___ Li agrada que li diguin primera dama

___ Al principi no era el nom que més m'agradava, sincerament. Que em posin el títol que vulguin, però jo vull ser Helena Rakosnik, la dona de l'Artur Mas.

___ Hi ha unes funcions clares?

___Crec que no estan ben definides. El meu paper davant del país és sobretot de suport, sense cap protagonisme. Vull seguir sent jo mateixa i continuar desenvolupant tot el que he estat fent fins ara, i això ho hem parlat amb el meu marit. A més, també m'agrada cuidar i estar amb la meva família i els amics.

___ I no ha deixat la feina.

___ No, porto 32 anys treballant a la mateixa empresa. Estic a l'equip dels transports de l'oci de TMB i m'agrada la feina que faig. Patia per si trobaria el temps, perquè, coneixent-me, sabia que l'agenda se'm complicaria. M'implico molt en tot, però he pogut combinar-ho. No vull deixar la feina perquè és el meu espai. Em va molt bé la relació amb els companys, amb la vida normal i corrent.

___ Té el precedent de Marta Ferrusola.

___ Som de generacions diferents. Ella es va implicar en el seu moment i segueix implicant-se moltíssim en diversos temes d'esport i de gent gran. Segueix sent una persona entregada activament al país.

___ La seva postura, i la seva decisió en aquesta entrevista, és no parlar d'actualitat política. Per què?

___ No és que no m'interessi parlar de política. Però crec que no sóc jo la que n'ha de parlar, no és la meva feina.

___ Té la vida més complicada des de fa un any i mig.

___Jo no ho he vist mai com una complicació, ho he intentat veure en positiu, perquè si ho veus en negatiu pot ser més feixuc. M'ajuda saber que fem aquesta feina perquè ens estimem el país.

___ ¿Sempre acompanya Artur Mas als sopars públics?

___ Porto 30 anys casada i l'he acompanyat als actes sempre que he pogut. Pràcticament 3 o 4 dies de la setmana segur. Si hagués tingut una altra feina també l'hauria acompanyat, és la meva manera d'entendre la parella. Cadascú té les seves responsabilitats professionals i respectem al màxim les coses familiars a l'agenda.

___ Fa feina en moltes fundacions.

___Ara sóc presidenta del Festival de la Infància, que és un món que m'apassiona, perquè sóc mestra de professió. Des de fa alguns anys sóc al patronat de l'Orquestra Simfònica del Vallès, també a la Fundació de Trastorns Alimentaris i a la Fundació Rosa Oriol del Banc dels Aliments. També sóc sòcia d'honor de la Fundació dels Garrofers, una escola de nanos amb retards psíquics.

___ ¿Recorda el dia que ell li va dir que seria candidat a president?

___ No recordo ni el dia ni l'hora, ja era conseller en cap i, per tant, tenia un càrrec important. Sé que m'ho va plantejar durament en el sentit de dir "La vida ens pot canviar". Jo li vaig preguntar si realment volia ser president i em va dir que sí.

___ I va pensar que ho aconseguiria?

___ No m'ho vaig plantejar com una cosa immediata, simplement com un procés que seria lent, però no tant com va ser-ho. Amb els anys l'he vist cada cop amb més consistència, s'ha anat enriquint, ha anat aprenent i ha anat sent més ell.

___ En què ha millorat?

___ Té més espontaneïtat parlant, fent discursos en públic. Sempre s'ho ha preparat tot moltíssim i ho continua fent. Sempre m'ha agradat quan parla perquè es fa més proper. La gent té una imatge, i el fet de tenir veu i cara i que la veu expressi sentiments l'acosta més. Ell suma parlant.

___ Es van plantejar viure a Palau?

___ No. Perquè els meus fills fan la seva vida, els agrada estar aquí a casa.

___ Dorm bé, el president?

___ No necessita dormir gaire, sempre al cap d'unes 6 hores es desperta i ja costa que es torni a adormir. Té el cicle biològic diferent del meu. Ell s'aixeca molt bé, amb molta activitat i amb molta energia, cosa que a mi em costa més. Sóc més nocturna i ell és més diürn. Jo tinc 3 o 4 vides: la del matí i la feina, la de la casa, la de la família i la de dona del president.

