La Wikipedia defineix job hunting com l’acció de buscar feina, a causa de l’atur o el descontentament amb la posició actual. El caçador de feines busca ofertes de feina o oportunitats d’ocupació. Els protagonistes d’aquest reportatge tenen en comú que han estat capaços de sortir de caça responent a les seves inquietuds i aspiracions professionals. Han trobat una feina diferent, que els agradava, en què encaixaven i podien desenvolupar les seves aptituds i habilitats. Han estat capaços de reinventar-se seguint aquella màxima de l’escriptor francès Marcel Proust: “El veritable viatge de descobriment no consisteix a buscar nous camins, sinó a tenir noves mirades”.

En un moment en què trontolla el sistema social i en què la feina per a tota la vida sembla una relíquia del passat, cal, més que mai, dibuixar-se un camí professional propi i explotar al màxim les virtuts de cadascú. I és que diuen els experts que les noves generacions tindran entre cinc i sis professions diferents al llarg de la vida. En aquest context canviant i de crisi, però, també sorgeixen noves oportunitats i noves ocupacions. La transformació del mercat laboral i les noves exigències precipiten la necessitat de trobar perfils nous en una varietat àmplia de sectors. I aquí és on es poden agafar les noves generacions per trobar una sortida laboral exitosa. En l’àmbit de la salut caldran consellers genètics, bioinformàtics i nutricionistes. El món de la ciència demanarà especialistes en nanotecnologia o en recursos energètics. El món digital reclama experts en ciberseguretat o tècnics de dades.

Generació ‘start up’

Fa uns mesos la revista Forbes va publicar unes declaracions d’un professor d’economia del treball de la Universitat de Cornell, Kevin Hallock, que pronosticava “un gran tsunami laboral que canviarà la manera de treballar, els models imperants i les professions que abans eren útils”. En aquest context, podran reeixir laboralment els que puguin aportar valor afegit a la seva feina.

Als anys 80 va sorgir el fenomen yuppy, amb perfils agressius i extremadament competitius. El 2000 s’imposava un model d’empresa més humanista i que valorava més la sostenibilitat, amb perfils polivalents. I el model de futur passa per l’emprenedoria, per valorar el que es té pel que costa aconseguir-ho i pel repte que suposa. Ha arribat una nova generació. L’emprenedoria s’ha consolidat com a via per trobar una sortida laboral digna i que, més enllà d’una feina, respongui a un estil de vida.

En aquest reportatge coneixerem cinc professionals que han trobat el seu camí laboral responent a les demandes dels nous temps. La Gema Requena és coolhunter (caçadora de tendències) i assegura que “les noves professions no són només una via de sortida, sinó, com molt bé definia el diari The Guardian, el bypass per sortir de la desocupació. Se’ns ha desmuntat el món en què vivíem i una de les conseqüències, i a la vegada necessitat, és el fet que calen noves idees i noves maneres d’adaptar-se al que ve. I digue’n superviviència, però la gent en temps de crisi esmola l’enginy. Està bé tenir perfils amb nous punts de partida i és bàsica una generació start up que empenyi, que busqui noves maneres de respondre a les demandes de la societat”.

‘Human age’

En l’última trobada del Fòrum Econòmic Mundial de Davos es va parlar, per primera vegada, del concepte human age, l’era de les persones i el talent, per referir-se als nous temps que arriben, en què el talent serà el valor diferenciador. Ignacio Macaya, headhunter (caçador de talents) coincideix amb aquesta perspectiva. “Un dels actius més importants que tenen les empreses és el del talent, i el cert és que no abunda. Per tant, trobar una persona que t’ajudi a identificar el talent (com fan els headhunters) s’ha de valorar. Nosaltres localitzem professionals amb talent, i és feina de l’empresa cuidar-los. Tot i que ara siguin temps durs, temps de crisi, deixar escapar el talent hipoteca el futur d’una empresa. Has de tenir una organització preparada per quan l’economia es comenci a reactivar”.

Precisament la crisi s’ha consolidat com un dels motors que arrenquen la posada en marxa d’apostes emprenedores. Esther Pardo i Lluís Matas són al darrere d’una empresa que treballa en personal shopping (assistència en les compres). “Nosaltres som assistents de compres –explica el Lluís– i és evident que la figura de l’assistent, ja sigui personal, consultor, entrenador personal, etc., és una professió que sorgeix per la falta de temps que té un determinat sector de la població. Cal veure aquestes oportunitats. Com cal saber identificar les virtuts que té cadascú, i les capacitats, i a partir d’aquí desenvolupar una carrera professional. Avui en dia hi ha molt emprenedor. Ha de saber identificar en què és bo, explotar-ho i arriscar-se. Però no tothom val per a tot i això també cal saber-ho”. És el que va fer Víctor Martín, que és social media strategist (creador d’estratègies en xarxes socials). De ben jove va veure clar quin era el seu camí i s’hi va llançar. “Jo sempre he tingut molt clar que volia treballar pel meu compte, i estic convençut que és el camí. És una cosa que va amb el caràcter de cadascú. I estic convençut que és el futur.#En moments complicats com aquest, més que queixar-nos hem de ser capaços de moure’ns per canviar les coses. És evident que la situació és complicada, però cal ser optimista i tirar endavant”, assegura.

Intrusisme professional

El secret és descobrir nínxols de negoci per explotar. Estar atents als nous moviments socials, a les demandes del mercat, i formar-se i apostar. Però també hi ha un risc. Les noves professions, en què sovint no hi ha una formació reglada, porten elevats índexs d’intrusisme professional. Feines amb límits que encara no estan prou definits permeten que espavilats es pengin l’etiqueta de X sense estar formats. Cris Bolívar és una pionera del coaching a Espanya. Quan ningú no en parlava ella ja el practicava, i ara veu com qualsevol, pel simple fet d’haver fet un curset, ja es presenta com a coach. “Quan el mercat encara no és madur, tot hi cap –explica–. Com sempre, en qualsevol professió, hi ha bons i mals professionals, i del que es tracta és que al final tothom pugui saber qui ha de buscar. El coach pot tenir influència sobre les persones amb qui treballa, i la nostra feina no és jutjar ni alimentar l’ego. De vegades el coach es ven com un dóna’m el que jo vull i això és perillós”.

L’important és que el món es mou, que les noves generacions arrenquen, posen primera i enceten un camí que els portarà a l’èxit. O no. Però l’important és aquest primer pas: start up.