L'ENTREVISTA
Diumenge Ara Tu 14/10/2012

Albert Sánchez Piñol: "He escrit la història d'una derrota i ara podem escriure una victòria"

Entrevista amb l'autor de 'Victus', la novel·la del 1714. Ens parla de la Catalunya de fa 300 anys, i també de l'actual: "Tenim una història, i és un capital simbòlic molt important"

Carles Capdevila
12 min

___ Amb la novel·la Victus he rigut, he aplaudit i he plorat.

___ 1714 és un dels fets més polièdrics de la història i, com tota gran tragèdia, si és possible escriure-la en part en clau d'humor, molt millor, perquè si no seria molt dur d'aguantar. La gent s'ho ha de passar bé llegint-ho. Escriure un llibre que no llegirà ningú és la cosa més fàcil del món. En canvi, en un llibre que és un totxo de 500 pàgines, si pots aconseguir que la gent plori, rigui i s'emocioni ho tens tot.

___ ¿Tenies l'objectiu d'ajudar a entendre la història?

___ Hi ha certa voluntat divulgativa perquè la gent no sap el que va passar, i és trist. Si preguntes qui era Villarroel et diran que és un carrer. Però és que si jo hagués nascut a Bulgària o al Paraguai l'hauria escrit igual, perquè és la tragèdia perfecta. És un petit país que declara la guerra a dos tirans i que resisteix exitosament més d'un any ancorat a la seva capital, i es fa així per l'impuls popular. Li hem d'estar molt agraïts. Per als contemporanis va ser horrorós viure-ho, però 300 anys després dius: "Que bé que es van comportar els nostres avantpassats".

___ Els devem la dignitat.

___ Com a capital simbòlic és un exemple que voldrien tenir molts països. En aquell moment va tenir unes conseqüències humanes catastròfiques, però estem vius gràcies al sacrifici d'aquella generació. Si no haguessin posat els baluards a les muralles hauríem desaparegut com a poble. Hi ha hagut un fil de plata conductor amb 1714. Al segle XIX els nens de Barcelona no jugaven a indis i cowboys, jugaven a austriacistes i borbònics. És la memòria de la derrota però també de la voluntat, de la dignitat i de la defensa de les llibertats.

___ Quan entra 1714 a la teva vida?

___ De molt jovenet. Quan anava a les manifestacions buscava documentar-me del que havia passat i em vaig trobar un fet que et supera per totes bandes. El context militar i tecnològic és extraordinari; com s'assetjava una fortalesa a principis del segle XVIII és una cosa tan lírica! Hi havia un procediment com en els escacs: els dos bàndols es defensaven i atacaven segons unes normes preestablertes. A una fortalesa, per més ben defensada que estigués, els tècnics li donaven com a màxim un límit de 34 dies de setge. Barcelona va resistir un any i un mes, i això ja ho diu tot.

___ Explica'm la tria del protagonista.

___ El que hi va haver aquí era una guerra d'extermini i, per altra banda, una guerra de supervivència, d'una bestialitat irracional. Volia una veu narrativa que no es deixés arrossegar. El protagonista, Martí Zuviría, que realment va existir, és un barceloní educat en l'escola racional dels enginyers militars de l'època, una elit de l'elit. No entén la irracionalitat del fet però s'hi va submergint. Per posar en relleu l'heroïcitat dels barcelonins ajuda a agafar un protagonista que és una rata covarda i mesquina, i quan el poses en aquell context, tot i que ell no vol participar en la defensa, no pot retrocedir. Al final de la novel·la hi ha una cosa que a mi em satisfà molt, i és que el lector troba la mar de normal que Martí Zuviría, tot i la seva trajectòria, estigui lluitant a primera línia: no li queda altre remei.

___ Resisteix per amor.

___ Martí Zuviría recrea una família amb una prostituta, un nan de fira i un nen salvatge, i està disposat a fer qualsevol cosa pels lligams de solidaritat que estableix amb aquests individus tan perifèrics i fora del que la moral dominant consideraria una família exemplar. Els rescata de la guerra i se'ls endú a casa, però és inútil perquè la guerra els arribarà a casa.

___ Al final lluita per aquesta família.

___ El protagonista diu que l'amor és una merda, perquè l'obliga a fer uns esforços i uns sacrificis que, si no, no hauria fet. I això explica en bona part la resistència extrema i tan eficaç dels barcelonins. Cap soldat lluita per idees abstractes, lluita per no deixar abandonat el company davant del foc enemic. Quan qui és al teu costat lluitant a les muralles és el teu fill o el teu pare no te n'aniràs, són els meus veïns els que estan lluitant amb mi i la ciutat és testimoni del meu coratge o la meva covardia. A més, darrere de les muralles hi havia les dones, que els deien als seus marits que no afluixessin. Si a aquesta tropa que es va veure tan motivada hi sumes una comandància eficaç com la del general Villarroel, et trobes una de les claus de per què van resistir tant.

