Ajuda i suport

Experiència personal

La Fundació Vicki Bernadet porta el nom de la seva impulsora, una dona amb molta empenta que va patir abusos sexuals dels 9 als 17 anys. No ho va revelar fins que en tenia 34. El primer escull va ser explicar-ho a la família, i el segon no saber on dirigir-se perquè l’ajudessin. Per això l’any 1997 va decidir crear aquesta fundació perquè les víctimes trobessin algú a l’altra banda que les entengués i sobretot que les cregués. Actualment té una seu a Catalunya i una altra a l’Aragó. El principal problema, segons la seva fundadora, és que la gent parla dels abusos com si mai els pogués passar. “No es preveu com una possibilitat a la nostra família -diu Bernadet-. L’abús es produeix en un entorn de confiança i això vol dir que no és fàcilment detectable, perquè si no ja no li deixaries els teus fills a aquesta persona. Els pares haurien de tenir per aquests temes el mateix interès que mostren per altres riscos que afecten els menors, com les drogues”, adverteix.

Parlar-ne a les escoles

Estudis fets a Espanya, en altres països de la Unió Europea, al Canadà i als Estats Units estimen que un 23%-25% de les nenes i un 10%-15% dels nens han patit abusos sexuals abans dels 17 anys. Segons la Fundació Vicki Bernadet, a més, es calcula que el 60% no reben cap tipus d’ajut. Un dels primers passos és arribar als pares i els nens a les escoles i tractar-ho. “El més important és que el menor no se senti qüestionat en cap moment. I si detectem alguna cosa sospitosa és millor parlar-ne directament amb un professional per saber com s’ha d’actuar i evitar així haver-li de fer massa preguntes”, explica Vicki Bernadet. Està convençuda que des del punt de vista institucional el tema “està sobre la taula i que alguna cosa s’està movent” comparat amb quan ella va començar, fa 17 anys.

Més continguts de

El + vist

El + comentat