___ ¿El seu marit té la millor feina del món en el pitjor moment possible?

___ No sé si queda bé o no que ho digui jo, però honestament crec que Catalunya està en les millors mans que podia estar en aquests moments tan complicats.

___ Pateix per ell?

___ Quan saps el pes que porta una persona que t'estimes pateixes en tots els sentits. La situació és molt complicada i lògicament no es gaudeix en un moment com l'actual. Tinc ganes que algun dia pugui viure -dins de la mateixa feina- aquesta llum que ara ens falta. Ens ajuda saber que hi ha molta gent que està al nostre costat.

___ Tots els líders envelleixen ràpid. I en Guardiola va quedar calb.

___ Si s'ha de quedar calb s'hi quedarà. El que m'agrada és que sigui el més natural possible, la cosa artificial no m'agrada gens. Els cabells blancs a mi m'encanten, m'han agradat sempre. Als homes amb cabells blancs els trobo molt atractius.

___ Gràcies. El dos de juliol van celebrar trenta anys de casats.

___ Sí, va ser en ple Mundial del 1982. Vam haver de posar una tele al casament perquè crec que jugaven Alemanya i Espanya. Va ser l'any més calorós en molt de temps, feia molta calor i va ploure una mica. Vam tenir vuit dies de viatge perquè acabava d'entrar a la Generalitat i no tenia dies de vacances suficients. I quan vam tornar va haver-hi uns incendis horrorosos, recordo que queia cendra a Vilassar de Mar.

___ Com han celebrat els trenta anys?

___ Al mateix lloc on ens vam casar a Llerona, una missa amb mossèn Vallicrosa, que feia 60 anys que s'havia ordenat, i un pica-pica familiar. I un altre dia vam anar a sopar l'Artur, jo i el fill gran al restaurant on treballa el nostre fill petit, que ens servia. La nostra filla gran no va poder perquè era fora.

___ Trenta any casats i trenta-un i mig des que es van conèixer. Van festejar poc.

___ El vaig conèixer el 13 de novembre del 80 i al cap d'un any em va regalar l'anell de promesos i ja va ser quan vam decidir casar-nos. Ell té un record de tenir una mare jove -que encara la té, perquè, a més, d'aspecte i d'esperit és molt jove- i això sempre li ha agradat molt. A la Setmana Santa del 82 acabava de trobar la feina al departament de Comerç i Turisme de tècnic ajudant i ja vam dir que ens casàvem. Jo era mestra d'escola i a ell li havien ofert feina a Madrid, però no hi va anar perquè jo tenia aquesta feina estable aquí.

___ Tots dos són pragmàtics, d'anar per feina?

___ No era pragmatisme. La nostra il·lusió era realment formar una família. Per què ens havíem d'esperar si tots dos teníem el projecte començat i ens estimàvem? Vam ser dels primers que ens vam casar del grup d'amics. Al cap d'un any ja em vaig quedar embarassada i vam tenir la Patrícia. A mi m'agraden molt les criatures i a ell també. Una de les coses que vam decidir és que entre criatura i criatura hi hagués un interval de temps per gaudir de cadascun i no angoixar-se en cap moment. El quart si hagués vingut fantàstic, però no va venir i no passa res. La Patrícia ara farà 29 anys, l'Albert en té 25 i l'Artur en té 20.

___ De què era mestra?

___ Vaig estudiar tota la carrera treballant de mestra. Vaig entrar a l'escola per als fills dels treballadors del metro, però després de cinc o sis anys l'escola va tancar. Tenia nens de totes les edats, de 3 anys fins a 14. Ho donava tot, des de català i castellà fins a gimnàstica. Crec que la funció del mestre és importantíssima, però encara ho és més la seva formació. Considero que és bàsica per a la formació dels nens i nenes i per formar la gent del país.