___ Villarroel és l'heroi.

___ El poder polític del moment va ser dubitatiu. Notes que Casanova no està en el seu paper, li toquen unes circumstàncies que no ha escollit. En canvi, Villarroel, que és militar, troba l'ocasió de consagrar-se com a heroi encapçalant l'última càrrega dels catalans per la llibertat. Jo crec que això va ser premeditat. És com aquests porters que fan una estirada per lluir-se. S'hi veu una voluntat de martiri.

___ I una gran força de resistència.

___ Quan el 14 d'agost les tropes d'elit franceses estan a punt de desbordar les muralles, qui fa una càrrega que salva la ciutat són els estudiants de filosofia a cops de baioneta, i el mateix Berwick queda astorat. Amb els anys Voltaire escriu com a advertència per als reis que és molt perillós enfrontar-se a un poble decidit, perquè pot lluitar millor que les tropes professionals.

___ ¿I el poble català d'ara el veus decidit?

___ Sí, hi ha una constant històrica que és extraordinària i és que el poble català sempre està a l'altura i d'una manera admirable, sempre té una actitud que és insuperable, no es pot fer millor; qui no acostuma a estar a l'altura són les classes dirigents. Esperem que ara sí, perquè és una oportunitat única.

___ ¿Creus que aquest llibre ajuda a entendre els riscos que abordem ara?

___ Jo crec que ara ho farem millor. Aquesta és la història d'una derrota i ara podem tenir la història d'una victòria. Podem aprendre dels errors de les classes dirigents, hi va haver casos de traïdoria. Hi havia possibilitats reals d'arribar a un empat tècnic, però les classes governants ho van fer fatal.

___ ¿I de la societat espanyola què n'esperes?

___ Crec que viuen això com quan es va perdre Cuba, que hi havia una indiferència total pels carrers de Madrid. Això diu molt de la saviesa del poble espanyol, que deia: "I per què hem de voler unes colònies que només ens porten disgustos?"

___ Es pot entendre una guerra?

___ Sí, les guerres són racionals i per això es poden evitar, però un cop comencen hi ha factors irracionals. En aquell moment no hi havia cap diferència entre les llibertats nacionals i les socials, per això el poble té tant de protagonisme en aquesta història, hi ha una simbiosi perfecta: sabien que si triomfava el món borbònic, i més dirigit per un dement com Felip V, tot això s'ensorrava, com efectivament va passar, i per això hi ha aquesta lluita tan aferrissada.

"En una Catalunya sobirana els drets socials avançarien"

___ ¿Ara també coincideixen les llibertats nacionals i les socials?

___ Qualsevol pot veure que en una Catalunya sobirana els drets socials avançarien. Em sembla tan elemental que no sé com es pot discutir.

___ És molt difícil construir una narració pròpia i alhora ser fidel als fets històrics.

___ La base documental de Victus són Las narraciones históricas, de Francesc de Castellví, que surt com a personatge secundari, l'hi devia. Aquest home era un català de Montblanc que va lluitar com a capità de la Coronela, la milícia barcelonina a la defensa. Són cinc mil pàgines. Me les he rellegit moltes vegades. Però per què? Perquè et donen una base molt novel·lística. El tema s'ho mereixia. Crec que ens feia falta un Victus . Estem millor amb el Victus que sense.

___ ¿Ha estat molt llarg el procés de gestació?

___ Potser fa 10 anys que vaig començar-la. N'he llençat molts folis perquè no volia que un excés de pàgines l'espatllés, i tot i així ja és un totxo considerable. Sempre m'ha vingut de gust fer-la però hi trobava resistències. Tenia la veu, el personatge i el desenvolupament claríssims, però la tenia aparcada perquè no em funcionava. Un dia vaig pensar a fer la primera pàgina en castellà i des d'aquell dia ja no vaig parar.

___ I sabies que fer-lo en castellà es convertiria en un tema de debat.

___ Entenc que hi hagi crítiques, perquè el castellà sempre s'ha fet servir com una porra contra el català i això no és culpa del castellà, és culpa dels poders polítics que el manipulen. Paradoxalment, si tinguéssim un estat com qualsevol altre estat d'Europa, això s'acabaria. Hi ha un argument habitual, i és que odiem el castellà i l'exterminarem. Ningú es pot plantejar seriosament que es discriminarà un idioma que parlen el 100% dels catalans, és que és així. És que l'idioma que no parlen el 100% dels catalans és el català. És una ironia de la història.

