"LA COBDÍCIA, A FALTA D'UNA PARAULA MILLOR, ÉS BONA". Gordon Gekko, el protagonista de Wall Street, estava pensat com una crítica al capitalisme salvatge però va acabar esdevenint un exemple a seguir pels joves especuladors financers que ens han portat on som ara. Potser hi va tenir a veure el carisma de Michael Douglas, un actor que a poc a poc es va convertir en un dels grans a força de fer papers en què lluitava, o no, contra tot tipus de temptacions, especialment luxurioses. A mi m'agradava més el seu pare, Kirk, en realitat Issur Danielovitch Demsky, que tenia una irresistible rialla sorneguera i que va fer papers inoblidables, com a Espàrtac i a Van Gogh, la passió de viure , en què interpretava el pintor. Kirk Douglas encara és viu, té 95 anys, i es veu que està molt actiu a les xarxes socials. A ell mai li van donar un Oscar -bé, sí, un d'honorífic-, però al Michael, que ha guanyat gruix amb l'edat, n'hi va caure un de jove com a productor d' Algú va volar sobre el niu del cucut i un altre com a actor per Wall Street .

Herència. El Michael va heretar el clotet a la barba del seu pare, però a l'inici, com reconeixia fa un temps, li va costar que el deixessin de mirar com el fill de... No és fàcil. De fet, el seu propi fill, Cameron, no va superar aquest pes i és a la presó complint una condemna de cinc anys per tràfic de drogues.

S'Estaca. La família Douglas passa molts estius a Mallorca, sembla que aquest també, en una finca a vora del mar que havia estat de l'arxiduc Lluís Salvador d'Àustria. Ara la comparteixen mig any el Michael i la seva dona, Catherine Zeta-Jones, i l'altre mig any la seva ex, Diandra, que va ser qui li va fer conèixer l'illa. L'actor acaba de superar un càncer de gola i està a punt de protagonitzar un biopic sobre el pianista gai Liberace. Canvi de registre. A ell, diu, no el mou la cobdícia sinó el cinema.