EL MEU MILLOR ESTIU

Sol Picó: "A Dénia combinava feina i festa amb els amics"

La ballarina recorda amb nostàlgia els dies de dansa i càmping a Alacant als anys vuitanta

Per a la ballarina i coreògrafa Sol Picó, els estius més enyorats tenen un mateix escenari, Dénia, i són un loop de ball-platja-ball tan plens d'activitat que els dies passaven en un sospir. A les deu del matí començava a impartir classes de dansa en un taller. A les dues, dinar i cap al càmping, a la caravana de la colla, amb molta platja. I al vespre, vinga a ballar amb els amics fins a la matinada. "Era perfecte perquè combinava feina i festa; de vegades passant-me de rosca fins a les cinc del matí...", confessa per telèfon, des de Muro d'Alcoi, la localitat a prop del seu Alcoi natal on acostuma a passar les vacances familiars. Més d'un quart de segle la separa d'aquells estius-loop , però encara els recorda amb felicitat. "És que són uns estius inoblidables", assegura. I això que, optimista de mena, sembla fer col·lecció d'experiències positives.

"En general, els estius, com que són dies de descans, són tots molt bons, passi el que passi", diu Picó, però aquells dies de finals dels vuitanta i principis dels noranta van ser especials. "Per anar a Dénia des d'Alcoi havia d'agafar la moto, una vespa Primavera 75, que tenia des dels 16 anys. Era emocionant, perquè representava una de les primeres aventures fora de casa; havia de conduir dues hores per carretera...", recorda. Llavors tenia uns vint anys. "A casa em deien: «Xiqueta, on vas?» I jo deia: «A fer un curs!»"

L'itinerari anava de la reclosa vall muntanyenca d'Alcoi a les costes de Dénia. "El trajecte és preciós", certifica la ballarina. El coneixia bé perquè l'havia fet sovint amb tota la família. "Tinc records molt bonics de quan baixava a Dénia amb els meus pares i cosins, una supercolla... Els cotxes feien una parada en una font sempre plena d'abelles i jugàvem a veure a qui li picaven abans mentre berenàvem de valent. Això era quan tenia 10 anys... Després amb la vespa Primavera 75 flipava pels revolts". I en arribar trobava les populars platges de Dénia. "Ha canviat molt. Llavors estava massificada; ara és més tranquil·la i m'agrada més, està molt millor".

Sol Picó rememora l'encant especial que tenia el fet de donar classes al mateix taller on ella havia assistit per aprendre els moviments de la dansa. "Eren els tallers de l'Acadèmia Pasadena, de Dénia, que després va dirigir la Mayte Ortolà, i jo ara tornava com a professora. Era com retornar el que m'havien donat allà". En aquelles aules va coincidir amb una ballarina dels Ballets Russos, que també hi impartia classes. "Era una d'aquelles mestres tan potents que per ensenyar gairebé no cal que es mogui. No aconsegueixo recordar-ne el nom. Però sí que recordo que era una mestra de les que t'ensenyen a estimar la dansa i aprens l'essència de la professió".

Picó compaginava la feina de mestra als estius a Dénia amb els estudis a Barcelona. Quan al setembre tornava a la ciutat on exercia d'alumna "era com tornar del túnel del temps..." "Encara que estigui treballant, a Alcoi o Dénia sempre puc combinar la feina amb el divertiment. En canvi, a Barcelona la feina estreny molt..." Aquells dies van ser també els dels primers passos com a professional amb la companyia teatral La Cassola, a Alcoi. Pocs anys després fundaria la companyia Sol Picó, amb la qual ha aconseguit el reconeixement nacional i ha recorregut Europa i l'Amèrica Llatina.

Picó recorda ara amb aquells amics com van viure "Dénia a tope". "Acabo d'arribar [a Muro] després de passar una setmana a Dénia. Quan els vaig comentar que em farien aquesta entrevista, sobre el meu millor estiu, de seguida es van emocionar i em deien: «Has d'explicar això, i allò altre!»", recorda la coreògrafa. "I jo els deia: «Com voleu que expliqui tot allò de fa tant de temps?»", diu entre riallades.

"A la nit sortíem i estàvem de festa i ballant fins a la matinada". I anaven a la discoteca Golden, referent de la nit alacantina dels vuitanta, on sonaven els grans èxits de la dècada, de Mecano, Duncan Dhu i Radio Futura, a Modern Talking, Level 42, Simple Minds i Depeche Mode. Devia intimidar una mica sortir a ballar amb una ballarina professional. "La música dels anys 80 és molt de ballar, tot i que jo ballava fins i tot la del telenotícies. Per als meus amics d'Alcoi sempre he estat Marisol la Marxosa, i ho continuo sent".

En aquella colla no devien d'avorrir-se gaire. "La veritat és que els meus amics eren molt burros... Un dia al camp van preparar conill amb tomàquet, i un hi va ficar un petard a dins!" Ara, quan tornen a reunir-se, tot va amb més calma. Alguns dels vells amics ja tenen fills, i Picó té el Tomàs, de 7 anys.

La coreògrafa diu que afortunadament viatja molt, gràcies a les gires de companyia de dansa, i per això no té cap destí somiat per complir. A l'octubre, per exemple, té previst actuar a Irlanda i l'Uruguai. "És que estem viatjant tot l'any. Potser m'agradaria anar a Austràlia..." Picó guarda un record especial de dos viatges recents, a Mèxic i a la Xina. "Un va ser la primera gira a Mèxic, fa set anys. Hi vam anar per la Fira del Llibre de Guadalajara, amb una sèrie d'actuacions, i quan vam acabar vam llogar un cotxe gran i vam fer una gira pel sud del país. És fascinant".

L'altre viatge va ser l'any passat, quan va visitar Pequín, també per una actuació. Amb la seva companyia van representar el muntatge El llac de les mosques, prop de la plaça de Tiananmen, al Festival Fringe. L'obra recrea un concert de rock'n'roll amb estètica precisament dels anys 80, on la ballarina fa el paper de cantant. I inclou interpel·lacions als espectadors. Encara recorda la sensació d'astorament del públic xinès.

"Va ser molt curiós. Per a ells la dansa forma part del món lúdic i de l'entreteniment... En general crec que no havien vist gaires espectacles com aquell i van flipar bastant -recorda la ballarina-. Aquests viatges que combinen feina i esbarjo són els que gaudeixo més, perquè no només coneixes els teatres de tot arreu sinó que també et trobes amb gent molt interessant".

Després de tants viatges, i de visitar tants països, Picó ha descobert que on es troba més a gust és ben a prop de Muro d'Alcoi. "És un poble a 20 quilòmetres d'Alcoi, on els pares i els tiets tenen una casa de camp, i hi he viscut moments fantàstics de la meva infància. És una zona de cases típiques, amb piscines; de segones residències de gent que viu a 20 quilòmetres! És molt tranquil i m'hi trobo molt bé". A més allà pot tastar el seu plat favorit: "L'arrosito de puchero que fa la meva segona mare [la dona del seu pare]". Es tracta d'un arròs caldós amb cigrons, pernil, pollastre, pastanaga, patata i menta.

Aquest estiu pot gaudir-lo amb calma. "És el primer en molt de temps, perquè per a les properes setmanes teníem previstes actuacions a Copenhaguen, València i Benidorm, però a última hora han anat caient, així que tinc tres setmanes completes i no sé què fer!" Tot i així, confessa que fins i tot en aquests dies continua treballant i preparant idees per a muntatges. "I també tinc temps per meditar". Per encetar la reflexió només li cal asseure's i contemplar un crepuscle a Muro, i prou.

Més continguts de