___ I que el gran llibre sobre 1714 l'hagis fet en castellà és una altra ironia de la història.

___ Una de les feinades que tindran els que pensen que odiem tant el castellà és explicar per què un dels llibres més gruixuts sobre 1714 està escrit en castellà. A més, has d'explicar que Villarroel era castellà i això amb una perspectiva del segle XXI és extraordinari! Que el comandant de les tropes catalanes fos castellà t'està dient que la societat ja era molt receptiva.

___ Et fa por ser moralista?

___ És que jo crec que una novel·la no és un sermó. El que no es pot ser és objectiu. Jo vaig prendre partit ràpidament, podria haver agafat un personatge que fos un botifler i no ho vaig fer. És una història que està escrita en castellà, però el punt de vista és el català.

___ Què és més perillós, un cínic o un cursi?

___ Un cursi! Amb un cínic t'hi pots arribar a entendre. A un cínic pots arribar a convèncer'l que no sigui cínic, però un cursi no pot deixar de ser-ho!

___ Les paradoxes de la guerra t'interessen molt.

___ Una guerra exhaustiva i d'extermini com aquesta és una situació humana que inclou tots els aspectes vitals, fa que aflori el millor i el pitjor perquè vius una situació totalment extrema.

___ Si et dic que és una de les vegades que et veig més optimista sobre la condició humana, t'ofenc?

___ El que demostren aquests fets és que la condició humana pot arribar a cims de noblesa. Els barcelonins van tenir l'opció de quedar-se a casa i no hauria passat res, haurien entrat els borbònics, els haurien suprimit les institucions, però no hi hauria hagut aquella escabetxina que va haver-hi. En canvi, van optar per això, i és admirable. T'intenten dir que no va ser una lluita independentista, i ningú ho ha dit mai això, lluitaven per les seves llibertats i constitucions! Vostè no pot exigir a un nàufrag que faci 100 metres lliures i bati el rècord del món, el que vol és sobreviure i ja està!

___ A la novel·la dius que alguns pobles es feien del bàndol contrari del poble veí per fotre'ls.

___ Sí, que el nucli de la lluita era claríssim i que hi havia molta gent generosa disposada a lluitar per això és un fet, però si en algun lloc es fan paleses les misèries és a les guerres, i estava ple de pobles a Catalunya que eren borbònics perquè el poble del costat era austriacista i ja està! I això t'ho trobaràs al llarg de tota la història. També en molts pobles de Grècia o dels Balcans o de França la gent era col·laboradora amb el règim feixista per fotre el veí, perquè hi havia una lluita prèvia a la qual se sobreposava l'ocupació.

___ Fa poc en un article a l'ARA vas escriure: "Contra l'odi, humor i amor". A la novel·la dius: "La risa es el desahogo del miedo, lo sepulta pero no lo expulsa".

___ Sí, l'humor ha tingut aquesta funció, és com una vacuna contra la por. No neutralitzes la causa, però sí la por que et fa aquest individu, per això és molt útil. En el procés actual nosaltres no tenim una força militar ni res d'això, estem anant en el bon camí, en el camí exemplar, si no és amb bon rotllo d'això no ens en sortirem. Hem d'integrar, sumar factors i no crear animadversió, sobretot entre nosaltres.

__ Ara que necessitem aliances internacionals, la història no anima gaire.

___ No ens en hem sortit mai gaire bé. Però jo en això crec que es pot fer un esforç. Aquest mateix llibre es traduirà a cinc idiomes, serà la primera vegada que 1714 s'explicarà internacionalment. Només per això ja valia la pena tenir un Victus. Si no saben qui som no podran estar a favor nostre. De tota manera no ens hauríem de fer gaires il·lusions perquè hi ha coses que ningú te les regalarà. Tinguem amics fora o no, hem de tirar endavant. Si aquí aquest país vol alguna cosa, ho ha de voler ell.

"Tenim una història, i és un capital simbòlic molt important"

___ ¿Tenir la nostra història ben explicada és una estructura d'estat?

___ És un argument a favor. Si no tens una història pròpia és més difícil que et projectis al futur. Tenim una història i és un capital simbòlic molt important. Em molesta quan es diu que tot això ve de la crisi. No és veritat. La crisi econòmica ha fet cristal·litzar una sèrie de vectors que estaven per sota, i un d'aquests és la història.

___ ¿El president Mas t'ha ajudat a fer la campanya de promoció amb el camí cap a l'estat propi?

___ Realment sembla que ho hagi fet a propòsit. Jo no podia saber que quan sortiria aquest llibre hi hauria tot el que hi ha hagut. Surt en un moment oportú i no em queixo, ha anat molt bé.