___ ¿Ha trobat mai a faltar tornar a fer de mestra?

___ Sí, sobretot en moments de la meva vida que la feina no em satisfeia tant com ara.

___ Són pijos

___ Això ho haurien de dir els altres. Pijo és una paraula que ja no s'utilitza tant. A ell no l'he notat mai pijo . De mi ho deien d'aspecte, però jo crec que no. No se't pot considerar pijo quan tota la vida has estat treballant. No som uns nens de papà, ni ell ni jo.

___ Qui ha educat els fills?

___ Tots dos. Això és una feina en comú. Per temps jo hi estava més, però ell sempre ha estat al dia de tot, i si jo m'enfadava per alguna cosa l'hi explicava.

___ Què en recorda de l'època de pujar els fills?

___ Ha passat rapidíssim! No han estat uns fills que ens hagin donat maldecaps, han fet les seves entremaliadures, segur, però sempre hem tingut un ambient molt familiar.

___ Ha patit les adolescències?

___ Vaig xocar més amb la meva filla, és normal, som dones. Ara ha trobat la seva vocació, està encantada, i viu en parella. Els dos nois viuen a casa, però no ens han creat problemes. Són uns nois excel·lents.

___ Han treballat des de joves tots tres, oi?

___ Sí, sempre els he dit que la vida no és tan fàcil. Els estudis són el més important, em sembla bé, però si poden anar fent calaix, perquè no hagin d'estar tot el dia demanant, molt millor. El que fem és mantenir-los mentre viuen a casa i que ells estalviïn el que guanyen. Jo als 14 anys ja feia cangurs, i em vaig pagar la carrera, perquè a casa érem cinc germans.

___ Ser fill d'un polític els perjudica?

___ Suposo que sí. La filla gran, quan el seu pare començava a sortir una mica més per la televisió, no va portar-ho gaire bé. Ella volia el seu pare per a ella. El petit, dient-se Artur i com que cada vegada és més igual que ell, no ho pot dissimular. Les bromes que li fan se les pren amb bon caràcter. Que els ha marcat? Sí, esclar. Han viscut una vida diferent per la part mediàtica i política.

___ Pateix per la crisi, pel fet que potser els seus fills veuran com anem enrere?

___ Als fills normalment els has de deixar una herència perquè visquin millor. Això el meu marit ho ha dit sempre, no deixarem un país pitjor, seríem la primera generació a fer-ho, i no passarà. Però sí que és veritat que havíem tingut les coses massa fàcils. Els joves han d'aprendre a estrenye's el cinturó i estalviar, i entendre que les coses no són tan fàcils.

___ En aquest any i mig de president al seu marit li ha coincidit la mort de la germana i del pare.

___ Sí, la de la meva cunyada i el meu sogre. El 28 setembre del 2011 va morir la germana quan vam arribar de Menorca, i el 14 de març va morir el sogre. Era una persona delicada, tenia 84 anys, ja tenia la salut delicada des de feia molts anys. Arran de la mort de la seva filla va empitjorar més. El cas de la meva cunyada és molt diferent, van ser quatre anys d'un patiment molt dur.

___ I a ell el va enxampar amb una agenda impossible per estar al seu costat.

___ Si volem veure el got mig ple, ella va veure el seu germà sent president de la Generalitat, va poder estar a la presa de possessió, que per a ella era molt important. Ella estava ja malalta i el meu sogre també va poder venir.

___ Amb quina família es relacionen més, amb els Mas o els Rakosnik?

___ Els cap de setmana tiràvem cap a Vilassar, a casa dels meus sogres, que ens cuidaven els nens a l'estiu. La meva mare es va quedar vídua fa més temps, hi parlo quatre vegades al dia i la vaig a veure dia sí dia també perquè viu a prop. Cada diumenge dinem amb la família Mas i cada divendres amb la meva família. Hem mantingut sempre els llaços amb les deus famílies i celebrem tot el que es pugui: aniversaris, festes, sants...

