enderroc de l’anella de la plaça de les Glòries, cau la glòria d’una manera errònia d’entendre l’urbanisme i apareix amb força la plaça per reaprendre què necessitàvem d’aquesta disciplina. Fem Plaça és el nom d’una iniciativa ciutadana que des de fa un temps ocupa, festivament i pacíficament, les places i els jardins de Ciutat Vella i ens recorda la dimensió política i col·lectiva dels nostres espais per compartir. L’imperatiu del verb fer precedint el mot plaça és molt significatiu. De fet, a moltes persones ja ens comença a semblar impossible dir l’urbanisme sense fer alhora una crida a la cooperació ciutadana.

Crec que no falsegem la realitat en situar en l’inici del lent i llarg procés de reconquesta de la plaça de les Glòries la lluita ciutadana i l’interès desinteressat d’algunes persones vinculades al moviment veïnal de quatre barris (Poblenou, Fort Pienc, Sagrada Família i Clot-Camp de l’Arpa). La presència continuada de ciutadania atenta als processos de transformació de la ciutat ha estat i segueix sent un element fonamental per a l’urbanisme. També ho són organitzacions com la Plataforma per al Transport Públic i un gran nombre d’arquitectes, urbanistes, paisatgistes i ambientòlegs que han escrit articles i han fet nombroses reflexions i aportacions disciplinàries sobre aquesta qüestió. Més enllà d’aquells que han tingut l’encàrrec de fer d’arquitectes directors i dels equips d’administracions públiques implicats, són moltes les persones que també s’han sentit cridades a dir i a fer la plaça de les Glòries.

A finals del 2013 i després d’una primera volta on van quedar seleccionats els currículums de deu equips interdisciplinaris, va resultar guanyador en una segona volta l’equip de la UTE Agence Ter & Anna Coello de Llobet. Mentre ells tenen l’encàrrec de dur a terme el projecte executiu corresponent, un munt de persones continuem actives transformant dia a dia la plaça.

Així, l’interval de temps necessari per soterrar el pas de la Gran Via per sota la plaça obre l’espai d’intervenció per a la urbanització provisional de Glòries. Durant com a mínim quatre anys, la plaça de les Glòries tindrà una forma i una configuració que no serà refractària a la gent, sinó que la necessitarà més que mai. Sense moltes persones utilitzant les quasi nou hectàrees alliberades per a l’ús ciutadà, la futura plaça de les Glòries no seria mai el que pot arribar a esdevenir si l’anem prefigurant entre tots. El servei de Participació, amb la Laia Torras al capdavant, ha mirat d’establir col·laboració amb les associacions veïnals i amb els tècnics que els fem acompanyament i assessorament tècnic. Això ens ha permès sumar-nos puntualment a fer propostes per definir els usos provisionals, especialment a la part nord de la plaça. El repte, però, no és que algunes persones més actives estiguem proposant uns usos a l’administració que executa l’obra. El repte més important, segons el nostre punt de vista, serà la creació d’un nou espai d’autoorganització ciutadana per a la gestió del seu ús, no tan sols veïnal, sinó també ciutadà. Quantes entitats i organitzacions se sentiran cridades a fer plaça? ¿Se sentiran els veïns dels barris de l’entorn protagonistes d’uns espais que els necessiten tant a ells com al reconeixement de tota la resta dels barris? Qui vertebrarà la cooperació ciutadana per a la reconquesta real i efectiva d’aquesta plaça? Les associacions de veïns i veïnes dels quatre barris que hi conflueixen estan fent la crida i obrint pas a entitats i persones que es comencen a vincular a la tasca amb aquest propòsit com a principal objectiu. El disseny d’aquesta estructura, forçosament flexible i canviant, podria prefigurar una nova manera d’entendre els processos de transformació urbana. Horitzontalitat ciutadana. Fins i tot seria desitjable que els guanyadors del concurs per a la redacció del projecte els incorporessin com a agents prefiguradors de plaça. Transversalitat entre professionals i activisme ciutadà. Urbanisme inclusiu i cooperatiu. Sapiguem aprofitar l’oportunitat que ens brinda Glòries i sumem-nos-hi. Vinguem del barri que vinguem. Units per la traça històrica d’un rec Comtal que ens recorda el que tenim en comú. Una mateixa ciutat i una mateixa manera de reconquerir-la per a la vida.

Si l’edifici del Disseny Hub serà el lloc des d’on veurem diferents maneres d’entendre el disseny, seria bo que la plaça de les Glòries mostrés que una altra manera de fer i dissenyar places és possible.