___ ¿Afrontes la promoció pensant que és un risc per a la teva carrera?

___ Per què ha de ser un risc? Un risc és que t'apuntin amb un Kalàixnikov. No em fotran a la presó, oi?

___ Com vius la promoció?

___ Jo sóc molt mandrós per fer promocions, però estic molt agraït als nois de la premsa perquè si no ho expliques ningú sabrà que has fet Victus. M'ho prenc més com una obligació, perquè no sóc una persona d'espectacle i avui en dia se'ns mitifica molt. Un autor amb un personatge ha de fer xou, i no fa per a mi.

"Una persona normal és algú que no coneixes. Quan t'hi apropes ningú és normal"

___ Podem parlar de tu?

___ Sóc molt avorrit.

___ Penso en els teus articles a l'ARA. T'agrada provocar?

___ Penso bastant les coses que faig, encara que no ho sembli. Un bon columnista ha d'entrar tard o d'hora en conflicte amb una part de la societat o amb els poders. A més, un article meu sempre tindrà un component literari. Espero que aquesta entrevista em salvi molt si algun dia sóc davant d'un jutge perquè diré això, que la culpa és del director, que em va donar carta blanca per fer el que volgués. De vegades la gent m'ataca i no entén que era una estratègia narrativa, que estava buscant que dins del lector es regirés alguna cosa, positiva o negativa. Que repensin ells per què estan tan enfadats.

___ Ets molt treballador?

___ No.

___ Però treballes molt?

___ El mínim possible. El que passa és que aquest mínim és excessiu. Jo no sóc un stakhanovista. No sóc d'aquestes persones que els agrada estar 8 hores escrivint, perquè és impossible, perquè per estar escrivint has d'estar al 120% i no pots estar gaires hores escrivint. Hi ha dies que vols fer-ho i no pots. Hi ha dies que no saps com va la cosa i no pots parar fins a les 4 de la matinada.

___ ¿El bloqueig et posa de mal humor?

___ Molt, molt. És molt desagradable perquè no tens un control de la teva productivitat. I és molt difícil d'explicar. Els ritmes productius i creatius no van en paral·lel. I et fan encàrrecs perquè el món modern funciona així, amb encàrrecs i dates de termini.

___ ¿Es pot ser bon escriptor i ser un tio normal?

___ Una persona normal és una persona que no coneixes bé. Les persones normals són pel carrer i són anònimes. Quan t'hi apropes no hi ha ningú normal.

___ ¿Però un escriptor ha de tenir una part més irracional?

___ Sí. Jo sempre he dit que a mi això m'ho va donar l'antropologia i és el factor diferencial que et dóna moltes coses a dir. El que necessita un escriptor és tenir alguna cosa a dir.

___ Quan temps fa que saps que ets escriptor?

___ D'ençà que m'ho van començar a dir els altres. L'altre dia venia amb taxi cap aquí i a la persona que em duia li vaig dir que era un taxista i em va dir: "Jo no sóc taxista, jo condueixo un taxi". Què vol dir ser escriptor?

___ A l'antropòleg el trobes a faltar?

___ Sí, però em va portar a situacions molt tràgiques. Jo era a la República Democràtica del Congo quan va esclatar la guerra i la meva part antropològica es va veure molt afectada per la guerra. Una guerra que ha costat tres milions de morts i encara continua.

___ Quin tipus de vida fas?

___ Molt avorrida. Hi ha una falsa imatge bohèmia dels autors. Que no ho entén la gent que si et passes el dia al bar i emborratxant-te no pots estar escrivint? Com pots fer llibres si et passes el dia borratxo? No. Jo mai he estat tan en forma com quan escrivia Victus perquè necessites que el teu cos estigui en forma per tenir energia mental.

___ Anaves al gimnàs?

___ Anava al gimnàs, he fet més piscines que un lluç de piscifactoria mentre escrivia Victus. La gent es pensa que ets tot el dia a la taverna. Jo no sóc una persona ni disciplinada ni treballadora, però perseverant sí. És igual que avui hagis fet només una línia, potser demà faràs 3 o 4 pàgines. Si no, no acabes una novel·la.

___ I s'ha de saber estar sol, per ser escriptor de grans novel·les.

___ És que no tens més remei. Això és un gran problema per a les relacions personals. Elles no ho aguanten. Quan estàs escrivint una novel·la, la novel·la és la teva dona i la teva dona es converteix en l'amant, i jo crec que això elles no ho aguanten. Això ho tallaràs, oi?

___ No m'ho facis tallar, sisplau, que m'agrada molt. Concloc, doncs, que has de ser solitari per poder fer aquests llibres, i que aquests llibres et fan més solitari encara.

___ És un cercle viciós. De vegades no és només que et quedis sol, és que et quedes aïllat.

stats