___ Li costa parlar del càncer que va patir?

___ Mai m'ha sabut greu parlar-ne. Ara ja fa 5 anys. Em vaig fer una revisió al pit i em van trobar un petit tumoret que van extreure. No sóc la primera, ni l'única, per desgràcia, ja m'agradaria haver estat l'única, però no. M'agrada transmetre que les revisions anuals van ser útils, com va passar en el meu cas, i aconsellar que la gent sigui metòdica en el tema de controls.

___ És patidora?

___ No sóc gents hipocondríaca, ni gens patidora. No em va afectar gaire. Bé, sí, bàsicament el que jo volia era que els altres no patissin per mi, i el que jo havia de fer era posar-me en mans d'especialistes i metges. Crec que vaig estar molt serena i molt tranquil·la. Va coincidir que celebràvem els 25 anys de casats. Teníem preparada una festa amb els amics i família a Vilassar de Mar, i quan em van detectar això em va trasbalsar però vam mantenir la celebració i ho recordem com un dia inoblidable.

___ Qui és més ordenat dels dos?

___ Som tots dos molt endreçats. Ell és sobretot puntual. És una persona molt disciplinada amb ell mateix i amb tot, es cuida. El tipus de vida que porta si no fos així seria molt complicat, però ho ha estat sempre i ho mesura tot en la seva vida diària. Jo sóc més flexible.

___ Qui s'enfada més?

___ Jo. Podria comptar amb els dits de la mà els cops que realment perd els papers.

___ Com ho nota?

___ Per la seva mirada, bàsicament, i perquè veig que les coses no van per on haurien d'anar. A ell li molesta l'actitud dels altres, demana respecte i no suporta la fatxenderia. És molt lleial amb tot, amb els amics, amb la família, amb tot.

___ Qui és el divertit de casa?

___ Jo puc ser molt divertida però possiblement ell té un sentit de l'humor més esmolat que jo.

___ Quins plaers els sedueixen?

___ Bastant normals. Ens agrada menjar bé, com a tothom, però un vespre qualsevol pot arribar a casa i obrir una llauna d'olives, de tonyina, agafar pa, que sempre n'hi ha de congelat, i fer-se ell un pa amb tomàquet. No és gens complicat.

___ I vins?

___ Ens agrada, però no som sibarites. El meu avi a l'Ametlla tenia una finca de conreu i fèiem la verema.

___ Quan ell arriba parlen de la feina?

___ Depèn. Intentem no entrar en detalls, perquè ell necessita desconnectar. Una de les coses importants és viure al pis de sempre. El fet de seguir vivint al nostre pis i poder entrar, tancar i ser a casa teva, això és molt important.

___ Si té un problema molt gros l'hi consulta?

___ Si jo ho intueixo l'hi pregunto.

___ Miren la tele junts?

___ El dia que no té actes a la nit intenta anar-se'n més d'hora a estirar-se al llit. Allà comença amb el comandament a canviar de canal tan ràpid que no veus res, però a ell el relaxa. De cop veus que tanca i al cap d'un segon ja està adormit.

___ Entren ordinadors al llit?

___ L'iPad, des que me'l van regalar fa poc. Abans d'anar-me'n a dormir repasso els correus, mentre ell mira la tele.

___ Parli'm dels seus orígens. D'on ve el cognom?

___ Vaig néixer al carrer Sant Salvador 106 bis del barri de Gràcia. El cognom patern, Rakosnik, té l'origen a l'imperi austrohongarès, actualment Txèquia. El meu rebesavi va ser un biòleg botànic i va venir a estudiar al Palmerar d'Elx. Es va casar amb la seva dona, que era d'origen alemany, i es van quedar a viure a València. Després dels anys va anar a Alacant. Aquesta banda ve de Txèquia, passa per Madrid i Barcelona, on neix el meu pare. El meu avi Rakosnik es va casar amb la meva àvia Remei, que era de Valls. El pare d'ella era bon pintor i tinc algun quadre seu.

