Ismael Peña-López: “És molt injust demanar resultats al 15-M en només quatre anys”

Professor dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC

Marc Vidal
3 min
Ismael Peña-López, professor dels estudis de Dret i Ciència política de la UOC

Ismael Peña-López viu i teoritza alhora sobre els moviments d’indignació al planeta. Explica que uns governants cada cop menys poderosos són a l’origen d’una revolta que no té marxa enrere.

¿Vivim una indignació global?

Els grecs eren homes lliures, absolutament sobirans del que passava tant a casa com a l’àmbit públic. Després, amb el feudalisme, els homes no van decidir res durant segles. Amb la il·lustració i la Revolució Industrial van recuperar part d’aquesta sobirania, però la van cedir a uns representants públics, uns intermediaris. Ara hi ha motius per pensar que hem perdut aquesta representativitat.

Com ha sigut això?

Resulta que aquells a qui havíem cedit la sobirania o ens han traït, perquè han sigut corruptes o han vetllat només pels seus interessos plutocràtics, o també han perdut el poder que tenien en favor d’òrgans econòmics o institucions de més amunt, com la UE o l’FMI.

¿Estem, doncs, davant d’un sisme en la història de la humanitat?

Absolutament. Hi ha grans revolucions com la neolítica o la industrial i ara hi ha qui diu que estem en una nova revolució industrial, després de la del carbó i el petroli, que és la dels ordinadors. Però jo crec que no és una nova revolució industrial el que vivim, sinó una altra revolució de la mateixa magnitud que les anteriors.

Quin impacte tindrà?

N’hi ha que diuen que serà efímer i que tornarem enrere, a una era preindustrial amb unes elits que controlaran tota la població. Però jo sóc optimista i crec que potser no a curt termini, ja que les revolucions triguen molts anys, però que després obrirem una nova era totalment diferent de l’anterior, amb nous espais d’organització i de participació ciutadana, de conformar el que és la ciutadania.

Has dit 50 anys. ¿Tan lenta és aquesta transformació?

La Revolució Industrial va començar fa 300 anys i encara no s’ha acabat! És molt injust demanar al 15-M que tingui resultats de transformació social només en quatre anys, és molt deshonest intel·lectualment. Si parlem de transformacions, no crec que vinguin abans de 20, 30, 40 o 50 anys. Potser serà abans, ja que ara estem en un període d’acceleració en què tot es comprimeix.

Què va aportar el 15-M?

El que va fer molt bé el 15-M és la diagnosi de quins són els problemes. Molts arriben amb els seus problemes individuals a les places: l’atur, el sostre de vidre, les preferents, els desnonaments... I quan tornen a casa s’adonen que l’arrel de tots els problemes és única: la pèrdua de sobirania o de control sobre el sistema.

Què va canviar en el curt termini?

Abans aquí no parlàvem de primàries o de transparència. Tampoc de distribució de la renda, ni de desigualtats... Els mateixos llibres de Piketty no haurien tingut impacte abans com ara. Almenys ara hi ha la necessitat de maquillar, de posar eines de participació...

Quin és el seu llegat?

El 15-M està vivíssim. Hi ha diferents moviments en paral·lel, alguns fora del focus com el Partido X, que desenvolupa protocols i processos i els posa a disposició de la gent. Són ells els que van donar eines i energia a Barcelona en Comú i Podem. També hi ha la PAH o 15-M para Rato. I se’m fa difícil pensar que estaríem on som en el procés independentista, amb Ara és l’Hora o l’ANC, sense el 15-M.

¿I ara podem dir que el 15-M ha aterrat a les institucions?

Hem vist l’assalt de Podem a Europa i la nova xarxa de ciutats post-15-M, amb Cadis, Madrid, Barcelona, en part València i les Illes. Tot això queda i va creixent molt fort. I mentre Podem fa un gir a partit polític i es desinfla, els moviments de base, liderats per Colau i Carmena, cada cop són més forts. Potser no guanyaran un escó al Congrés però no tenen marxa enrere.

stats