Per poder interpretar el protagonista de la pel·lícula d’acció Ishaqzaade [Amor rebel], el jove actor Arjun Kapoor s’ha preparat tal com s’espera d’un aspirant a galant de Bollywood. Ha assistit a cursos d’interpretació i de dansa. I s’ha passat mesos fent exercici per transformar la panxa flàccida en un abdomen pla amb la musculatura ben esculpida.

A la pel·lícula, Kapoor dispara pistoles, domina els rivals amb la mirada i festeja la noia. L’abdomen se’l reserva per al “número especial”, el de cant i dansa habitual en la majoria de les pel·lícules de Bollywood. S’aixeca luxuriosament la camisa, mossegant-la amb les dents, mentre remena el ventre en direcció a la presa femenina, la ballarina Gauhar Khan. És el primer moment abdominal del film, després n’hi ha més.

“Al públic li agrada veure-li això a un home”, diu Kapoor, en referència als músculs abdominals. Per preparar-se, tenia també tenia un incentiu personal: aprimar-se gairebé 45 quilos per fer el seu primer paper important. “Volia que en quedés constància per a la posteritat”, afirma. “Quan miri enrere, podré dir: «Quin goig que feien els meus abdominals en aquesta cançó»”.

Fa molt temps que l’Índia mesura el benestar nacional segons el ventre de la població. La fam va arribar a ser un problema tan greu que, durant la dècada del 1970, el govern indi va fixar unes normes mínimes per a la ingesta diària de calories que encara es fan servir per mesurar la pobresa. La malnutrició segueix sent un problema nacional molt important, però, després de dues dècades de creixement econòmic, la classe mitjana de l’Índia s’enfronta ara a un augment de l’obesitat, fins i tot entre els nens.

Imitant Stallone

Bollywood és, no cal dir-ho, la fàbrica de somnis de l’Índia, més interessada per la fantasia que per la realitat. A partir dels anys 90, actors com Sanjay Dutt i Salman Khan van començar a treballar la musculatura, imitant els seus homòlegs de Hollywood, Sylvester Stallone i Arnold Schwarzenegger. Ben aviat homes de tot arreu de l’Índia van començar a imitar les estrelles del país. Es van estendre ràpidament els centres de preparació física, abans gairebé inexistents.

Rachel Dwyer, destacada especialista en cinema indi, afirma que els primers actors famosos, com Dilip Kumar i Dev Anand, mai es van treure la camisa ni van fer del seu cos un objecte d’atenció. Actualment, els actors indis es depilen les cames o el pit amb cera i posen perquè els facin fotos insinuants. Segons Dwyer, un cos en forma s’ha convertit en símbol d’estatus social: “Un cos musculós és una qüestió de classe. A l’Índia el culte al condicionament físic és un indicador de mobilitat ascendent”.

Prashant Talwalkar, director d’una de les principals cadenes de centres de condicionament físic, assenyala que el fisioculturisme es considerava com un esport propi d’homes de baixos ingressos fins que Khan va popularitzar l’aixecament de pesos i els físics musculosos. “Salman Khan ha estat com un símbol, un sinònim de cos. La gent segueix dient: «M’hi vull assemblar». És com si volguessin ser-ne la fotocòpia”, afirma.

Avui dia, gairebé tots els galants de Bollywood presumeixen de musculatura a la pantalla. Els entrenadors personals de les estrelles s’han fet força famosos a Bombai i apareixen a les revistes de cinema. A més, els músculs abdominals s’han convertit en motiu d’orgull per a les grans estrelles. La megaestrella Shahrukh Khan presumia fa poc que s’estava entrenant per aconseguir lluir en la propera pel·lícula un abdomen esculpit en 8 quadrats.

“No hi ha cap altra indústria cinematogràfica al món en què es parli dels músculs que es marquen a l’abdomen”, diu Anuparma Chopra, comentarista de Bollywood i presentadora d’un programa d’entrevistes i debats.

A l’Índia, aquest culte al cos masculí creixent no es limita a la gran pantalla. Els estudiosos han observat que, durant aquestes dues últimes dècades, han canviat les imatges corporals d’algunes deïtats hindús, sobretot la del déu Ram. Abans Ram solia aparèixer als omnipresents calendaris de paret amb una figura àgil i esvelta, però a la dècada dels 90 els artistes de calendaris van començar a presentar-lo com una deïtat musculosa.