___ I per banda de la mare?

___ L'avi va néixer a la província de Sòria, però va ser educat a Catalunya. Al cap d'uns anys va anar cap a França, on va conèixer la meva àvia d'origen murcià. La meva mare va néixer a França. En definitiva, sóc una mica de tot arreu. I per això a casa s'han mantingut les tradicions culinàries de totes bandes. Des de la salsa de calçots de l'àvia fins a les faves amb sal i bacallà i el mojete de Múrcia.

___ Què la fa més feliç?

___ Estar al costat del mar. Jo sóc feliç tocant l'aigua. I m'agrada estar en família. El fet d'estar junts a Menorca o a Vilassar de Mar, i banyar-me. L'aigua per a mi és vital. Saps què m'agradaria? Saber pintar molt bé. És una de les coses que vull fer. Vaig fer-ho durant un temps quan estava estudiant, però crec que m'agradaria aprofundir-hi. Però encara no he tingut gaire temps, crec que ja trobaré el moment.

___ Quins gustos musicals i cinematogràfics té?

___ La pel·lícula que més m'agrada és Cinema Paradiso , sempre que la veig m'emociono. M'agrada escoltar Antònia Font, Manel, Llach, com a música catalana. I la cançó francesa m'entusiasma, com Moustaki, ara que l'ha traduït la Marina Rossell. També m'agrada Leonard Cohen, Mammas & the Papas i els Beatles. I els cors de Nabucco em trasbalsen. La primera vegada que vaig sentir-ho em vaig posar a plorar com una beneita.

___ Quants dies fan de vacances?

___ Si podem, volem fer nou dies a Menorca i una escapadeta de tres dies per celebrar el nostre trentè aniversari.

___ Quants anys li queden a Artur Mas de president?

___ Això no ho sé. El que no voldré és que ho sigui més temps del necessari. Ell m'ha dit que com màxim 12, però no més. La decisió no és meva.

___ Seran més feliços quan ja no sigui president?

___ No, però m'agradarà un projecte de vida més comú, i poder gaudir de coses que ara no puc fer. Saber passar el relleu és important a la vida així com saber dir adéu quan toca.

..........................................................

PERFIL Em rep a casa seva, a Sant Gervasi, domicili que han volgut mantenir per poder fer la vida més normal possible, sobretot pels fills. Fem les fotos en una petita terrasseta, i durant l’estona d’entrevista apareixeran els dos nois que encara viuen a casa, perquè la filla ja s’ha independitzat. El que porta el nom del seu pare té, a més, una semblança física extraordinària amb ell. Rakosnik va néixer el 4 de març de 1957, a Gràcia, és la tercera de cinc fills, té dues germanes i dos germans. Va estudiar a l’Escola Betània-Patmos, a l’Institut Montserrat i a l’Institut Joan Boscà i va ser monitora de campaments a França. Va fer magisteri a la Facultat de Sant Cugat del Vallès i va exercir de mestra, però ara ja fa 32 anys que treballa a Transports Metropolitans de Barcelona. És a l’equip de transports de l’oci (Bus Turístic, Tramvia Blau, Telefèric, Catalunya Bus Turístic). Fa un any i mig va tenir dubtes sobre si podria mantenir la feina i està orgullosa d’haver-ho aconseguit. Té clar quin és el seu paper, també que no vol parlar de temes d’actualitat política perquè vol estalviar-se interpretacions, però es deixa anar de manera relaxada explicant la seva vida quotidiana, i també compartint moments en què morts properes o la seva pròpia malaltia els han posat a prova. S’esforça per ser positiva i ho aconsegueix, però es desprèn de les seves paraules la preocupació pel grau de dificultat de la feina del seu marit, el president de Catalunya, en unes circumstàncies tan difícils, vivint un moment històric per a l’economia i per al futur del país.