PERFIL
Diumenge Ara Tu 13/10/2013

Sofia Coppola. Cineasta versàtil i amb mirada crítica

Clara Roig
3 min

El seu debut al cinema va ser de ben petita, quan encara era un nadó, en una de les pel·lícules del seu pare. Apareixia a l'escena del bateig al final de la primera entrega d' El Padrí , de Francis Ford Coppola. En aquell moment, Sofia Coppola no era conscient del que significava aquella primera irrupció al cinema. Però des de llavors ha estat lligada a Hollywood, un món que ara retrata en la seva nova pel·lícula, The bling ring , que aquesta setmana ha arribat a les cartelleres.

Basada en la història real d'uns adolescents que entraven de manera il·legal a casa dels famosos, els robaven i després ho penjaven a Facebook, pretén "resumir tot el que està decaient en la nostra cultura", en les seves pròpies paraules. "És com si la teva experiència no valgués si no és que hi ha un públic que després s'ho mira", critica.

La Sofia ha viscut tota la seva vida entre famosos i intel·lectuals, i sap del que parla. És cosina de l'actor Nicolas Cage i neboda de l'actriu Talia Shire, però la influència més important li ve del seu pare. El cap de família compartia amb els seus fills la seva vida d'artista: els portava als rodatges, a casa d'amics com el director japonès Akira Kurosawa i, ja ho hem dit, fins i tot els feia participar en les seves pel·lícules. "Sempre em va agradar que el meu pare ens inclogués en les seva vida. Vam poder envoltar-nos de persones interessants i viure grans aventures", reconeix.

Els contactes, però, no ho són tot. El seu retorn a la sèrie d' El Padrí -ara ja conscient i amb l'experiència de petits rols en altres films com Peggy Sue es va casar o el curt Frankenweenie - va ser als 19 anys amb el paper de Mary Corleone, que inicialment havia de ser interpretat per Winona Ryder. Li va caure a sobre una allau de crítiques, i va arribar a ser considerada la pitjor actriu de repartiment d'aquell any. La Sofia no es va deixar enfonsar per la nefasta recepció de la seva feina. Anys més tard, recordant aquella època, va dir que se'n va sortir sense grans traumes perquè en realitat no estava interessada a ser actriu. I és que ella sabia que el seu talent servia per a una altra cosa.

Però no va escollir el camí més directe per arribar a aconseguir el que volia. Primer va entrar al California Institute of the Arts a estudiar fotografia, disseny i moda. I va ser un cop acabada aquesta etapa formativa que es va decidir a seguir les passes del seu famós pare i fer les seves pròpies pel·lícules. El seu debut com a directora i guionista el va fer amb l'adaptació de la novel·la de Jeffrey Eugenides Les verges suïcides . Una producció subtil i encisadora, finançada, això sí, pel papa Coppola i amb actors reconeguts com Kirsten Dunst.

Les bones crítiques li van donar impuls per escriure la seva pel·lícula estel·lar, Lost in translation , que li va valer un Òscar al millor guió original i el Globus d'Or a la millor imatge. El film aprofundeix en el sentit de la vida a través de la relació entre Scarlett Johanson i Bill Murray, dos desconeguts que es troben per primer cop al vestíbul d'un hotel del Japó.

La realitzadora es podria haver acomodat en aquest estil més personal, centrat en les històries i les relacions entre persones explicades amb delicadesa i originalitat. No obstant això, va decidir ampliar la seva filmografia prenent una ruta completament diferent: Maria Antonieta , una pel·lícula molt visual en què la directora ho donava tot a la bellesa de la imatge i la pompositat del vestuari. "Tinc la sensació que quan acabo una pel·lícula, la següent sempre és una reacció a l'anterior", explica. Així que després del glamur de Maria Antonieta , va tornar a la simplicitat que la caracteritzava amb Somewhere (2010). En conseqüència, The bling ring és estrident, ostentosa i pomposa, una crítica a una societat que es basa només en les aparences.

stats