TENDÈNCIES
Diumenge Ara Tu 22/07/2012

Art a la pell

Els tatuatges han estat presents al llarg de la història: per protegir, per identificar, com a símbol de pertinença. Avui són moda per a alguns, art per a d'altres i un estil de vida per als que els porten. O bé fascinen o bé provoquen aversió

Aure Farran
4 min

L'estudi de Lluís Navarro al barri de Gràcia de Barcelona és petit i atapeït de records i d'història. El Lluís, conegut artísticament com Luis Tattoo, fa 18 anys que es dedica a fer art sobre la pell. Calcula que per les seves mans hi han passat més de 10.000 persones i té l'agenda plena fins a l'octubre. Ens rep amb un somriure franc i té un parlar reposat. "Pregunta'm el que vulguis, menys sobre el Barça, que ja n'estic una mica tip", diu. De fet, xerrarem una bona estona sobre tatuatges i mantindré la paraula de no fer-ho, tot i que molta gent el conegui pel fet de ser el tatuador de referència de futbolistes com Carles Puyol, Dani Alves, Cesc Fàbregas i Thierry Henry, que va arribar a afirmar que va recuperar la bona ratxa golejadora gràcies a un tatuatge del Lluís. Però pel seu estudi hi passen milers de persones anònimes, des de jutges fins a delinqüents, que busquen gravar-se a la pell retalls de la seva vida.

L'artista sempre segueix el mateix mètode. Si vols un tatuatge seu, abans hauràs de fer els deures. "Els demano un paper escrit amb la seva història -explica el Lluís-. Tradueixo en símbols el que tenen a dins. L'important és treure'n el més maco i si tenen alguna cosa dolenta, protegir-los amb símbols. Per reforçar els seus valors. Quan vénen saben que volen un tatuatge polinesi o amb simbologia, però no saben quin dibuix tindran perquè el decideixo quan conec la seva història. Això vol dir que no hi ha cap tatuatge igual. Segons la cultura polinèsia, i el meu parer, és: una història, una persona, un tatuatge".

En el tatuatge no hi ha modes gaire persistents, però triomfen els tatuatges d'origen polinesi, japonès o de l'old school . I n'hi ha per a homes i per a dones. Per a elles, "sempre més fins", assegura Navarro. I l'estiu és el moment de lluir-los.

Empremtes del pas del temps

Les persones s'han decorat el cos i la pell des de sempre. De fet, el 1991 es va trobar en una glacera un caçador de l'era neolítica que tenia l'esquena i els genolls tatuats. Abans que aquesta mòmia fos descoberta, la persona tatuada més antiga que es coneixia era una sacerdotessa egípcia del voltant del 2000 aC, Amunet, que adorava Hathor, la deessa de l'amor i la fertilitat. Els antics pobladors de la Polinèsia van ser els primers a gravar-se motius a la pell. Els homes es tatuaven tant que no quedava un tros de pell nua al seu cos. La Polinèsia és el lloc que té la reputació del tatuatge més artístic al món antic, caracteritzat per figures geomètriques. El tatuatge polinesi és el que practica el Lluís Navarro. El va aprendre d'un mestre tahitià i no ha parat d'estudiar-lo. De fet, és un dels pocs tatuadors que hi ha al món que saben què volen dir els símbols que tatua. "El tatuatge és l'evolució total de l'art. És part de la nostra història. A les persones els agrada decorar-se. És l'art de la nostra vida", assegura. Una visió que comparteix un dels seus clients i amics, el múixer Lázaro Martínez, que condueix un trineu tirat per gossos.

"El primer tatuatge me'l vaig fer fa 16 anys, i és quan vaig conèixer el Lluís. Havia mort un dels meus gossos i li vaig voler fer un homenatge. Li vaig explicar la meva idea i els meus sentiments i va saber copsar plenament què necessitava. Va començar una amistat per similitud de filosofies de vida. Des d'aleshores m'ha anat tatuant l'esquena i els braços amb una obra en què els gossos que neixen, corren i moren al meu costat acaben sent presents a la meva pell, al costat de símbols polinesis de protecció. Cada any -continua el Lázaro- hi afegeixo alguna cosa que representa un moment molt especial en la història de la meva vida. Mai no m'he penedit de dur-los a la pell. Formen part de mi i són la meva història".

La pell marcada

Al llarg de la història els tatuatges han servit per identificar cada individu i el seu estatus dins d'un grup. Feia que la persona fos única i inconfusible. Com més complicat n'era el disseny, més gran era l'ascens en el seu rang social. També hi ha hagut tatuatges de protecció física i espiritual o de significat eròtic. I tatuatges que s'han fet servir amb crueltat. Els nazis, per exemple, en els seus camps d'extermini, tatuaven els presoners amb un doble significat: identificació i humiliació, perquè la llei jueva prohibia les marques al cos. I a les presons, la pràctica del tatuatge posa al descobert un submón de significats ocults.

Al llarg de la història, figures il·lustres s'han tatuat el cos, com Winston Churchill, John F. Kennedy i Thomas Edison. El Lluís és molt racional amb els seus. Al braç hi té tatuada part de la seva vida. "Faig simbologia que em representa -em diu mentre ressegueix amb el dit els símbols que té al braç-. Com una divinitat que representa un comunicador. Aquests símbols representen els meus fills, aquest la unió familiar, aquest la salut i aquest el sentit comú per saber-ho portar tot bé. Tot té un sentit. L'única cosa que hem de fer és obrir els ulls i intentar entendre per què estem aquí".

stats