EconomistaSoc de Lleida, de naixement i de cor. I ara també hi treballo, hi dormo, hi visc. Estimo i protegeixo la Terra Ferma, i la defenso si no és ben tractada. La pandèmia ens ha colpejat fort i alguns mitjans de comunicació -potser massa- d’arreu, també.
En aquests temps en què el covid domina el món, Ponent s’ha presentat com l’epicentre de la malaltia amb els primers rebrots des del control i l’aplanament de la corba. Han passat setmanes d’aquest fet i, ara, la major part de Catalunya vesteix d’un color vermell intens.
La nefasta campanya del mes passat, promocionant les pestes del Segrià, va situar la comarca en el mapa i, de retruc, en va ensorrar l’economia. El món local quedava estabornit com a conseqüència del tancament (exemplar) del territori per a ús i gaudi propi. Les limitacions de mobilitat deixaven una capital de província ferida i tocada de mort.
Al territori lleidatà s’ha fet una bona gestió en matèria de salut, però pèssima econòmicament. L’oest català és ric en l’explotació del sector primari, on se sustenta bona part de l’economia lleidatana, complementada per un sector terciari que supera amb escreix una indústria inexistent cridada a brotar algun dia... o no. Un sistema econòmic que cal nodrir de consum si no volem fer-ne un fracàs més de la història recent.
Tanmateix, la crítica no és política, en aquest cas. Em fa molta ràbia l’absoluta falta de professionalitat d’alguns mitjans amb la gestió informativa dels rebrots ponentins. Falta de rigor, tracte exagerat i malintencionat, i moltes, moltes imatges dirigides a distorsionar una situació ben allunyada de la que en realitat hem viscut aquí. El sensacionalisme ha pesat molt en un temps d’escasses notícies i Lleida ha pagat car el preu de l’exemplaritat. Ningú hi vol venir.
Agrairia, doncs, que tots els que van anar a Lleida per descriure el drama apocalíptic ara hi tornin i observin. Que expliquin que la majoria d’empreses han fet les coses bé, que la interacció social és inferior a la d’altres zones i que el contagi comunitari s’ha controlat força ràpid.
I als altres us dic que, ara que les economies de la resta de províncies viuen un estiu més dolç del previst, cobert per un consum català o de proximitat, veniu a la tardor a la plana de Lleida, que la calor va de baixa i tenim una preciosa Seu Vella, un eix comercial magnífic i una exquisida gastronomia. Sabrem gestionar-ho.
De debò, penseu-hi. Cuidem-nos.
