Hi ha un Cadaqués dels pintors i un Cadaqués de les grans famílies que han trobat en aquell racó encara aïllat de Catalunya un espai de tranquil·litat. Però hi ha una altra espècie menys promocionada que té cada cop més el seu paper en el poblet de cases blanques de l'accent salat: els músics.

Sens dubte el primer a arribar va ser Pau Riba, gràcies a l'herència dels Riba-Arderiu, però el pare del roc sense k ha donat pas en aquesta terra als grans noms del pop català de les dues últimes dècades. A Cadaqués hi han trobat el seu univers particular des d'Adrià Puntí fins als Soviets, des de Marc Ros (Sidonie) o David Mullor (Ix!) fins a Jordi Lanuza, l'amo del Bar Vinil i líder del grup Inspira, més ben dit, la persona a l'entorn de la qual, sense estridències ni protagonismes, s'han arremolinat -amb l'excusa de trobar-se en un bar de Gràcia- tots els puntals del nou pop de Catalunya. "El Cap d'Any de fa dos anys vam ajuntar-nos a Cadaqués membres de Love of Lesbian, Standstill, Sidonie i Inspira; aquí hi trobem un altre ritme", explica Lanuza. I ho canta a Somnis de corall dins d'Escapistes (Amniòtic Records, 2010), un dels temes parits a Cadaqués del segon disc de la banda: "Viatgem dins de l'aigua / entre boires abissals / ara em trobes el somriure / que ens ajuda a anar endavant / i seguir..."

El Jordi-Inspira, que al setembre entrarà a l'estudi per enregistrar un tercer disc "amb més llum" que els dos anteriors, no és un nouvingut dels carrers i cales de Cadaqués, ni molt menys de l'illa privada que ha escollit per si algun dia molt proper s'ha de casar amb la seva companya. L'home que hi ha darrere de la barra del Vinil o darrere de la guitarra i del micròfon, en solitari o en grup, i que toca també el baix amb la Maria Coma i col·labora amb la Companyia Elèctrica Dharma, ja venia al poble amb els pares i recorda els llarguíssims trajectes amb el bus de la Sarfa.

"La història de Cadaqués és que costa d'arribar-hi i això acaba sent bo per al poble; si fos tan accessible com Begur, seria un rusc de mel", apunta. Mel per a pocs, de les lletres de Lanuza se'n deriva aquesta voluntat de trobar espais com Cadaqués per anar "a nedar / dins un mar deixat / de la mà de Déu" (Onades de nit ).

Ara bé, no hi ha una explicació genèrica, segons Lanuza, per a la relació especial que té Cadaqués amb els músics. Perquè la majoria hi han anat a buscar estades de caps de setmana o puntuals o hi han abocat les experiències més fantasioses: hi ha hagut la banda sonora que Quimi Portet va fer per al documental de TV3 Cinema Dalí i que el 2004 va ser finalista dels premis Emmy o, sobre totes les coses humanes, el tema Un chien catalan que els experimentals Vagina Dentata Organ van fer amb l'únic suport musical del soroll d'una motocicleta cobrint el trajecte entre Cadaqués i Portlligat. En qualsevol cas, tots aquests professionals n'han quedat enganxats: "He conegut gent que ha viscut anys a la casa on vivia Adrià Puntí o als apartaments, però la poca activitat social del municipi ha fet que sigui difícil establir-s'hi durant llargues temporades".

El gran full en blanc

I què passa quan el músic s'enganxa a un paisatge? "Doncs, en el cas de Cadaqués, a mi em passa que tinc davant com un gran full en blanc i em serveix per compondre". No és estrany que el mar, juntament amb els boscos, sigui l'espai més habitual de les cançons d'Inspira amb la influència que donen les llargues passejades pels camins que voregen la costa. Als carrerons interiors també comencen a desfer-se els tòpics: Lanuza esmenta quasi de memòria un llarg reguitzell de bars, restaurants i establiments que han complementat en els últims anys l'oferta dels tallerets d'artesania. La vida contemplativa de la composició musical no és incompatible amb el bon beure i el bon menjar, encara que els músics no són precisament el sector que més i millor s'hi pot dedicar, i hagin de servir copes a Gràcia. Entre amics, almenys.